PerePeterPan

Falten 5 minuts perquè donin la sortida a la 7ª Marxa de resistència 24 hores Cap de Creus, i sota l´arc de sortida no hi ha ningú, tots estem a la terrassa coberta on et donen el dorsal, la Carme i jo estem esperant a veure qui es el valent que es mulla primer. Està plovent, plovent, plovent, i de sobte en un minut tots estem  a punt per sortir, quina sortida més guapa, diferent....... xops com ànecs només començar un repte de 80 Km. Una horeta abans ens hem trobat amb uns bons amics,  en Bernat i l´Andreu que la faran corrent/caminant, en Miguel i en Manel corrents, i en Lluís i la Carme (els de Manlleu) caminant. Tots amb nervis ens desitgem sort, ànims, fotos, rialles......són petits moments molt importants. Sortim, som uns 200 i pocs, molts corredors tot i ser una marxa, del Port de Llançà anem cap al Cap de Ras i Platja de Garbet 2ºcp quin goig que fa veure el mar tant viu, sembla que anirem junts amb els de Manlleu, per mi tot un privilegi, tot i que pare i f

Sembla que la gent ens agrada això de fer CaKo, per segon cop hem fet una sortida Cako al Baix Empordà, gracies al Centre Excursionista Montclar , 21 cakos, hem après una miqueta mes això de caminar/córrer amb pals,en un escenari excepcional, la platja de St. Pol- S´Agaro-Camí de Ronda, amb ventet de marina i gust salat. I aquest cop amb el mestre, es tot un espectacle veure i escoltar en Carlus explicant la tècnica, et sents hipnotitzat. Moltes GRACIES Crak per la MasterClass. A mi hem va tocar fer la teòrica, i com sempre molt atabalat, hem vaig oblidar de dir una cosa important, tot i tenir la "xuleta", hem vaig oblidar de dir que els corredors d´ultrafons Ultraquim i Andreu Just, amb Cako varen fer 180Km non stop a Sils el 8/9/10 Abril, i si estaven cansats, però a l´endema eren a treballar com si res. Si hagués de dir en una paraula com et sents quan fem cako, aquesta seria divertit , si quan comencem tothom esta molt serio,  quan acabem, tothom esta co

Abans de res, voldria felicitar als organitzadors, voluntaris, tothom qui d´alguna manera o altre a fet possible aquesta magnifica cursa, recorregut ben marcat, avituallaments correctissims, la samarreta molt xula, molt bon ambient, temperatura ideal. Felicitar a tots els corredors, els qui han fet podi, els qui l´han acabat amb reptes diferents i els qui no l´han acabat, no passa res l´any que ve es torna a fer... Ànims!! Donar les GRÀCIES a Amics de l´Entorn , per deixar- me participar caminant amb pals,Cako. Donaven 3h per fer 14Km amb desnivell 962+, es possible fer-ho caminant, vaig estar-hi 2h16". Camino perquè tinc por d´estar parat, diuen que el perill mes gran per la majoria no és que el nostre repte sigui molt alt i no l´aconseguim, sinó que sigui massa baix i ens creiem que l´aconseguirem, a més no era l´unic que caminava. En Llorenç (corredor local de tota la vida, i que per una lesió, als genolls, no pot córrer). El mon  no s´acaba quan et diuen i

  8/9/10 Abril 2011. Si  dos mesos enrere algu m´hagues dit per fer 100Km, donant voltes de nit i de dia pels voltants de Sils, l´hagues titllat de sonat.   El dia 8 a les 8h del vespre hem planto davant la Carme i en Genis de Xino-Xano Caminant per la Pau , i sota una carpa faig l´inscripció, aquesta parelleta varen estar 48 hores fent guàrdia a punt per inscriure a qui sigui i a qualsevol hora., sempre amb un somriure.   L´escenari, els Estanys de Sils, l´havien preparat amb molta cura els Makis , un circuit de 10 Km i 48h per fer els Kms que vulguis, com vulguis(cako, corrents, caminant, bici......) i quan vulguis (dia, nit, non-stop......), un nou format de competició ideat per l´Ultraquim , amb la categoria estrella : el Cako.  Així doncs, hi ha l´escenari, hi ha els protagonistes, comença l´acciò. El repte personal era fer 4 voltes, o sigui 40Kms una marató, però..........la 1ªvolta la comparteixo amb en Quim i l´ Andreu que faran les 48h sense parar, en Lluis que vol f

2 i 3 d´Abril 2011.     No sé que dir......No podia anar millor, fantàstic, increble, impressionant.  El dissabte i la matinada del diumenge han estat d´aquells dies en que vius la vida i n t e n s a m e n t ,    Un entrenament ultra d´un grup d´amics, d´altres que han passat a ser-ho, en un entorn idil.lic; LES GUILLERIES, paissatge on la natura encara és primaria. Es un territori que conec des de fa molts anys,bosc meditarrani i atlantic, molt abrupte, amb cims, turons, rius, corriols, torrents.... Moure´s per aquest tipus de terreny no resulta facil.    La Carme i jo hem convidat a endinsar- nos a 15 amics per descobrir les meravelles naturals que amaguen aquestes muntanyes, que segur els hauran obsequiat generosa i abastament.     Certament sembla que avui no ens quedi ja res per conèixer i que en el món de les guies estigui tot fet, amb l´arrogància de pensar que ja ho tenim tot vist i que hem d´anar a buscar expèriencies en els llocs més remots del planeta. Doncs bé, ens