TRAIL i ULTRA TRAIL GUARA SOMONTANO 2011

Alquezar

1 i 2 d'octubre 2011. Autosuficiència, calor, emoció, duresa, eufòria, por, sacrifici, incertesa, felicitat.....Tant a la petita: la Trail, com a la gran:  l'Ultra. Això té un nom: Ultra Trail Guara Somontano 2011.  Competeixes tant físicament com mentalment amb tu mateix. Tercer any a Guara. Primer any fent l'Ultra. Segon any i amb les seqüeles de l'osteoporosi fent la Trail (tenia prohibit córrer i caminar per muntanya). I aquest any amb la Carme junts fent la Trail!

L'Ultra a punt

Començaré pel final!! Són les 8:35h del matí de diumenge i estem esperant els últims corredors a la plaça d'Alquezar on hi ha l'arribada de l'Ultra.

Després de 23hores i 35 minuts arriben en M.Àngel Amador  i en Josep Belles. Ha estat súper emocionant..... Aplaudiments, abraçades interminables, la gent plorant.... la parella de corredors explica que quan un volia abandonar l'altre no li deixava fer, i a l'inrevés. Han estat a l'infern i han tornat. Però encara falta per arribar una parella. Tots estem esperant amb molts nervis.... I desprès de 24 hores i 35 minuts arriben  la Gabriela Gorea i en Ramon Cambray. Tots teníem "la gallina de pell" els aplaudiments no s'acabaven mai.

La Gabriela i en Ramon

Tot i arribar fora de temps(surten al llistat de classificacions) els organitzadors, voluntaris i corredors els hem esperat. I el detall més "guapo": en Jordi Abueso guanyador de la 1 UTGS i  de la durissima Yucon Artic Ultra d'enguany, els  ha donat la medalla de "finishers". Han estat els últims d'arribar però tanmateix semblava que fossin els primers, una passada!!

Doncs bé, la

Les Passarelas

Carme i jo amb els deures fets ens plantem  a les 8:30 del matí de dissabte al control de material de la Trail. Mentre veiem sortir els corredors de l'Ultra.... els ulls s'entelen, doncs les ganes són de fer l'Ultra. Amb la música de "El ultimo mohicano" sortim d'Alquezar cap a "el Puente de Villacantal" al riu Vero, fins aquí hem anat junts. Però com que la Carme tira més a les baixades, i jo a les pujades decidim separar-nos i pensem que ja ens anirem trobant. Hem de tenir en compte que anem caminant fent servir la tècnica CaKo (caminar/córrer amb pals). Toca pujada i em desmarco  fins a Asque: primer control. Aqui la Carme i jo ens retrobem. Tornem a baixar al riu Vero per l'espectacular "Ruta de las Pasarelas", forta pujada fins a Alquezar, on hi ha el segon control.

Anem pujant fins a las "Balsas de Basacol" i els "Abrigos de Quizans", el paisatge és súper espectacular. A la Carme  l'he deixada enrere.Tot i que he de baixar el ritme per la forta calor i hidratar bé el cos, arribo a  "l'Ermita de la Viña", m'he quedat sense aigua. A partir d'aqui comparteixo trams de camí  amb en Diego, baixant i pujant per tobogans fins a "Radiquero": tercer control. El cos no tira com jo voldria, "mKtxis" l'olla i a sobre pujada i més calor. Em dic a mi mateix que hi he de posar un parell de c ll ns i em vaig motivant doncs tan sols queden 5 Km, que comparteixo amb l'Alícia i més tard amb en Diego un altre cop, fins arribar a Alquezar enmig de forts aplaudiments....Increïble!!.
Ara toca esperar la Carme que ohhh!! sorpresa!! no tarda gaire en arribar,  només 15 minuts darrere meu acompanyada amb dos corredores franceses, molta emoció i moltes  abraçades. Ens ho hem passat molt i molt però que molt bé i en un entorn i m p r e s s i o  n a n t:  la Sierra de Guara.

Corredores franceses i la Carme

Súper emotives e impactants són les arribades de corredors de l'Ultra: amb repicar de campanes, coets, aplaudiments, abraçades, plors..... I com no rebuts sempre pels caps visibles de l'organització: l'incombustible  Kike Borràs, Arcadi Climent i Javi Subias. Moltes Felicitats a tots: organització, voluntaris i corredors tant si heu acabat la cursa com si no.

II Trail:     38 Km Desnivell +1.600 i acumulat 4.200mts (segons gps d'un corredor), 9hores limit.

Carme:  6:59:23     Jo: 6:42:41

III Ultra:  98Km   Desnivell + 4000mts, 24 hores limit.

Temperatura:  28 / 30 graus.

Amb en Diego

I per acabar dir que els organitzadors varen insistir molt tant al "brieffing" com als moments previs a la cursa, que seria motiu de desqualificacio si un corredor no socorria a un altre en cas d'accident, argument amb el qual estic totalment d'acord. A vegades inmersos en la cursa amb l'objectiu  de guanyar o de voler acabar, d'obtenir el millor resultat, ens oblidem de l'essència dels esports de muntanya...la solidaritat,  si algú pren mal o no es troba bé ens hem d'oblidar de la cursa i ajudar-l@. Això hauria de ser un principi natural bàsic per a tothom, a més......... algun dia podem ser nosaltres els qui necessitem ajut.

I sí.... hem fet la petita, la Trail,  com em va dir en Jordi Abueso, pot ser tant o més de dura que l'Ultra.

Classificacions. 

Salut i Molta Feina.