ESPORT INTENS I DIGESTIÓ. 03/03/2024.

Una observació molt simple, però molt important, una gran majoria de corredors d'ultra trails i maratons abandonen per problemes digestius.

L'altre dia vaig anar a escoltar una conferència sobre esports de resistència i digestió, em va tocar de ple, pel que em va passar fa uns anys i voldria compartir

La meva vivència.

Va ser una etapa de vida molt intensa, feia una ultra trail cada dos mesos.

La vida era una espiral d'entrenament, treballar 10 hores diàries i menjar de tot sense control.

Un còctel molotov en què el cos t'avisa que no anem bé ni per dins ni per fora. Cansament crònic, ventre inflat, aliments que de sobte no se't posen bé, pell seca, petites lesions... Una llarga llista d'avisos.

Però, és clar, la meva zona de confort (la muntanya) les curses, el patiment buscat, assaborir la felicitat en acabar una ultra, satisfacció, descobrir indrets "xulus"... Fins que un dia l'aparell digestiu va petar.

Per sort, la vida són etapes que s'obren i vas tancant (sempre, mirant de tancar cada etapa havent-la gaudit intensament). I sí, ara m'ho agafo d'una manera més relaxada i prudent.

Tot i això, els que tenim una edat patim aquell síndrome de tenir el cap d'un noiet de 25 anys dins un cos d'un home de 59 anys.

La Conferència

Us faig un petit resum. Bàsicament parla de conèixer els avisos del cos.

Fer esport intensament de manera continuada i sense mesura, pot provocar uns símptomes en el cos i l'aparell digestiu que desemboquen en l'anomenat estrès de l'esportista. 

Molts esportistes, fins i tot d'elit, acaben abandonant les curses i els hi costa molt recuperar-se, no físicament, més aviat psicològicament, o simplement, no es recuperen.

Existeixen una sèrie de neurotransmissors que es produeixen als intestins, i quan practiquem esport ens fan sentir felicitat i plaer (serotonina). Ens regulen la motivació, ajuden a respondre en situacions de risc, por, ansietat i moltes coses més.

El cansament, l'estrès, la desmotivació apareix quan  aquests neurotransmissors disminueixen.
Per tant, la càrrega d'entrenament que li fotem al nostre cos / aparell digestiu i que no suporta, provoca una disminució de neurotransmissors.

La solució: Entrenament progressiu i vigilat, descans, repeteixo, descans, alimentació dirigida i apuntar-nos a coses adequades a les nostres possibilitats, per no marxar a casa psicològicament enfonsats.

Fes-t'ho mirar si tens:

* Ventre inflat.
* Infeccions (orina, habitual)
* Al·lèrgies que no tenies.
* Cansament crònic.
* No tens gana.
* Trastorn en la femta. (Important)
* Intolerància sobtada d'alguns aliments
* Episodis d'insomni
* I molts més

Bé, fins aquí el petit resum i els apunts que vaig fer de la conferència.
Total, que el cervell i el sistema digestiu estan súper relacionats i hem de buscar l'equilibri entre aquests dos.

I pels que comenceu a córrer... Això és un hobby que practiquem en el temps lliure, vàlvula "d'escape" (com li vulguis dir) no som professionals i no traspasseu les línies vermelles.

Sí diré, que la meva post etapa d'ultreru mediocre vaig aprendre a gaudir i descobrir aliments com: pomes al forn, lli, sardines, quefir, quallada, nous, tahin, ametlles... Per tenir la panxa més contenta.

Salut, feina i sigueu feliços!!