ANDOMITA 2. SOMNI O MALSON. 24-28/06/2023.
Es diu Andomita "No es pot domar"
Carrera a peu
Kms: 460
Desnivell +: 23.000
Hores per acabar: 162 h.
Sortida: Coll de la Botella (Andorra).
Arribada: Hospitalet de l'Infant (Tarragona)
Bases de Vida: 5.
24 de Juny a 28 de Juny.
Sí, s'ha acabat la segona edició d'una aventura Mega Ultra Trail, la més llarga i dura del territori espanyol. Dels Pirineus andorrans a les platges tarragonines.
Dels 44 participants, només un corredor molt fort i motivat va creuar l'arc d'arribada amb 140 hores, en Norbert Llobera, un jove pagès d'Albesa (Lleida). El francès Stefan Higueret arribaria segon, però fora de temps amb 168 hores.
Destacar la Verònica Romero, única dona a participar en aquesta bogeria.
Andomita va començar a les 4 de la nit d'un dissabte 24 de juny i per davant unes primeres etapes molt alpines, amb les muntanyes més altes d'Andorra i Catalunya, el Compedrosa 2.943m i la Pica d'Estats 3.143m.
Però estem a la Rando Trail més dura del país, i queden gegants amb molt desnivell com el Montsent de Pallars 2.883m o el Montorroio 2.862m
Les etapes van caient igual que van caient els corredors.
La duresa del desnivell de les primeres etapes més alpines, canvia més endavant per la duresa de la meteo, amb calor extrema, humitat i fortes tempestes de nit.
Dilluns, dimarts, dimecres... i el dijous només queden 6 corredors, Norbert Llobera al capdavant, el segueix l'Stefan Higueret i més enrere l'Oriol Borràs, Carles Solivera, Albert Garcia i Dani Rodríguez, corredors molt experimentats amb llarga distància.
La nit de dijous el cansament i la meteorologia obliguen a Dani Rodríguez, Albert Garcia i Carles Solivera a deixar-ho amb més de 300 kms a les cames.
Divendres a les 4 de la matinada l'Oriol, molt castigat per les tempestes, ho deixa a falta de 100k per arribar.
Divendres cap a les 11 de la nit el corredor Norbert Llobera es converteix en Llegenda de l'Andomita amb 139:19 hores i 450 km non-stop
El francès Stefan Higueret arriba a l'Hospitalet de l'Infant amb 167:05 hores, fora de temps, però arriba.
Felicitar els organitzadors i voluntaris en especial Marc Fernandez i Conrad Sole per estar al peu del canó d'un esdeveniment molt... Indomable.
Marc Fernandez: .... el més bonic d'aquesta aventura és la companyonia, la solidaritat i el respecte, tractar d'enfortir aquests llaços, que tant trobem a faltar en algunes carreres... Per això faig aquestes carreres, pocs participants, i que aquests llaços formaran aquesta gran família. Qui no ho vegi així, potser s'ha equivocat de carrera.
Fotografies:
JORDI SANTACANA
CARLES SOLIVERA
XARXA SOCIAL
Salut, Feina i Gràcies per Llegir!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada