"CASI CORREDOR". 17/05/2025.
Pre-sortida.
No fa fred, però els dits tremolen de nervis, si, aquells nervis que fan que una cosa senzilla sigui molt complicada.
Mitjons; amb molts kms, foradats, tots dos amb la lletra L, no són ni parella, amics del calaix, va pensar que farien la seva última cursa i els llençaria... si...sí.
Pantaló; curt, descolorit pel sol (el favorit) estripat i amb forats , moltes batalles viscudes, el cordó de la cintura només sortia per un forat, l'altre segurament rondava amagat.
Samarreta; de coloraines li marcava un "michelin", normalment la portava de color negre i no tan ajustada, hauria de fer la dieta aquella o deixar la cervesa (va pensar)..."Es lo que hay""
Motxilla; plena de cremalleres, velcros i butxaques per tot arreu, va fer un "chequeo" tocant i palpant que tot estigués al seu lloc. Es va cordar la tira de dalt fins a escoltar un "clic" i va fer el mateix amb la tira de baix, engarjolant un dorsal foradat al pit per quatre imperdibles.
Acaba el ritual de la motxilla tocant-se els dos bidons de 500 l com si fossin les dues tetes d'una actriu ♦♦.
Davant d'un retrovisor d'una furgó es recol·loca una visera vermella al cap i unes ulleres (avui farà sol). S'aixuga els mocs amb un buff...somriu
Va comprovar amb la mà que tenia el mòbil en aquella butxaca, com ja ho havia fet feia uns segons... i ho tornaria a fer (els nervis) uns segons més tard.
Agafa els pals estintolats a la paret i torna al retrovisor de la furgo, "vaja pintes", es veu ridícul, "tontu", somriu. Encara tremola (nervis) inspira/respira com en una classe de ioga.
I va pensar el perquè és aquí, entrenaments dolents / bons, lesions, família emprenyada, no s'hi val a plorar, ningú t'ha obligat a venir... tens un objectiu al davant. Va tancar els ulls, va suspirar fort...
Salut, feina i gràcies per llegir!!
Crec que ens identifiquem tots així... Bona feina
ResponEliminaMoltes Gràcies Toni!!
Elimina