EMMONA MARATÓ 2016. FOTOS, CRÒNICA I TRACK. 28/05/2016.

EMMONA  27-29/05/2016.

ULTRA 129K i 10.200+.

TRAIL 72K i 6.140 +.

MARATÓ 40K i 3.506 +.

Lloc: St. Joan de les Abadessas i Vilallonga de Ter.

MARATÓ: Feta amb 12 h.

Clima: Sol i calor a cota 1.400. Fred, vent i pluja a cota 2.500.

Amb la Carme trenquem la línia de "córrer per disfrutar", "córrer per descobrir" i anem a "córrer per PATIR".  La monja Emmona ens ha cantat el rosari a cada pujada.

"Saturday Night". Recordo quan anava a la discoteca... fa més de 25 anys. A Paladium de P d'Aro, pagaves una entrada, et posaven un braçalet i un "goril·la" et deixava entrar.

Bevies molt de líquid, movies molt les cames, et relacionaves amb molta gent (sobretot ho intentaves amb les fèmines), pillaves alguna "pájara", el "goril·la" et feia fora si et tornaves un "Chico Malo", podies retirar-te abans de tancar o senzillament sortir per la porta a l'hora de tancar la disco.

A Emmona, com si fos una disco, Amb la Carme i un braçalet, hem entrat a la festa, hem begut i ballat molt, ens hem relacionat amb una muntanya d'amics, hem pillat una "pájara", "drogues" vàries, fins que la Carme molt cansada s'ha retirat abans de tancar.

Mentre, un servidor ha esgotat fins a l'últim segon del tancament de la disco... de la cursa....12 hores de juerga al costat d'un "colegilla", en Jordi Salelles.

CRÒNICA/ SENSACIONS:

Una crònica amb detall, no la faré.

Em quedo amb els moments compartits amb la família Matxacuca, els de Sant Feliu, Maga, Berta, Eva, Jenny, Mikel, Brusi, Jordis, Enric... I  els amics Andreu, Tuneu, Ramon, Valverde, Bernat.....

Compartir Kms i conversa amb una gran parella, la Isabel i en David.

La Carme, una lluitadora, tot i sortir molt tocada de cocu, ha fet els seus 35 Km.

El tram del Freser i l'Infern m'encanta, espectacular.

Impotència i rabia de veure molts amics i amigues deixar la cursa. Molta rabia "Casum la p ta".
  
La meva total admiració pels que heu aconseguit aixecar l'escut de l'Ultra. Sou molt GRANS!!

El millor, sens dubte, acabar la cursa esgotant l'últim segon amb en Jordi Salellas, un gran equip.

VALORACIONS:

Buenu..... Fer una valoració de Emmona 2016,.... Potser, el millor és descriure els comentaris mentre esperaven per baixar, dins l'ultim tren de Núria:

* Cansament, esgotament i sensació de quedar buit, paraules que es repetien a cada segon per part dels corred@rs.

* Molt més cansats que els corred@rs però satisfets i contents de la feina feta, els voluntari@s i organitzadors. GRACIES PER SER-HI!!

* L'Organització, diuen, impecable, se'ls veia molt satisfets aquest any.

* El "brífing", diuen, s'ha de millorar  i donar més detalls de la cursa.

* Els avituallaments, diuen, molt correctes i complets, potser calia algun punt d'aigua entre Vilallonga i Núria.

* Canvi de recorregut, diuen, que no fer el Costabona, baixar a tocar Setcases i pujar a Vallter per asfalt, ha sigut una "escabetxina" física / mental. Crec que, hi parlo aquí si, en nom de molts corred@rs per no dir tots, que ens hem "ratllat" moltíssim.

FOTOS CLICA AQUÍ:

REFLEXIONS:

A l'Ultra han arribat a meta 55 corred@rs de 209. A la Trail 110 de 206. A la Marató....
El primer de l'Ultra ha fet 20:54 h... 9.00 hores les ha fet servir per fer 39 K, el tram de la Marató.

L'alta quantitat de retirats a Emmona 2016 ens porta a reflexionar.

Potser és una cursa d'alta resistència massa dura pels corredors amateurs de la "tierra media", els que tenim sang vermella, els que tenim "michelins", els que no tenim "personal training" ni dietista..... Potser a hores d'ara encara no sabem escollir una cursa, i davant l'ordinador som molt valents.

Potser aquesta duresa és un filtre per a corredors més professionals o "craks"... Però llavors com és que han abandonat noms tan coneguts que són veritables "craks" i màquines de travessar muntanyes.

55 Finishers de 209... Que ha passat aquí??
No ho sé. Diuen que a la primavera és quan hi ha més abandonaments en curses d'ultra resistència.
 
Una de les frases del  Jaume Teres que m'encanta: Faig el que faig perquè m'agrada fer-ho. Si en una ultra no m'ho passo bé, no la disfruto, puc arribar a fer-me mal.... la deixo, no passa res. Hi ha molts corred@rs que porten un dorsal tota la seva vida.

Una de les meves: No aconseguir un objectiu s'ha de saber assumir, forma part del joc, l'important és l'esforç i el progrés, no el resultat. 

El millor és que tothom pugui acabar una ultra, així tots estem contents i feliços i l'any que ve i tornem. 

FELICITACIONS:

*  Voldria Agrair i Felicitar a tots els voluntaris, creu roja, protecció civil, bombers i organització.... en especial als que heu estat a més de 2000 i pico metres d'alçada amb mal temps i durant moltes hores.. GRÀCIES, MIL GRÀCIES i crec que parlo en nom de molts corred@rs.

* Gràcies Quico i Magda.... Ja sabeu el per que.

M'hauria agradat acabar aquesta crònica amb un final encara més feliç... Adjuntant una foto amb l'arribada de la meva parella, la Carme.... 

P.D:
* Olga Manko, espero et trobis bé. Tots anavem molt tocats pujant per aquella línia. Una abraçada ben FORTA CAMPIONA!!

WEB I RESULTATS EMMONA 2016.

TRACK WIKILOC

Powered by Wikiloc

Salut, Feina i gràcies per Fer-hi un cop d'ull.