SWIMRUN COSTA BRAVA. PER JORDI COSTA. CRÒNICA I FOTOS. 17/04/2016.

1a. SWIM RUN COSTA BRAVA 16 i 17 / 04 / 2016.

Distància: Marató. Parella: Aitor Tomas i Jordi Costa.

Tram a peu: 38 Km. Tram natació: 6,8 Km.

Sortida: Begur. Arribada: Platja d'Aro.

Temps Màxim: 11 h. Finishers amb: 8:36h.
Organitza: Besttrail.

Quan li vaig demanar al Jordi Costa si podia escriure una crònica de la Swimrun en aquest petit espai, no ho va dubtar ni un instant.
Us deixo amb l'aventura de nedar i córrer d'uns amics a través dels ulls d'en Jordi.

CRÒNICA D'EN JORDI COSTA:

Tot va començar una nit d'hivern, davant la pantalla de l'ordinador, buscant el que tots busquem, nous reptes. Però no un repte qualsevol... Diferent. Reptes d´aquells que et tenen entretingut força temps, que et fan estar viu i que en preparar-los surts de la zona de confort. 

Llavors va passar, saltant de web en web, ja molt tard, de sobte apareix a la pantalla un titular impactant de la CNN: "El campionat del món de SWIM RUN, a ÖTILLÖ, una de les proves més dures del món", ja que deia que eren 65 km corrents i 10 km nedant creuant tota una illa.
Ostresss!! SWIM RUN !!! Que coi és això?

El cor s'accelera i entro a you tube. En veure el vídeo de la prova, el primer que penso és... "Quina colla de frikis", estan corrent amb el neoprè posat, casquet de bany, ulleres, un pullboy lligat a la cama, es fa en parella i un tira de l'altre amb una corda lligada a la cintura, porten manoples a les mans.

Però és que tot seguit es llencen a l'aigua des d'unes roques sense aturar-se, per nedar i amb les vambes posades. Així fins a 52 vegades, per recórrer tota l'illa en 14 h de temps màxim.

Aquella nit em va costar dormir, tancava els ulls i em veia fent SWIM RUN. 

Van passar els dies, i ves per on que un dia m'assabento de què es faria la primera edició de SWIM RUN, al costat de casa, no m'ho podia creure, aquesta és la meva!! 

Només em calia trobar una parella, per poder participar. Primer vaig pensar amb la meva dona, però em va dir que primer hi anés amb algú altre, i que li expliques que tal l'experiència, les dones són molt intel·ligents.

A qui podia "enganyar"..... Doncs, al meu bon amic Aitor. Li vaig enviar el vídeo, no tenia molt clar que diria, però després de veure el vídeo, no s'ho va pensar ni un segon. Les seves paraules: "Això és molt autèntic", si tu creus que puc, endavant.

De seguida varem conectar sense saber el que ens venia a sobre. Hem va preguntar per la distància,  li vaig dir que en un principi l'ultra de 66 i 10 km, i que si amb els entrenaments no ho veiem clar sempre podríem fer la marató 35 i 6.8 km, la resposta de l'Aitor va ser que mai havia nedat més de quatre piscines seguides.

Cada cop m'agradava més el repte, un esport totalment nou al país, amb només quatre mesos d'hivern per entrenar, i una parella que no ha fet mai més de quatre piscines seguides.

Els mesos d'entrenament van ser molt entretinguts, corrent amb els peus molls a ple hivern, per fer test de llagues. Corrent amb el neoprè posat per muntanya un migdia calorós, per tornar a fer test d'irritacions a la pell. Nedar a les 7 del matí un mes de Febrer negre nit, per acostumar el cos a la fred. El  millor de tot, creuar el passeig de Sant Antoni de Calonge el diumenge abans de la cursa i a l'hora del vermut en el darrer entrenament amb tot l'equip de SWIM RUN , quina vergonya.

Vàrem fer una pila de proves, ens vàrem fabricar nosaltres mateixos el material, fins que va arribar el dia de decidir quina distància faríem, el cor deia l'ultra, el cap deia la marató, encara sort que el director de la cursa, ens ho va posar fàcil, i va anul·lar l'ultra.

VIDEO:

EL DIA DE LA CURSA

  

6:30 del matí, ja estem dins l'autocar que ens ha de portar a Begur, tenim casa nostra a 6 km, però sembla que estiguem molt lluny, estem envoltats de Noruecs, Suecs, Alemanys, Francesos, Anglesos i fins i tot algun Rus, i és que la cursa dona punts per ÖTILLÖ, això sumat a l'entorn idíl.lic de la Costa Brava, els ha animat a venir.

8:00h. L'autocar no pujarà fins al castell, punt de sortida, per tant ens hem de canviar al carrer, com mola!! Quina imatge, tots mig despullats posant-nos vaselina, per després enfundar-nos el neoprè. No us podeu imaginar la cara de sorpresa d'una senyora gran que anava a buscar el pa.

8.15. Sortida de la primera edició de la SWIM RUN del pais. De sobte penso amb la sort que em tingut de formar part de la primera edició, sóc, som uns afortunats. 

Sortim a bon ritme, fa baixada, són 3 km fins a la primera de les caletes paradisíaques que ens trobarem durant tot el dia, comencem a suar, però un cop entrem a l'aigua, s'ens passa tota la calor, mare meva quina castanya de fred a la cara, l'aigua està a uns 13 graus, recordo tots els entrenaments a mar durant l'hivern.

La llum és preciosa, el dia fa poc que s'ha despertat, i els primers raigs de sol es colen entre els núvols, ens sentim uns privilegiats, el mar està en calma, estem rodejats de caiacs i embarcacions de l'organització, de moment tot és perfecte, enrere queden 4 mesos d'urs, avui és la nostra festa, avui toca disfrutar, ja hem patit prou en els entrenaments.

L'Aitor i jo anem a bon ritme, estem disfrutant moltíssim, estem mirant de fer bé les coses, vigilant molt en entrar i sortir de l'aigua, menjant, hidratant-nos bé tota l'estona, no volem cometre cap error, no ens volem pressionar més del compte, només venim a viure una experiència nova i sobretot ser finishers per agafar els punts per ÖTILLÖ.

Deixem enrere Aiguablava, tot va com una seda, la gent que surt a estirar les cames, ens miren amb una cara de no entendre res, nosaltres riem, mentre ens diem ja es poden anar acostumant, en poc temps, serà  el més normal.

Un cop arribem a Tamariu km 14, ens adonem que em anat tota l'estona al mateix ritme de tres i fins a quatre equips i que tots són de fora, això ens crea dubtes per si anem massa ràpid, ells tenen experiència, i nosaltres no, però com que no ens em pressionat seguim amb el mateix ritme. 

De sobte ens criden pel nostre nom, són en David i en Xavi, uns companys d'equip de la ONCOTRAIL 15, quin xute d'energia, ens diuen que ens veuen molt bé, i que anem entre els 10 primers, però nosaltres tenim clar a què em vingut, en un moment o altre ens toparem amb el mur, i quan més tard sigui millor. 

Van passant els km i nosaltres seguim avançant, per cales, corriols i racons espectaculars, ens sentim que formem part del paisatge, de la natura que ens envolta, sobretot en els trams d'aigua és una sensació molt especial i difícil d'explicar.

Ja som a la platja del Castell km 28, ens trobem la meva parella, la Laia la nostra filla, i en Joan i la Fina, companys del Matxacuca, de nou un xute d'energia, sincerament crec que això és dòping. Ens faran el seguiment fins al final.

La segona barrera horària està a Sant Antoni de Calonge, km 35,5 a les 14 h 48', hem estat pendents tota l'estona del ritme  per tal d'arribar abans del tancament, i hem passat amb 50' de marge, ara ja ens podem relaxar, ja que tenim pràcticament 4 hores per fer 6 km, però curiosament a partir d'aquest moment vàrem començar a patir per primer cop en tota la cursa. 

Potser el nostre cap va desconnectar abans d'hora, potser per anar tantes hores molls, potser pel vent que feia un parell d'hores que bufava, potser per les fortes onades que ens feien empassar aigua i xocar contra les roques, potser una mica de tot plegat. La qüestió és que no ens podíem treure el fred de sobre, ens quedaven quatre seccions d'aigua, i era un suplici entrar dins l'aigua amb la pell de gallina. 

En curses de muntanya, si fa fred obres la motxilla i agafes roba d'abric, en el SWIM RUN, si tens fred t'aguantes, sortir de l'aigua tot moll, amb fred i que et castigui el vent, no és gens agradable, començar a córrer, recuperar una mica el cos del fred, al cap de poca estona tornar a entrar a l'aigua encara és pitjor.

Però ens falta tan poc, que com a bons companys ens anem animant, fins que arribem a Platja d'Aro, on veiem la platja gran, amb una mar cada vegada més enfadada. Són els últims 500 m de natació, li preguntem al noi del control, si ens hem de ficar a l'aigua tal com esta d'onades, ni ens respon, només amb la mirada ja hem entès el que toca, entrem a l'ultima secció de swim, tenim una embarcació que ens vigila de prop, de nou ens sentim super segurs, es molt complicat nedar amb aquestes condicions, però ja ho tenim.

En sortir de l'aigua ens fem una abraçada i ens felicitem, només ens queden 500 m de córrer i ja ho tindrem, anem contents pels carrers de Platja d'Aro, aquest son els moments que donen sentit al què fem, són uns instants que voldries que fossin més llargs, però després de 8 h 36' i segons el nostre GPS 38 km de córrer i 6.8 km de nedar, ja estem creuant l´arc d'arribada, en 16 posició de 28 equips.

Per ultim voldríem felicitar a BESTRAIL, per tenir la valentia d'organitzar amb una nota molt alta la SWIM RUN COSTA BRAVA.

I com no als guanyadors l'equip català TEAM ORCA VO2 amb un temps de 6h 10'.

CRÒNICA RELACIONADA: COSTA ARDENYA EXTREMA 20/07 / 2013.

Salut. Feina i Gràcies per llegir.