AUTOSUFICIÈNCIA I ULTRA TRAIL. 17/11/2015.
¿Que et sembla si tirem cap avall i després anem cap a Coll d'Ares i Molló....?
Un dissabte "d'entrenu" llarg, damunt del Costabona amb un fred que pela i amb els ulls brillants. Amb la Carme, la Maga, en Pere Masó, en Ramon i l'Andreu gestionem si fer 40 o 50 Kms més. Una motxilla, unes vambes i la muntanya, en diuen pura vida, no necessitem res més, som a u t o s u f i c i e n t s.
¿Que ho fa que quan acabem una ultra trail sempre diem que ha sigut la cursa més dura del món?
Un dissabte "d'entrenu" llarg, damunt del Costabona amb un fred que pela i amb els ulls brillants. Amb la Carme, la Maga, en Pere Masó, en Ramon i l'Andreu gestionem si fer 40 o 50 Kms més. Una motxilla, unes vambes i la muntanya, en diuen pura vida, no necessitem res més, som a u t o s u f i c i e n t s.
¿Que ho fa que quan acabem una ultra trail sempre diem que ha sigut la cursa més dura del món?
I això que durant la cursa hi havia 10 avituallaments amb aigua, coca coles, isotònics, txuxes, fruita, entrepans, galetes, voluntari@s...... Us podeu imaginar i acabar la mateixa ultra sense avituallaments?
Tant si és en una cursa oficial, una kedada
amb amics pirates, en parella o en solitari, agafar la motxilla
carregada d'aigua i menjar per fer una tirada llarga (més de 30 Km)
sense ajuda externa, d'això se'n diu ser autosuficient. I per sort o
per.... En conec uns quants d'aquests malalts de l'ultra distància que no necessiten ajuda per fer molts kms.
Els quatre manaments bàsics i primaris d'una Ultra son; KMS o DISTÀNCIA + DESNIVELL + TERRENY + CLIMA. La duresa vindrà marcada sempre quan hi ha Més Kms, Moltes pujades, Més fang, Molta calor, Més pedres, Molta.....el que sigui però Més i Molt.
Si a tot això ho volem endurir una miqueta Més, només ens cal un cinqué manament; AUTOSUFICIÈNCIA.
Hi ha un organisme anomenat ITRA que avala i certifica la dificultat dels trails i els corred@rs, essent un filtre a traves d'una escala de punts, els famosos punts per anar a fer UTMB, per exemple.
Personalment com que faig el que m'agrada perquè potser m'agrada, em permeto dir que no fem les coses perquè ens avaluin (diguem quants punts tens i et diré qui ets), ni per sentir-nos superiors o arrogants, només faltaria. Molts de nosaltres en tenim prou en intentar mantenir el cos i la ment en bona forma.
Els quatre manaments bàsics i primaris d'una Ultra son; KMS o DISTÀNCIA + DESNIVELL + TERRENY + CLIMA. La duresa vindrà marcada sempre quan hi ha Més Kms, Moltes pujades, Més fang, Molta calor, Més pedres, Molta.....el que sigui però Més i Molt.
Si a tot això ho volem endurir una miqueta Més, només ens cal un cinqué manament; AUTOSUFICIÈNCIA.
Hi ha un organisme anomenat ITRA que avala i certifica la dificultat dels trails i els corred@rs, essent un filtre a traves d'una escala de punts, els famosos punts per anar a fer UTMB, per exemple.
Personalment com que faig el que m'agrada perquè potser m'agrada, em permeto dir que no fem les coses perquè ens avaluin (diguem quants punts tens i et diré qui ets), ni per sentir-nos superiors o arrogants, només faltaria. Molts de nosaltres en tenim prou en intentar mantenir el cos i la ment en bona forma.
La meva manera de veure l'autosuficiència, la semi i amb suport en distància Ultra, Oficial o Pirata:
AMB SUPORT:
* És el que coneixem com a la majoria de curses de muntanya, amb avituallaments, bases de vida i ajudes externes de tot tipus.
* El corred@r té un equip de suport que l'ajuda i el va seguint en tot moment.
EN SEMI-AUTOSUFICIÈNCIA:
* El corred@r ho porta tot dins la motxilla i pot proveir-se només d'aigua o líquids als avituallaments, refugis, pobles.
* El corred@r ho porta tot a sobre, menjar i líquids, però pot rebre ajuda externa en diferents punts anomenats base de vida.
EN AUTOSUFICIÈNCIA:
*Nivell 1. El corred@r ho porta tot a sobre, l'aigua, el menjar, la tenda, però pot anar amb parella, amb el mòbil i GPS.
*Nivell 2. El corred@r, en solitari, ho porta tot a sobre, aigua, menjar, tenda, sense mòbil ni GPS. Mapa i brúixola si.
Val a dir que els antics grans exploradors varen descobrir la meitat del planeta d'aquesta manera.
Atenció a les curses que venen, anomenades Fellrunning. No hi ha res marcat, anar d'un punt a un altre en línia recta, camp a través, amb un mapa, brúixola i el sentit de l'orientació. Normalment amb una durada de dos dies o més i amb parella.
Per acabar, intentem escollir a on ens fiquem d'acord a les nostres possibilitats i una miqueta més, i aprenem a assumir els riscos per poder disfrutar i no fer-nos mal i..... Creuar el preuat arc d'arribada.
P.D: Per saber quina és la Ultra més dura, en autosuficiència o no, només heu de mirar la classificació, quants corred@rs han sigut finishers, i si son poquets... és dura.
La meva primera ultra en autosuficiència va ser al 2009 a Ultra Trail Guara Somontano 1a ed. Amb en l'Andreu, l'Ultraquim, en Quico Amador i en Fausti. Les varem passar molt "putes"..tots plegats. Crònica UTGS 2009.
Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.
Una explicació fen feta, com sempre Pere. Felicitats.
ResponEliminaGràcies Bruno pel comentari.
ResponEliminaUna manera de veure l'autosuficiència, que espero sigui entenedora i orientativa.