PRESENT CONTINU. 18/04/2015.
Quan tot va bé, quan fins i tot et pots permetre de ser feliç..... no t'espantis, doncs, dura poc.
Buenu, no voldria haver d'escriure aquestes paraules: Els que hem tastat el món de la llarga distància a peu durant uns anys, potser no tants com d'altres, però uns quants anys, hi ha una pregunta que ens fem sovint en veu baixa: Amb tots aquests entrenaments i curses llargues amb desnivells importants i extrems, ¿tenim una data de caducitat?.
Buenu, no voldria haver d'escriure aquestes paraules: Els que hem tastat el món de la llarga distància a peu durant uns anys, potser no tants com d'altres, però uns quants anys, hi ha una pregunta que ens fem sovint en veu baixa: Amb tots aquests entrenaments i curses llargues amb desnivells importants i extrems, ¿tenim una data de caducitat?.
Cadascú amb la seva resposta. A uns la resposta ens l'envia el cos en forma de senyals. Doncs el cap mai en té prou. No entraré en detalls.
Sempre entenen que hi ha corred@rs que per genètica i estatus podran gaudir durant molts i molts anys de les ultres i marxes llargues.
Amb la Carme decidim sortir del camí més transitat per agafar un corriol per on no hi passa gaire ningú. Sí....., ho hem fet d'altres vegades però aquest cop és diferent. Tanquem un cercle, una etapa com li vulguis dir, plena d'emocions, grans satisfaccions i molts d'amics i amigues que espero ho continuïn sent.
No he nascut per córrer o caminar, però no vull deixar de fer-ho. Conec massa bones sensacions... La pell castigada pel sol, el vent moldejant el cos, les esgarrinxades a les cames, la boira sota la llum d'un frontal, el calfred de la pluja, la nit sempre misteriosa.....Ara, el mateix, però sense estrès.
GRÀCIES a tots els que en algun moment ens hem creuat una mirada, una paraula, compartit Kms, experències. Als que heu passat per aquest petit espai de tant en tant, que sorprenenment té més de cent mil visites.... GRÀCIES !!
El bloc queda obert .... potser no hi haurà tanta activitat... i alguna cosa hi escriurem de tant en tant.
Com diria en Joan Compte: Si amb algun d'aquests escrits o cròniques he aconseguit que una sola persona s'hagi motivat a fer alguna activitat física (caminar, bàsquet, tenis, petanca, córrer......) qualsevol activitat per petita que sigui d'una manera constant i amb moderació, ja estic prou content.
La frase que encapçala el bloc: La Vida És Curta... Juga Fort !!!!
Pere, espero que si has pres la decisió de deixar la llarga distància per motius de salut, et recuperis aviat.
ResponEliminaFa dos anys el meu esport era sofa i tele.
Aquest any ja he fet dues marxes i tot per culpa teva.
Vaig començar a caminar despres de llegirte una crònica on explicaves que havies acabat una ultra i amb la teva malaltia.
Aprofito per donar-vos les GRÀCIES Pere i Carme
I tambe que sapigueu que si no podeu fer tants quilometres, pel que sigui, no passa res, la muntanya es pot gaudir de moltes maneras i sense fer tants quilometres.
Una abraçada, molts anims i no deixis de caminar.
Ernest
Parella!!! Heu fet i molt... però encara us queda un llarg camí a gaudir de les coses, caminar plegats en aquesta metàfora de la vida. Les pauses... sempre bones i la salut sempre sabem va al capdavant per nosaltres i aquells que tant ens estimen. Admirables sou...ja no per quilometratge, si no per la vostre sempre humiltat, senzillesa i aquesta manera transparent i personal de compartir les experiències. Poc o molt a quilometrar? El camí sempre és llarg i trobareu molta resposta pels senders de l'amistat que de ben segur us acompanyen!
ResponEliminaUn petonàs!