PRÈVIA RIALP MATXICOTS. 06/09/2014.
Prèvia Matxicots.
Rialp- Rodes- Roní- Port Ainé- Orri- Beraní- Rialp.
Km: 44. Desnivell +: 2.400.
La preparació d'una Ultra Trail implica molts factors i s'han de
treballar a consciència. Preparar el cos físicament, adaptar una higiene
de vida alimentaria, fer una preparació psicològica.... diuen que
durant la segona meitat d'una ultra fem treballar més el cap que el cos.
Per
això hi ha corred@rs molt metòdics i disciplinats que dies abans
acostumen a fer una prèvia sobre el terreny on tindrà
lloc la cursa. Normalment fan la segona meitat per saber i conèixer
aquella ultima pujada, aquella baixada, aquell cim..... per on passaran
el dia "D".
La Carme i el que escriu som una miqueta "indisciplinats" en aquest sentit. Però tenim un amic que està inscrit a l'Ultra Rialp Matxicots i no vol tenir sorpreses, per tant anem a fer una prèvia Matxicots amb l'Andreu.
Full de Ruta:
Val a dir que l'entrenament m'ha deixat amb la boca
oberta més d'un cop, això passa quan no t'esperes passar per llocs
desconeguts i d'una gran bellesa natural, és el que té l'encant de
descobrir.
Hem fet la prèvia caminant no corrent, la "culpa" és d'anar amb un mig lesionat i una dona caçadora de bolets, en el paradís dels bolets i a la temporada de bolets.... no podem anar bé de cap de les maneres.
Sortim de Rialp ben d'hora, la nit es va desgastant i arribem a
Rodes, mentre a poc a poc va sortint el sol, passem per les Bordes de la
Botella i anem carenejant a mitja muntanya fins a St. Romà de
Tavernoles, un espectacle de poble abandonat que ens convida a imaginar
tal com era fa un munt d'anys.
FOTOS:
Baixem fins el riu Noguera Pallaresa, el creuem i ens avituallem a Roní, per afrontar els 1.640 positius de la segona gran pujada de l'UT Matxicots i que ens porta fins a Port-Ainé, 2.000 mts i la Torreta de l'Orri, 2.438 mts.
Fem parada per dinar i baixem, el gps ens indica que hem de passar bosc a través, però més tard deixa de marcar el camí.... que fem?? Tirem de la intuïció i seguim una pista que ens portarà primer a Beraní i després per carretera a Rialp, amb la inesperada companyia d'una tempesta elèctrica.
Per tant de l'Orri a Rialp no hem pogut resseguir l'itinerari real de la cursa, però molt contents i satifets d'aquesta aventura.
El millor: Sens dubte, compartir entrenament, Kms, complicitats, dubtes i ....bolets amb l'Andreu i la Carme.
Trobar-nos amb l'Ultraquim fent un dels seus reptes personals.
Gaudir d'uns paratges molt bonics i d'una historia antiga molt present alhora.
El Pitjor: És la tercera vegada en un any que ens enganxa una tempesta elèctrica, tot i que la meteo deia que no n'hi hauria.
P.D: MOLTA SORT ANDREU!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada