32a RUTA DE L'AIGUA. CRÒNICA I FOTOS. 29/09/2013.
32a Ruta de l'Aigua. 29/09/13.
Organitza: Grup Natura-Parròquia de Vilartagues.
Sortida i Lloc: Plaça Salvador Espriu, a les 8 del matí. St. Feliu de Guíxols.
Preu: 5 euros.
Marxa de muntanya no competitiva d'entre 15 i 20 km.
Hi hem participat tota la familia.
Hi hem participat tota la familia.
Una marxa de tardor en un dia molt calorós que ha tingut una dualitat, la marxa amb un itinerari sempre sorprenent i el senzill però molt emotiu homenatge a en Joan Vendrell.
En Joan de 14 anys que ens va deixar de mort sobtada fent la 31 edició de la Ruta de l'Aigua 2012. Amic de la meva filla Maria. Tant de bo ara mateix els meus dits no haguessin d'escriure sobre això.
La Ruta de l'Aigua d'enguany a desbordat totes les expectatives de participació, més de 300 persones.
Alguns l'han fet corrent, d'altres caminant amb els amics o la família i passar-ho bé, uns altres per descobrir racons que tot sol no s'aniria, l'excusa al capdavall és passar un mati de diumenge diferent. Però gairebé tothom hem tingut molt present el record d'en Joan.
La Ruta:
Hem sortit de la Parròquia de Vilartagues per anar fins a l'Institut de St. Elm passant per la Font de Monti-calvari, forta pujada fins a Quatre Camins (creuem carretera de Tossa), tram una miqueta perdedor per falta de cintes, anem a buscar el Coll de Portes i per un corriol preciós anem fins a St. Benet passant pel Collet de la Mare de Deu.
Arribem al punt més enlairat i segon avituallament el Coll de la Creu d'en Barraquer. Ara sí, baixem per corriol molt tècnic passant per la Font de la Guilla, anem a buscar Sta. Escolàstica, últims Kms per pista i carretera fins arribar a la Parròquia, on tenim un entrepà i beguda.
Homenatge:
La Ruta de l'Aigua ha estat ple de moments molt emotius.
* El minut de silenci a l'nici de la marxa.... un silenci que no era buit.
* Arribats al Coll de la Creu d'en Barraquer, un mosaic de ceràmica que com si fos les peces d'un puzle, cada participant anàvem col·locant i que un cop completat, quedarà de manera permanent al Coll. Lloc a on en Joan ens va deixar. És curiós, és un lloc important, ple de camins...... i a on ell va agafar un nou sender.
* El moment més emotiu...... veure arribar els seus amics enmig de llàgrimes i abraçades.... moments que et trenquen.
FOTOS AQUÍ
Veure molts amics i coneguts, corred@rs i caminad@rs.
Arribar com gairebé sempre molt ben acompanyat, amb tres SuperDones, l'Eva, la Fina i la Maite.
Felicitar a organització i voluntaris, amics i veins que fan una feina important, marcar el camí, preparar la logística i aliments, deixar-ho net a l'acabar.... hores esgarrapades a la son i la familia.....GRÀCIES!!!!
TRACK WIKILOC
TRACK GARMIN CONNECT.
Reflexió: És la mateixa de sempre quan hi ha un homenatge.
Moltes vegades no podem evitar viure el moment que ens toca..... però, sí podem decidir com el volem viure'l.
Per si hi ha algun comentari o foto no desitjat, només m'ho heu de dir.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.
Pere, sóc la Maite, veïna de Castelldefels, gràcies a l' Eva vaig venir aquell matí, i encara tinc un somriure a la boca quan penso en diumenge. La marxa va ser molt maca, el recorregut, els paissatges, els voluntaris, el minut de silenci...però el que més em va agradar va ser tota la gent amb la que vaig tenir oportunitat de parlar, corredors amb moltíssima experiència però alhora sense cap problema en anar al nostre ritme...això em maravella. He anat saltant d'un blog a un altre i mira on he acabat, a un on parlen de mi...moltes gràcies!!! El plaer és meu haver-te conegut ;)
ResponEliminaOstres Maite!!.... amiga de l'Eva, quines paraules més maques.
EliminaI sí, el recorregut, Mar i Muntanya, preciós.
I la gent, hi ha moments en que córrer o caminar en grup pren un significat superior...no importa el nivell, l'important és compartir.
Parlar de tu....i tant!! Una noia que ha fet la Marató de L'Emmona és mereix la meva admiració.
M'ha encantat que passessis per aquí Maite.... i gràcies pel comentari