24 HORES A MUNTANYA D'OLOT. CRÒNICA. 26-27/01/2013.

31 edició. Dies 26-27 de Gener de 2013.
24 hores caminant per muntanya repartides en 5 etapes.
Kms: 72,5. Desnivell +:3.012.

Hi ha reptes que el cap ha d'estar a on ha d'estar.... damunt les espatlles.

A les 24 h d'Olot la duresa i el patiment no és la distància, ni el desnivell, ni la nit, ni el físic.... La duresa està en un mateix, és un repte mental. Perque??

Estàs caminant durant 24 hores repartides en 5 etapes amb uns guies al davant, pots escollir l'etapa o etapes que més t'agraden o fer-les totes. No pots avançar els guies, no pots anar al teu ritme, hi ha parades constants al mig del bosc, arribar massa d'hora al final d'etapa implica donar voltes per la muntanya...... és un bon entrenament mental.

Tercera vegada que hi participo amb la Carme la meva "sherpa", i cada any en acabar sempre dic el mateix: "Mai Més", però cada any hi torno.... no ho entenc.

El refrany popular olotí diu: "Qui no Carda a Olot no Carda enlloc" doncs anem a "Cardar" una volta per Olot.

FOTOS I TRACKS, Clika aqui.

*Recorregut:

1a etapa. Hostal Nou de Bianya - Vallfogona, 6h de durada: Arribem a Bianya a les 2h del migdia i la gent ja van sortint, arribem puntuals, no tenim remei. És una etapa sense complicacions, excepte pels 1000mts de desnivell + i la calor, doncs ens hem abrigat com burros. Arribem a Vallfogona per la Vall de Sta. Llúcia i ja de nit. A punt per sopar botifarra i pa amb "tomata".

2a etapa.Vallfogona - Vidrà, 5:30h de durada: Compartim conversa i Kms amb la Mª Carme i Lluís Tuneu i també amb en Lluís P. Ens encaminem cap al Castell de Milany, és de nit, hi ha molt gel i el camí desapareix pels arbres tallats, anem creuant pels troncs de grans dimensions, dona la sensació d'estar en un concurs de "humor amarillo".

Baixem del castell amb boira i amb un fort ritme imposat pels guies, anem cap a Vidrà. De sobte pel Walkie del guia ens diuen que hem de recular, ens hem passat un senyal, és un d'aquells moments que un voldria deixar anar la imaginació mes perversa envers els guies. Però és això.... una part del patiment mental de la marxa.

3a etapa.Vidrà - St. Privat de Bas, 5h de durada: Amb la Carme havíem decidit de fer les 2 primeres etapes, però compartir Kms amb els Tuneu és perillós. La Mª Carme Tuneu, una noieta delicada com el cristall i forta com el diamant, ens diu el que no volíem escoltar però sí volíem sentir: "Va vinga, podríeu acabar totes les etapes, només us queda la meitat"..... MaKtxís la Mª Carme, les seves paraules ens entren per l'oidà i tenen un efecte "pin-ball" per tot el cos..... ja estem liats!!

Ha estat una etapa molt dura, no sé el perquè, hem anat cap a St. Privat passant per sota l'espectacular Puigsacalm.

4a etapa. St. Privat de Bas - Ridaura, 2:50 h de durada: S'ha fet de dia. Penúltima etapa on s'hi apunta molta gent jove, que sense saber-ho ens aporten molta energia i alegria.

5a etapa. Ridaura - Hostal Nou de Bianya, 3:50 h de durada: Encarem les últimes hores amb ganes d'acabar. M'estic ratllant, la calor i les hores comencen a passar factura, per sort els guies han baixat el ritme i la companyia de la Mª Carme i en Lluís és excepcional i miraculosa.

Arribem a l'Hostal Nou cansats però molt contents. Foto de grup i cap a casa.

El millor: Compartir 24 hores amb uns bons amics, en especial els Tuneu. La botifarra de Vallfogona. Arribar molt sencer físicament i aprendre que s'ha d'entrenar més el cocu.

Felicitats als voluntaris i als organitzadors per variar cada any el recorregut.

M'ha sorprès  el fet que en aquesta edició, dels 44 participants que hem fet les 24 hores hi havia nois de 17 anys, un termometre que ens indica que a la muntanya hi ha vida.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.