ASCENCIÓ AL COMABONA I PETIT HOMENATGE A TERESA FARRIOL. 27/10/12.
Ni el fort vent de tramuntana ni la baixada de temperatures han estat excuses perquè un grup de trenta bons amics i amigues, arribats d'arreu de Catalunya ens plantéssim als peus del Pedraforca o Refugi d'Estassen per compartir una "emotiva" ascensió de tardor al Comabona.
És la segona vegada que convidat per la Núria R. Ciurana i en Fran Izquierdo trepitjo el Parc Natural Cadí- Moixeró, i la veritat és que m'ha encantat.
La matinal ha tingut una dualitat, la pujada al Comabona i el senzill però molt, molt emotiu petit homenatge a Teresa Farriol.
El recorregut: Com sempre el detall "made in Fran" de presentar un per un els que participem de la caminada.
Doncs senzillament hem sortit del pàrquing d'Estassen 1.668 m, per la pista del Pedraforca al Collell, gaudint d'una explosió de colors, la natura a la tardor ens mostra una bellesa sorprenent, semblen paisatges trets de les millors escoles de pintura.
De sobte ens enfilem fins al Pas dels Gosolans 2.426 m, deixem enrere el bosc i carenem per terreny més pedregós i a estones suau fins al cim del Comabona. El fred i el fort vent de tramuntana ens diu que no som gaire ben rebuts aquí, però que caram!! tots hem fet cim i tot i la fred estem molt contents.
La baixada la fem gairebé pel mateix lloc.
Homenatge: Per qui no ho sàpiga, el dissabte 29 de setembre d'enguany i durant l'Ultra Cavalls de Vent la corredora veterana Teresa Farriol va perdre la vida. No explicaré els motius i detalls del perque, com..... Ja s'ha parlat molt. I tant de bo ara mateix no hagués d'escriure sobre això.
La caminada coincideix al Pas dels Gosolans, punt on la Teresa ens va deixar. Per aquest motiu l'hi hem escrit el seu nom amb pedres, 3A (nom abreviat en què era coneguda la Teresa).
Moment molt emotiu amb la presencia del fill i cunyat de la Teresa. Amb unes paraules de Rosa Amoros i en Fran.
Personalment no coneixia la Teresa, però pel que diu tothom, era una persona disposada sempre a ajudar, aconsellar, amable i amb un esperit de superació molt alt.
Voldria fer extensible aquest petit homenatge també, per a en Joan V que ens va deixar amb 14 anys en una marxa de mort sobtada, el dia 30 de setembre 2012. Amic de la meva filla.
 |
| El fill de la Teresa |
El millor:
Els que portem uns anyets en "Llarga Distància" sabem que hi ha cares i noms coneguts, que hem coincidit en alguna cursa encara que mai ens hem dit res, som coneguts però desconeguts.
Bé, doncs aquest fil imperceptible fa que de vegades dos desconeguts siguin menys desconeguts del que podem ser, m'ha passat amb la Carme Campoy, ha estat tot un luxe parlar amb tu, i amb en Josep Massa, Persones a qui admiro.
Reflexió:
Moltes vegades no podem evitar viure el moment que ens toca..... però, sí podem decidir com el volem viure'l.
Per si hi ha algun comentari o foto no desitjat, només m'ho heu de dir.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.
Bona refelexio Pere!!!
ResponEliminaGràcies Sergi. Ens veiem company!!
Elimina