X 6 hores de Calella de la Costa 06/12/2009.
Diumenge 6 de desembre, sortim de St . Feliu cap a Calella de la Costa a les 7, 15h amb en Quim.
Arribem i anem a fer un cafetò, just davant, hi ha la paradeta que serveix de sortida, avituallament, guarda-motxilles, control de pas i arribada, tot allà mateix, anem a buscar el dorsal, tinc el 36, és important que t´agradi el número.
A les 9h i amb unes miquetas de nervis es dòna la sortida, som uns 50 corredors, és el maxim que hi poden participar.La cursa és un circuit de 3 Km per el passeig de Calella, totalment pla, meitat terra i meitat ciment, 1,5 km d´anada i 1,5Km de tornada, s´ha d´anar fent el circuit durant 6 hores, guanya qui fa més voltes durant aquest temps.
Arribem i anem a fer un cafetò, just davant, hi ha la paradeta que serveix de sortida, avituallament, guarda-motxilles, control de pas i arribada, tot allà mateix, anem a buscar el dorsal, tinc el 36, és important que t´agradi el número.
A les 9h i amb unes miquetas de nervis es dòna la sortida, som uns 50 corredors, és el maxim que hi poden participar.La cursa és un circuit de 3 Km per el passeig de Calella, totalment pla, meitat terra i meitat ciment, 1,5 km d´anada i 1,5Km de tornada, s´ha d´anar fent el circuit durant 6 hores, guanya qui fa més voltes durant aquest temps.
Cap a mitja cursa el recorregut de l´anada teníem un vent de garbí que et deixava desgastat fisicament.
He volgut probar aquesta cursa pel fet de que teoricament es molt dur psicològicament, fer el mateix recorregut constantment.
Crec que no es tant dur per el cocu, t´hi adaptes be, on he tingut sensacions no gaire bones es físicament, doncs fins a les 4, 30 hores de cursa molt be tot, pero despres he patit molt amb els aductors, besso dret i un petit episodi de vertic que no s´acaba d´anar, i que t´aculloneix bastant. L´objectiu era acabar i decideixo fer l´ultima hora de cursa caminant , no m´agrada i no ho entenc , pero el límit de tindre "agujetas" o un trencament muscular/fibrilar el marques tu mateix.
Per un corredor de muntanya el fet de córrer en pla i ciment, fisicament es molt dur, crec que no estic adaptat a córrer així, també vaig triar unes vambes de muntanya i hauria d´haver triat unes de carretera i amb molta amortiguaciò, tinc tres dits fora de servei.
Una cursa rara, és una cursa per disfrutar i per patir, de totes manera ja esta a la col.lecció, ara puc entendre perque corredors de renom la fan un cop i prou.
Crec que no es tant dur per el cocu, t´hi adaptes be, on he tingut sensacions no gaire bones es físicament, doncs fins a les 4, 30 hores de cursa molt be tot, pero despres he patit molt amb els aductors, besso dret i un petit episodi de vertic que no s´acaba d´anar, i que t´aculloneix bastant. L´objectiu era acabar i decideixo fer l´ultima hora de cursa caminant , no m´agrada i no ho entenc , pero el límit de tindre "agujetas" o un trencament muscular/fibrilar el marques tu mateix.
Per un corredor de muntanya el fet de córrer en pla i ciment, fisicament es molt dur, crec que no estic adaptat a córrer així, també vaig triar unes vambes de muntanya i hauria d´haver triat unes de carretera i amb molta amortiguaciò, tinc tres dits fora de servei.
Una cursa rara, és una cursa per disfrutar i per patir, de totes manera ja esta a la col.lecció, ara puc entendre perque corredors de renom la fan un cop i prou.
Molt satisfet d´haverla fet i acabat.Felicitar l´organitzacio, doncs dintre de l´ambient sencill ,acollidor i familiar, no ens ha faltat de res, molt be tot .
Gracies, Andreu i Bernat per estar allà , animant en els ultims Kms de cursa,de tot cor.
Salut i feina.
Més info http://penya100kmdc.blogspot.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada