TRANSGAVARRES 2014. CRÒNICA I FOTOS. 02/10/2014.
TRANSGAVARRES 2014....Fet.
Dia i Lloc: Palamós- Girona. 2 de novembre 2014.
Desnivell Positiu: 2000mts. Kms: 62.
Dorsals: Carme 1164...Pere 1161.
Temps per acabar: 11 hores..... Fet amb 10:35 hores.
Curses: 10 K, 18 K, 26 K i 60 K.Organitza: Klassmark.
Temperatura: 14º i 26º. Molta humitat.
Hi ha caçadors d'amors que es bloquejen, pateixen i perden el que havia de ser la conquesta d'un amor fàcil. A vegades córrer o caminar per aconseguir un dolç objectiu pot convertir-se en etern i agònic.
A que ve tanta poètica? .... Doncs que he subestimat el que hauria d'haver estat una Ultra "un amor fàcil" ..... la Trans m'ha fet patir per guanyar el seu amor.
Aquest any amb la Carme les satisfaccions i emocions han estat moltes en el terreny esportiu, no calia fer res més .... però vam gaudir molt de la Transgavarras 2013 i voliem repetir per tancar l'agenda Ultra amb dignitat.
Deixant enrere un mes d'octubre viscut intensament amb l'Ultra Trail Guara Somontano de 102 K, per desprès preparar i córrer l'Ultra Trail Ardenya 3 Trails de 100 K x 2, ens plantem a la Transgavarres amb la supèrbia que no tenim aturador.... que innocents!!
De fet no cal ser un expert en matemàtiques per entendre que 60 Km i 2.000 + aparentment hauria de ser una Ultra "fàcil". Feia tan sols una setmana que en 25 Km van sortir 2000 +. Però la realitat sempre és diferent, cada prova d'ultra distància és diferent i l'excés de confiança pot ser un pecat mortal.... 44 corred@rs no arribats de 180 ho diu tot.
FULL DE RUTA:
Palamós: Sota l'arc de sortida amb la Magali, la Susanna, la Tània, la Carme, en MiKel, en Jordi.... i 180 corred@rs més. Sortida de Formula 1, tots amb el peu a baix i com sempre la Carme, la Tània i el que escriu tanquem la cua.
Coll de la Ganga: Km 15,5. El circuit ha variat una miqueta essent més llarg i corredor, el gps marcava 17 km. La Carme ha esbufegat tota l'estona.... per anar a un ritme més alt.
Puig d'Arques: Km 21,5. La Tània no esta gaire fina, per sort ens ajuden els ànims de la Fina, en Joan, en Roberto, l'Oscar..... Gràcies nois!!!
La Palanca de Cruilles: Km 30. Arribem amb la inesperada companyia de l'Andreu, amic corredor. Mentre la Tània pren la sàvia decisió d'acabar aquí la seva cursa.
De fet no cal ser un expert en matemàtiques per entendre que 60 Km i 2.000 + aparentment hauria de ser una Ultra "fàcil". Feia tan sols una setmana que en 25 Km van sortir 2000 +. Però la realitat sempre és diferent, cada prova d'ultra distància és diferent i l'excés de confiança pot ser un pecat mortal.... 44 corred@rs no arribats de 180 ho diu tot.
FULL DE RUTA:
Palamós: Sota l'arc de sortida amb la Magali, la Susanna, la Tània, la Carme, en MiKel, en Jordi.... i 180 corred@rs més. Sortida de Formula 1, tots amb el peu a baix i com sempre la Carme, la Tània i el que escriu tanquem la cua.
Coll de la Ganga: Km 15,5. El circuit ha variat una miqueta essent més llarg i corredor, el gps marcava 17 km. La Carme ha esbufegat tota l'estona.... per anar a un ritme més alt.
Puig d'Arques: Km 21,5. La Tània no esta gaire fina, per sort ens ajuden els ànims de la Fina, en Joan, en Roberto, l'Oscar..... Gràcies nois!!!
La Palanca de Cruilles: Km 30. Arribem amb la inesperada companyia de l'Andreu, amic corredor. Mentre la Tània pren la sàvia decisió d'acabar aquí la seva cursa.
Montnegre: Km 39. Fa calor i molta humitat. La Carme és la cara positiva de la moneda i cada vegada es troba millor, gaudint de la cursa. I aquí la creu, el meu cos m'envia senyals d'avís. Per sort compartim Kms amb en Miquel, un noi molt xerraire.
Els Àngels: Km 50. Arribem amb en Jordi desprès de fer la famosa "Pujada de les Torres". Afrontem la part final de la cursa amb males sensacions, el tibial dret esta molt tocat i com que els moments dolents mai vénen sols, se li afegeix un fort dolor al genoll. Saber afrontar aquestes situacions és la millor expectativa per acabar una cursa. Per tant baixem el ritme i avancem tirant fort amb els pals.
Els Àngels: Km 50. Arribem amb en Jordi desprès de fer la famosa "Pujada de les Torres". Afrontem la part final de la cursa amb males sensacions, el tibial dret esta molt tocat i com que els moments dolents mai vénen sols, se li afegeix un fort dolor al genoll. Saber afrontar aquestes situacions és la millor expectativa per acabar una cursa. Per tant baixem el ritme i avancem tirant fort amb els pals.
Girona: Arribada merescuda i triomfal amb en Jordi Salelles i la Carme. Tocat de cames però sencer d'esperit. Encara ara intento saber que va passar.... potser he fet massa Kms, potser no vaig gestionar bé la hidratació amb aquest clima estrany, potser..... no ho sé... i tant se val, doncs ja està fet.
FOTOS:
El millor:
* Veure a la Carme anar de menys a més i disfrutant de la cursa.
* Travessar les Gavarres d'est a oest..... de Palamos a Girona..... de marina a muntanya.
* Compartir alguns Kms amb la Tània, l'Andreu, en Miquel, en Jordi.
* Travessar les Gavarres d'est a oest..... de Palamos a Girona..... de marina a muntanya.
* Compartir alguns Kms amb la Tània, l'Andreu, en Miquel, en Jordi.
* Trobar-nos a la familía Matxacuca a Puig d'Arques per animar.
* A la Magda i en Quico. Gràcies per esperar-nos.
* Els avituallaments molt correctes i a on havien d'estar.
* El marcatge un 11 sobre 10.
* En Gerard, el director de cursa, tot un "Gentelman".
Reflexió: Aquesta Trans m'ha ensenyat que quan ets novell s'ha d'escoltar els qui fa
temps que juguen a fer Ultres, i els qui fa temps que juguem a fer
Ultres, no hem de deixar d'escoltar per continuar aprenent.
Pels qui no ha pogut ser.... NO PASSA RES.... forma part del joc... si ja ho sé, fa mal.... però NO PASSA RES. En sortim més forts.
Per acabar: Felicitats als Voluntaris i Voluntaries, a
KlassmarK i de manera molt especial a en Gerard i l'organització
per deixar-nos participar com sempre caminant / trotant.... CaKo..
Més Info i Resultats al Web de la Cursa.
TRACK WIKILOC.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.
Caram Pere!
ResponEliminaReflexions molt paral·leles al meu post. Però una cosa és clara, el seny hi és i el control és palès. Moltes coses són les que ens fan seguir i acabar, per altra banda, una retirada a temps sempre és una gran victòria.
Felicitats per la gesta i escoltar al cos...sempre va bé, la ment va amb seny i sí, de tot s'aprèn!
Un petonàs parella! Una gran abraçada equip!
Molt emotiu el teu post "addicció quilomètrica....controlada".
ResponEliminaI si, moltes vegades hem de saber valorar si cal seguir o no.
Aquí el que escriu és una miqueta tossut
Gràcies Mònica per entrar i deixar el comentari
Una abraçada ben forta !!