LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis.
Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 24 de novembre de 2019

LLAGOSTRAIL 2019. CRÒNICA. FOTOS. RESULTATS 24/11/2019.

Dia i Lloc: 24/11/2019. Llagostera. 
Organitza: Bell- Matí Trail. 6a.Ed.
Distàncies : 12 Km i 21 Km. Desnivell: 600+.

Clima: Sol. 12º i 18º



Èxit, una paraula petita però d'un significat molt GRAN per la gent de la Llagostrail.

Un Trail que amb molt d'esforç, dedicació, paciència, alts i baixos, aquest 2019 ho ha aconseguit, Tot un Èxit!!



Un any més i ja en van 6, content de veure un munt d'amics del "mundillo", grups i gent molt propera, els del Montclar, els del Matxacuca, els Oncorunners, els Trenkacims, els del TrailRunGirona.... Sou els que feu realitat aquesta cursa.


Amb tots els problemes físics que arrossego, em planto a la línia d'una 20K, conscient que rebentarem el motor, i les vambes, que hi farem, vaig a provar de caminar per sobre d'aquest fil tan prim, i estar sota l'arc de sortida ja és molt i si arribem serà la "ostia en bicicleta".

Un Referent, en Jordi Xaus

CURSA / SENSACIONS:


9:30 h. Sortida com un cross, llançat com aquella pedra del "tiraxines", aquest no era el previst, però que hi farem, una vegada llençat el coet enmig de tantes estrelles... Jo sí que veure les estrelles a aquest ritme.



El circuit és espectacular, em deixo portar per les olors i colors d'una tardor molt humida, aigua, fang pujar a ritme, baixar amb compte, fotre-li gas als plans, més aigua, exquisit. 


Al km 10 miro el garmin i em diu que aquest ritme "no es para ti", aixeco el peu del gas i deixo que m'avancin algun "trailrunner" de nova generació, només algun ehh!!


Res, km 12 i efectivament apareixen les rampes, per sort també apareix la Teresa, m'enganxo a la seva estela. M'aturo i m'empastifo de flogoprofen. Lluny de ser un imprevist, aquests moments m'agraden.


Corres com un robot, cansat, fins als collons de córrer..... S'ha de gestionar sense atabalar-se, escoltant el cos i tirant endavant, més a poc a poc però fluint del que t'envolta.



Al km 17 la Magali em "carda un hachazu", Casumlostia, t'ha costat eh, "Kietvapari"!!!!


La "Capitana" Teresa va tirant del carro, olorant l'arribada fem els últims Kms amb moltes ganes i molta energia, com ha de ser.
Gràcies Teresa!!


A TOT l'EQUIP de Bell-Matí Trail i VOLUNTARi@S:
SOU MOLT GRANS!!!


GRÀCIES PER SER-HI i Fer-ho possible. Hem  "disfrutat" d'un circuit cada vegada més divertit.  MOLTES FELICITATS !!!!

  


RESULTATS

TRACK WIKILOC. LLAGOSTRAIL2019.

Pere Alsina. Dorsal 103. Temps: Garmin 2:33. Cursa 2:36.

Salut, Feina i Gràcies per Entrar !!

dissabte, 23 de novembre de 2019

CÓRRER VS MURPHY.22/11/2019

Qui no coneix en Murphy?

Si sou d'aquells corredors que tot us surt mil·limètricament-calculat-barra-perfecte.... No cal que llegiu més.


(Photo: ID 156369422 © Thomas Reimer - Dreamstime.com)

Si pel contrari heu conegut en primera persona aquella llei no escrita que diu: "si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament", SÍ, la llei de Murphy.... Segueix llegint

Aquella llei que justifica la mala sort que tenim a vegades.

El Sr. Murphy s'encarrega de quan:

* Has quedat per entrenar i la cua del super on t'has posat es converteix en la més lenta.

* Decideixes inscriure't l'últim dia i ja no queden dorsals. Igual que les vambes, quan les vols comprar hi ha tots els números menys el teu.

* Fent la pujada més dura d'aquella Ultra i t'has deixat els pals en aquell Avituallament tant maco.



* Si ets dona, et vingui la regla el dia de la teva Gran Cursa.

* Aneu un grup de corredors, corrent a tota ostia, fins que el de davant diu: Fa estona que no veig cintes... ens hem perdut.



* T'oblides del buff i els guants el dia més fred de l'any.

* T'has oblidat de carregar la bateria del frontal i es fa de nit

* Autopista, de matinada, vols arribar aviat per agafar el dorsal, arribes al peatge i  t'has deixat la cartera a casa.

* El primer que es dorm... Ronca... "Buenu" aquest no és de córrer.

Vet aquí que el Sr. Murphy va existir, capità de les forces aèreas nord-americanes, va ser un enginyer, i la seva llei va néixer experimentant amb la resistència humana en la desacceleració ràpida en aterratges.....Bé, ho deixem aquí, al Wiki ho explica tot.



Ja ho sabeu, aquest finde quan us planteu sota un arc de sortida amb un constipat de mil dimonis, un bessó super carregat, amb el nº de dorsal 12+1, o el xip que no ha marcat en cap control..... El Sr. Murphy té la culpa.


En el meu cas..... Amb en Murphy hi tinc una gran amistat.

Bon Finde per TUTTI!!!!



Salut, Feina i Gràcies per Entrar !!

dilluns, 18 de novembre de 2019

TRANS ARDENYA. 17/11/2019.

Tastet del TRAIL ARDENYA 50K
Distància: 30K
Desnv:1350


Diuen els experts en això del Trail, que durant els entrenaments t'ho has de passar bé, doncs amb els amics d'avui ens ho hem passat de "putamare", tot i tenir alguns petits "conflictes diplomàtics" de ruta.




6°+ d'un matí que s'ha despertat fred, un matí ple de curses "Trans" arreu. Transgavarres, Trav Rupit-Taradell....


Doncs amb la Carme, la Maga, i en Mikel ens inventem la TransArdenya, travessem l'Ardenya de Sanfe a Tossa i de passada fem un tastet del Trail Ardenya 50 K


El Trail Ardenya, una carrera que no necessita propaganda, una carrera que arriba als 10 anys, una carrera que ja ho té tot venut, més de 1000 corredors, a 5eu el dorsal, una carrera plena de sorpreses.



Conclusions del Tastet:

* Un circuit de 50 K que anirà en sentit invers, envers altres anys. Les baixades ara seran pujades.



* Un circuit "Canela Fina" que  tot i les seves petites alçades.... És un terreny DUR... Preciós i DUR. No la podem subestimar. 



* La fantàstica i perillosa idea de 5 eu 50 K i totes les curses, fa que molts ens hi apuntem sense saber el que ens espera.






Tècnica de carrera: 
La cursa 50 K i la 30 K si la poguéssim dividir en 4 trams x velocitat: Fast - Slow - Slow - Fast.







*Molta Sort Nois i Noies que participareu al Trail de l'Ardenya,  i sobretot que el principal objectiu sigui córrer i passar-ho bé.







WEB TRAIL ARDENYA



Salut, Feina i Gràcies per Entrar !!

diumenge, 10 de novembre de 2019

MARXA DELS TRAGINERS. 10/11/2019

16 Marxa dels Traginers 2019.

Lloc: Can Pere Tia, prop de Palamós.
Recorreguts: 18 K i 10 K. Massís de les Gavarres marineres.
Organitza: Club Alpí Palamos.


Triem els Traginers, una marxa familiar, clàssica, a prop de casa i amb els organitzadors més ben parits del món mundial, en Mikel i l'Oriol. 


Marxa / Sensacions:

Pots escollir, fer 18 kms en "mode" cursa o marxa.
Amb la Carme i la Maga fem la marxa llarga i sense estrès, en Mikel la cursa llarga.


La matinada es desperta freda i humida, ha plogut aquesta nit, el terreny és perfecte i la temperatura ideal per caminar i córrer.

Sortim caminant amb el grupet sempre alegre dels i@corredors.


A Sta. Maria de Bell-lloc i amb el permís de la Carme li dono gaas al motor.

Vaig sol, "m'empapo" de les olors, de córrer i no "fotrem " una ostia, de pujar i baixar per un bosc humit d'unes Gavarres molt marítimes, deliciós.

Per la riera de Bell-lloc, vaig donant pas als corred@rs que van per feina, fins que m'enganxo al tren.


Vaig darrere una noia que porta un ritme suïcida a les baixades i prudent a les pujades, és la "Capitana", la Blanca, em trobo còmode.


Mas Calç, els Dòlmens i Fitor van caient, el tren ha crescut amb la companyia d'en "Litus", ja en som tres.

El "trenet" va a tota màquina passant per Puig Ribot, Montagut i Puig Antoniet fins a l'arribada. 


Últims Kms en baixada, la "Capitana" amb el gabinet a la boca ens fa baixar a tota pastilla.
Gràcies Blanca i Litus, amics de viatge 5 estrelles.


La Carme i la Mª Jose arriben juntes i molt contentes.


FELICITATS Organització i Voluntar@s per tirar del carro dels Traginers!!!!


Salut, Feina i Gràcies per Llegir

dissabte, 9 de novembre de 2019

LA FOTO DEL MES...BOSC&COLA. 9/11/2019


Una Ampolla de Coca-Cola de l'any 1960, semi soterrada.



El bosc no ha pogut absorbir el vidre d'aquesta mítica marca de begudes.

A l'Ardenya i després de les pluges de fa una setmana, a part de bolets, si pot trobar "elements vintage".

Els que veniu a fer la Marató de l'Ardenya.... Ho sento... Ens hem acabat la Coca-Cola (: (:

Salut, Feina i Felicitat!!

divendres, 1 de novembre de 2019

RUN.... NO ESTEM SOLS 01/11/2019

Li trec la pols a un " Conte de Tardor" de fa 4 anys
Un "Rèquiem" pels que ja no hi son, en especial als amics corred@rs.

Relat
Lectura: 3,5 minuts. 


Tardor, capvespre, el sol d'última hora a poc a poc s'ofega al mar. M'endinso en la brillant foscor d'una nit de lluna plena per un caminet on les ombres, la boira i el soroll prenen vida i tenen alguna cosa en comú. De nit a muntanya l'oida s'afina i la vista perd claredat.
M'endinso en els meus pensaments, en aquell premi després de treballar, mentre trobo la llibertat gràcies a aquests moments.



Vaig corrent per un corriolet en pendent suau, a passes curtes, el cor com sempre accelerat, enmig d'un bosquet mig emboirat, laberíntic, embrancat.... El soroll distret de les meves passes damunt d'una catifa de fulles cruixents sota un cel d'arbres ple d'ombres xineses..... Llavors va passar, vaig sentir que no estava sol.

El cruixir d'altres passes damunt les fulles seques, la meva ombra al costat d'unes altres.

De sobte aquella brisa tèbia es convertí en aire fresc, un calfred. Vaig dubtar però em vaig girar,  mirant aquí i més enllà, als costats i allà estava, davant meu, una imatge, una ombra transparent. Potser tinc una al·lucinació. Durant uns segons el silenci va afogar tots els sorolls. 
Vaig continuar fins al final del corriol sense estar sol.

Por? Sí, per uns instants, però llavors vaig percebre alguna cosa que em va fer sentir tranquil, valent i confiat.



Uns mesos més tard, hivern, un dia fred, les primeres llums de l'alba van trencant la boira immòbil que abraça la muntanya. Aquesta vegada tres clips subjecten un dorsal, un número, 12, una distància, 63. Ja fa estona que vaig sol travessant una petita vall, crestejant per una salvatge i agresta aresta per endinsar-me en una altra vall.

Amb les mans als genolls, pujant aquell corriol enmig d'alzinars i rouredes per arribar al cim que puc visualitzar ben a prop. L'esgotament s'apodera del meu cos...... L'oïda pot percebre unes passes darrere meu, no vull que m'atrapi, intento anar més de pressa però no tinc força. Em giro, no hi ha ningú, l'aire de l'atmosfera s'ha quedat immòbil, altre cop el calfred, l'alè de color blanc pel gust de l'oxigen i una paraula, "corre".... Noto com una mà a l'esquena que m'empeny amb força cap amunt, les cames cavalquen desbocades i amb una força desconeguda.

Arribo a la base de vida.... em giro i una ombra de pols esculpida pel remolí del vent del nord dibuixa una imatge amb un somriure, ens saludem, no ho pot veure ningú més que jo.




Difícil d'escriure i definir les coses que no tenen un sentit, que desconeixem però que alhora de vegades podem desxifrar.
No sé si a tu t'ha passat mai això. En qualsevol cas tenia ganes d'escriure-ho.


Salut, Feina i Llibertat !!!!