LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dijous, 7 de setembre de 2017

ONCOTRAIL I EL PERQUÈ CORREM AQUEST DIA. 04/09/2017.

Per entendre l'Oncotrail..... Ens podem apuntar a córrer, a córrer amb els amics, podem disfrutar d'un circuit de 100Km privilegiat, podem anar més ràpids o més lents...... Però no ens podem oblidar mai del per què durant un dia i una nit estem corrent o caminant.



Us convido a llegir els retalls de la Rosa, una dona valenta, una dona que fa un mes li varen dir que tenia un càncer, i de com ha tirat endavant. Una dona com tantes i tants, que un dia ..... Ens ha tocat !!!!


Escriure quatre paraules d'afecte i "cariñu" per a les persones tocades per aquesta malaltia, en una època en què les abraçades són irreals, els petons són a canvi de.., ser sensible està fora de lloc i expressar sentiments està vetat.

M'atreveixo amb quatre paraules maldestres per expressar com t'estimem......Rosa.




Tot comença quan....

Torno a pujar els esglaons d'aquest maleït i beneït hospital, amb el cor encongit i el cap abatut.
Obro la porta, una infermera rossa i un home amb ulleres, cabells blancs, bata blanca i una targeta que posa Doctor, assegut darrere d'una taula, aixeca el cap i em mira.

 Alguna cosa no ha anat bé, es pot percebre.
Amb una mirada que et despulla l'ànima, i una veu forta, greu i freda em diu: Tens un.... No el deixo continuar.... Per les galtes em baixen milions de llàgrimes.

Només tres preguntes:  Per què ara??... Per què a mi??... Per què d'aquesta manera tan cruel??

 

A l'Hospital

Obro els ulls, em trobo en una habitació de tres parets blanques, a l'altre hi ha una finestra amb unes cortines gairebé transparents. Davant d'aquesta finestra hi ha dues butaques descosides. A fora, el paisatge trist de cent finestres com la meva.

Hi ha un llit,  hi estic jo estirada, tapada amb uns llençols blancs i porto posada una bata de color blanc. Al meu braç dret hi tinc una agulla connectada a un petit tub que va a parar a una bosseta que deixa caure un líquid transparent. .

 


A la butaca hi ha un dels meus fills, mig arraulit, obre els ulls a poc a poc i em mira adormit. S'acosta a mi, allargà la mà i m'acaricia la galta prudentment com si fos una peça de porcellana. Tanco els ulls.

* Sempre hi ha algú que està pitjor que tu. Sap greu dir-ho, però és així.



A Casa 

Entro en l'espai tancat del lavabo. Veure  el reflex del meu cos a la superfície llisa i freda del mirall  m'enfonsa com el Titànic. 

Una dona de mirada  feble, abatuda, pàlida.

Qui ets??

Em queda molt per fer. Vull tirar endavant una altre cop, endavant, sí.

* No pots preveure les coses dolentes que  han de passar, però si pots decidir com afrontar-les.  

"Buenu", la Rosa ja és a casa i tot sembla que va com ha d'anar.



Va pels Corred@rs, aquests son uns retalls de vida, i un dia a dia de molta gent lluitadora. Per això és important saber perquè correu o camineu l'Oncotrail
  


Va per Tots, si Tots vosaltres, els qui patiu una malaltia i els que algun dia us podeu trobar en aquesta situació: Sempre s'ha de tirar endavant. S'ha de lluitar per les coses bones.

 
Un Gran Equip 2016

Va pels malalts de càncer i familiars: "No es pot deixar escapar cap oportunitat per petita que sigui per lluitar, doncs esteu/estem plens de vida".



Agraïments:

*A les FAMILIES amb malalts.... Un suport d'ACER. Les ABRAÇADES I ELS PETONS, MOLT IMPORTANTS !!

*Als professionals de la salut, metges i infermeres, GRÀCIES !!


P.D: Amb la Carme vàrem córrer l'Oncotrail el 2016, amb el millor equip del món mundial. Gairebé molts no ens coneixíem i no havíem entrenat junts. Va ser una de les experiències més extraordinàries de la nostra vida.

CRÒNICA I FOTOS ONCOTRAIL 2016.

 Salut, Feina i Gràcies per Llegir !!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada