LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 18 de setembre de 2017

S'AGARÓ SURF PADDLE. 17/09/2017.

S' Agaró 7.00 h d'un matí.


Amb el tacte de la sorra humida de la platja entre els dits, una ràfega d'aire ens recorre el cos, un calfred, la pell es tersa i cada part del cos es desperta.


Alhora, la llum tèbia del sol que es filtra pels darrers núvols de tempesta, intenta tocar la cara dels meus amics.




Davant del mar, el primer pas, entrem, i ens deixem seduir per les onades mentre llisquem per sobre d'elles.



Amb una taula de surf sota els peus, torno a trobar les sensacions que m'agradaven quan era un nen.
Encara hi som a temps de divertir-nos.


Com un funambulista busquem mantenir l'equilibri sense caure i deixar-nos portar pel corrent, confiant en la nostra intuïció, com a la vida.



El MILLOR:

* Compartir  aquests moments propicis a ser guardats amb la Merche, la Mamen, en Jordi i en Manel... Sens dubte.





* L'espectacle visual i les sensacions que ens ofereix aquest esport, de moment minoritari.... Com el córrer ara fa 15 anys.



LA RUTA : 

De S'Agaró a la Cala del Moli i tornar. Al costat del Cami de Ronda i les Vies Braves.
Ruta curta per iniciació al Surf Paddle.

RUTA WIKILOC



Perdoneu la "poètica" del post però de vegades "se me'n va la olla" a traves del boli. A mi m'encanta, que carai !!!


Salut, Feina i Gràcies per Llegir !!!!

dilluns, 11 de setembre de 2017

ESCURÇÓ 2017. FOTOS. 10/09/2017.

VII Edició de L'ESCURÇO. Cursa de Muntanya.

Dia i Lloc: 10 de Setembre 2017 a Castell d'Aro.
Distància i desnivell: 1K kids. 12K i 18K i 1.000+.
Temps: Clima: Sol i ventet de tramuntana. 19º a 24º.
Corred@rs: 195.




De vegades passa. Et trobes amb un "Trail Perfecte".

T'imagines fer una cursa de muntanya:

Amb una temperatura de 20°, un ventet fresquet i agraït que no et deixa ni suar.


Amb un terreny moll i humit per les pluges d'una nit de tempesta de finals d'estiu.


Amb els amics, disfrutant i compartint moments gratificants, però amb el "peu a baix".

Amb corriols acabats de fer, camins antics i pista, un còctel combinat d'una manera exquisida.


Amb Craks, córrer al seu costat, com en J. Gamito (Top 10 UTMB). L'artilleria lleugera del Matxacuca Paloma, Cris, Maga, Roberto Sancho, Diego Arroyo, Mk Martinez..... La cavalleria del club Alpí Palamós Oriol, Mikel Silva...Els "nous" Montclar Runnners.  I Tots vosaltres, Craks, T@TS !!


Amb una mini cursa pels més peques de la casa..... "Et cau la bava".

I per acabar, amb corred@rs com Tu, fent el camí més planer, darrere les taules dels AV, Dorsals...



Deixa d'imaginar, aquesta cursa Trail existeix, i es diu ESCURÇÓ. Una cursa feta per corred@rs per a corred@rs.

****FOTOS:

* ESCURÇÓ 2017 (I). Fotos de la Mireia * clica aquí



* ESCURÇÓ 2017 (II). Fotos de la Mireia * clica aquí



* ESCURÇÓ  2017 PerePeterPan * Cursa i Podis *clica aquí




El Millor:

* Fer la 12K caminant amb la "peque" de la casa.

Despertar a la Laura, a les 6:00 h d'un mati de diumenge per anar a fer una cursa, per a alguns pot semblar absurd, irracional..... per a mi són glops de pura vida.



Compartir amb la meva filla una matinal a la natura. Instants necessaris com el gust de l'oxigen que respirem. Gairebé diria que és felicitat.

* Compartir conversa i kms amb la Carme, Montse i Xevi de GIRUNNERS.




FELICITATS A TOTS ELS "ESCURÇONS" QUE HI HEU PARTICIPAT. GRÀCIES PER VENIR!!!!



Manels, Ricky,  Jordi, Emma, Cesar, directors de cursa i Volunt@ris, FELICITATS PER UNA CURSA MOLT BEN PARIDA !!!!

WEB I RESULTATS


VIDEO:

 

Salut,Feina i Gràcies per Llegir

dijous, 7 de setembre de 2017

ONCOTRAIL I EL PERQUÈ CORREM AQUEST DIA. 04/09/2017.

Per entendre l'Oncotrail..... Ens podem apuntar a córrer, a córrer amb els amics, podem disfrutar d'un circuit de 100Km privilegiat, podem anar més ràpids o més lents...... Però no ens podem oblidar mai del per què durant un dia i una nit estem corrent o caminant.



Us convido a llegir els retalls de la Rosa, una dona valenta, una dona que fa un mes li varen dir que tenia un càncer, i de com ha tirat endavant. Una dona com tantes i tants, que un dia ..... Ens ha tocat !!!!


Escriure quatre paraules d'afecte i "cariñu" per a les persones tocades per aquesta malaltia, en una època en què les abraçades són irreals, els petons són a canvi de.., ser sensible està fora de lloc i expressar sentiments està vetat.

M'atreveixo amb quatre paraules maldestres per expressar com t'estimem......Rosa.




Tot comença quan....

Torno a pujar els esglaons d'aquest maleït i beneït hospital, amb el cor encongit i el cap abatut.
Obro la porta, una infermera rossa i un home amb ulleres, cabells blancs, bata blanca i una targeta que posa Doctor, assegut darrere d'una taula, aixeca el cap i em mira.

 Alguna cosa no ha anat bé, es pot percebre.
Amb una mirada que et despulla l'ànima, i una veu forta, greu i freda em diu: Tens un.... No el deixo continuar.... Per les galtes em baixen milions de llàgrimes.

Només tres preguntes:  Per què ara??... Per què a mi??... Per què d'aquesta manera tan cruel??

 

A l'Hospital

Obro els ulls, em trobo en una habitació de tres parets blanques, a l'altre hi ha una finestra amb unes cortines gairebé transparents. Davant d'aquesta finestra hi ha dues butaques descosides. A fora, el paisatge trist de cent finestres com la meva.

Hi ha un llit,  hi estic jo estirada, tapada amb uns llençols blancs i porto posada una bata de color blanc. Al meu braç dret hi tinc una agulla connectada a un petit tub que va a parar a una bosseta que deixa caure un líquid transparent. .

 


A la butaca hi ha un dels meus fills, mig arraulit, obre els ulls a poc a poc i em mira adormit. S'acosta a mi, allargà la mà i m'acaricia la galta prudentment com si fos una peça de porcellana. Tanco els ulls.

* Sempre hi ha algú que està pitjor que tu. Sap greu dir-ho, però és així.



A Casa 

Entro en l'espai tancat del lavabo. Veure  el reflex del meu cos a la superfície llisa i freda del mirall  m'enfonsa com el Titànic. 

Una dona de mirada  feble, abatuda, pàlida.

Qui ets??

Em queda molt per fer. Vull tirar endavant una altre cop, endavant, sí.

* No pots preveure les coses dolentes que  han de passar, però si pots decidir com afrontar-les.  

"Buenu", la Rosa ja és a casa i tot sembla que va com ha d'anar.



Va pels Corred@rs, aquests son uns retalls de vida, i un dia a dia de molta gent lluitadora. Per això és important saber perquè correu o camineu l'Oncotrail
  


Va per Tots, si Tots vosaltres, els qui patiu una malaltia i els que algun dia us podeu trobar en aquesta situació: Sempre s'ha de tirar endavant. S'ha de lluitar per les coses bones.

 
Un Gran Equip 2016

Va pels malalts de càncer i familiars: "No es pot deixar escapar cap oportunitat per petita que sigui per lluitar, doncs esteu/estem plens de vida".



Agraïments:

*A les FAMILIES amb malalts.... Un suport d'ACER. Les ABRAÇADES I ELS PETONS, MOLT IMPORTANTS !!

*Als professionals de la salut, metges i infermeres, GRÀCIES !!


P.D: Amb la Carme vàrem córrer l'Oncotrail el 2016, amb el millor equip del món mundial. Gairebé molts no ens coneixíem i no havíem entrenat junts. Va ser una de les experiències més extraordinàries de la nostra vida.

CRÒNICA I FOTOS ONCOTRAIL 2016.

 Salut, Feina i Gràcies per Llegir !!!!