LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 11 de juny de 2016

BASTIONS 2016.LLAMPS, TRONS I CALMA. 10/06/16.

BASTIONS 04/06/16.

Lloc: Ribes de Freser.

ULTRA: 93km i 6350 +.  Retallat:75K i 5400 +
TRAIL:  67km i 4250m+ Retallat: 57K i 3900 +
MARATÓ: 52km i 2800 + Igual.

Arribats: 8 corredors de la Ultra. 38 corredors de la Trail i 5 corredors de la Marató.
51 corredors de 800. (Dades del bloc amíc PIERNAS a fondo).
WEB DE LA CURSA


La cursa des de fora:

Tempesta elèctrica, retallem recorregut, seguretat del corred@r, Plan B,  neutralitzem la cursa, evacuació..... Són paraules que cada vegada escoltem més a les curses de muntanya, i a Bastions no ha sigut una excepció.

Llegint les cròniques dels corred@rs, tots segueixen la mateixa tònica: Em trobo molt bé i vaig pujant, miro el cel que es va tapant mentre veig algun llamp. Comença a ploure per després pedregar i llampegar amb fúria, tinc por, llenço els pals. Vaig pujant, uns voluntaris que baixant, em diuen que neutralitzen la cursa....

Vet aquí que tot i l'enrenou que comporta una cursa enmig d'una tempesta, gairebé cap corred@r ha "posat a parir" l'organització.

Ben al contrari, tothom aplaudeix la bona gestió, espectacular i modèlica de l'organització. A l'igual que els corred@rs tots accepten amb sentit comú i satisfacció el fet de no acabar la cursa.

Voluntaris, corred@rs i organitzaciò han viscut moments d'ajuda i de noblesa que molts teniem oblidats. Tot un exemple la Bastions.



Reflexió: 

Va pels corred@rs, TOTS, jo inclòs. Això de les curses de muntanya, les ultres n'hi ha cada vegada més i les estructures que les organitzen, també.
Els corred@rs ens pensem que pagant una cursa, l'organització es farà càrrec de tot, de si tenim un accident, ens vindran a buscar. Si tenim un mal de panxa també. Si fa mal temps vindrà un helicòpter..... Toquem de peus a terra, que això no va així.,

L'organització moltes vegades a part de dedicar-hi moltes hores, hi perd diners.

La muntanya és un lloc dur i complicat, és molt difícil organitzar una cursa en aquest tipus de terreny / clima, per això existeixen les famoses llistes de material obligatori.



Per cert, encara que moltes curses no ho diguin, em de tenir en compte que sempre són curses en semi-autosuficiència... TOTES!!
Per tant cada corredor podríem dir que forma part de l'organització. Doncs, ha de vetllar per un mateix..... I pels altres. D'aquí els telèfons de l'organització als dorsals.




Que quedi clar, no hi ha cap organització que pugui garantir el 100x100 la nostra seguretat allà dalt.
Això no és "los juegos del hambre", que hi ha càmeres vigilant per tot arreu. Allà dallt estem sols, amb la nostra motxilla i les nostres vambes, gestionant i decidint la nostra cursa.

L'organització té el deure de fer els seus controls amb els punts d'AV i voluntaris que hi col·laboren..... Però repeteixo, per molts voluntaris i organitzadors que hi hagi, sempre serem els corred@rs qui aportem un punt de suport a l'organització.
Buenu, quin rotllo que us he fotut, però em venia de gust dir-ho.

Per acabar Felicitar a TOTS pel bon rotllo a Bastions, tot i els llamps i trons..... En especial a un amigote, "currante", corredor apassionat i que va amb un "casio dels xinos"... En Jordi Gamito, 1er classificat a la Trail.



LES FOTOS SÓN DE WEB BASTIONS I MEVES.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull

2 comentaris:

  1. El seny l'has de portar sempre s sobre. Si hi havia perill, la organització va fer ben fet. Magnofica crònica company, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí !!

      El seny per part de Tots, que no falti mai

      Gràcies Anònim per llegir i pel comentari !!

      Elimina