LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 20 de març de 2016

ALMOGÀVER MUNTANYES DE PRADES.VI. 19/03/2016.

Els dibuixets amb núvols foscos i gotetes d'aigua caient.... la meteo que tindrem durant la marxa, no conviden a fer 60 km per la muntanya.


No m'agrada la pluja, sóc de sang calenta,"corasson latino". Però vet aquí, que gairebé totes les curses oficials d'aquest any les he fet sota la pluja i amb fang; Rocacorba, Marxa Bonmatí, Volcanolimits
Que carai!! El cos demana fer Kms i Rock & Roll al costat de la Carme.
Preparem motxilles amb l'equip d'aigua... o sigui, tot amb bosses de plàstic i l'impermeable. 
Ens plantem a Prades amb en LLuís Tuneu, amic,"avi" i enciclopedia vivent de totes les marxes del territori.



* Fitxa:
Sortida i Arribada: Prades. 19/03/2016
Inscrits: 300. Sortim: 183. Arribats: 130.
GPS Dakota i Epix. Base Camp:
Distància: 64,79 k.(5K perduts)
Desnivell + : 2.800.Desnivell - : 2.802.
Temps Mov: 13:19h. Temps Atu: 1:07h. 

* Crònica / Sensacions:

Prades - Estremenyo 8,5K - La Febró 15,7K - La Mussara 21K:

Posem en pràctica el que més ens agrada, el "slow walk / running". A les marxes els temps de tall són més esplèndids, per tant ens deslliurem de la tirania del crono i la competició. Escoltant el cos i la natura, aprenent a córrer /caminar des de l'interior.  


Sortim tots amb el gore posat, el dia fresc, humit, ennuvolat i a punt de ploure.
Primera pujada a ritme i en grup. Dalt la cinglera i enmig de la boira ens perdem, tornem a trobar les cintes. Comença a ploure.
Amb la Carme activem el mode "alerta", però al Km 12 baixem i baixem per pista fins al riu Siurana i ens adonem que fa estona que no hi ha cintes, som una bona colla. Ens tornem a perdre per segon cop.


Les 5 famoses frases que penses quan et perds:

1.  "Casum la ...ta" !!
 

2.  BURRO per anar massa relaxat.
 

3.  BURRO per no carregar el track.
 

4.  BURRO tornem enrere a buscar les cintes.
 

5.  "Casum la ...ta" !!

Ens enfilem fins a la Febró, la boira i la pluja no ens deixa veure el que ha de ser un paissatge espectacular.
Busquem el costat positiu i gaudim del recorregut que trepitgem, a estones amb un microclima molt verd i selvàtic, a estones amb molta pedra i alguna grimpadeta fins a la Mussara.



L'Albiol 29K - Mont-ral  35,7K - Farena 45,8K:

Arribem a l'Albiol per un corriol amb molta vegetació i mullada, que ens ha deixat amb la sensació d'estar vestits i a sota la dutxa.
A l'AV ens diuen que per anar a Mont- ral deixem les cintes i prenem un altre camí per seguretat.
Ostres!!, si ja ens perdem amb les cintes, ara més difícil.
Fins a Farena compartim Kms amb l'Esther i un noi que s'ha perdut 7 vegades.



Farena - Barrulles - Prades:

A Farena ens avituallem mentre escoltem als voluntaris que repeteixen que qui vulgui plegar, hi ha transport.... Hi ha qui diu: Jo plego, un altre: jo també, ja en tinc prou, un altre: estic molt cansat, m'apunto....
Miro el perfil que ens queda i amb la Carme en tenim prou amb una mirada per sortir de l'AV de seguida. 

Quan arribes cansat en un punt de control o AV i l'ambient és de "pots plegar si vols", hi ha una "psicolínia" molt fina entre el Si i el No... Has de mirar de no contagiar-te i sortir disparat de l'AV.

A Barrulles ens posem el frontal. Torna a ploure. La nit, el vent, el fred i la boira ens enganxa a l'últim coll. 


Ens perdem un altre cop i fins i tot ajudem a un noi que va molt tocat.
Arribem a Prades xops, sencers i molt contents. En Lluís ja fa estona que ens espera. Ell no s'ha perdut.

* El Millor: 
Fer un entrenament de qualitat en Kms + Clima advers+ terreny complicat.
La Carme, que no s'ha queixat ni un moment tot i les adversitats i sus "dolores".
El Caldo als AV.
Els voluntaris per ser-hi i en especial als de la Creu Roja que estaven a tot arreu.



* A Millorar:
El marcatge. Si ja ho sé, a les marxes el marcatge és més pobre. Però amb boira i pluja... i amb la caputxa del gore, tens una visió més limitada. Reforçar el marcatge una miqueta més... Ho deixo aquí. Mireu Seguir les cintes.



A Prades ens hem quedat amb les ganes de veure la inmensitat de les seves parets, els replecs i esquerdes de les seves roques.... Tornarem!!


Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada