LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 21 de febrer de 2016

PASSIÓ PELS ULTRES. PER JAUME TERÉS. 20/02/2016.

Al brieffing de la marató de les Vies Verdes 2016 de Girona a Platja d'Aro, el Jaume Terés feia una ponència amb el títol; "Passió pels Ultres", a tocar de casa, a Platja d'Aro.

No vaig dubtar en anar-hi. Conec el Jaume des dels inicis de l'era primària dels Ultra Trails a la península ibèrica. Un atleta molt obert, senzill, humil ( tot i el seu currículum), que sempre té unes paraules allà on et veu, i que t'encomana aquella energia positiva.


Mirant pel retrovisor, quan internet començava a ser internet, i molts buscàvem....buscàven "webs marranes", d'altres buscàvem info de com fer una ultra. Crec que tots els corred@rs més atrevits anàvem a parar al blog de referència.... Un Mundo Para Vivir dels germans Xesc i Jaume Terés...... Aquí un "devoto seguidor".

De la xerrada / ponència del "mestre Jedi" i "gentleman" del món de la llarga distància, em quedo amb algunes de les seves frases que tots coneixem però que de vegades oblidem i hem de recuperar:

* Passió, hem de sentir passió pel que fem.

* Paciència, s'ha de ser pacient, saber dosificar, escoltar el cos, caminar a les pujades, no cal córrer.

* Pretensions, no pretendre ser el que no som. Si et donen 100 eu a gastar en 5 dies i el primer dia t'has gastat 80 eu.. No aniràs gaire lluny.

* Privilegi, el fet d'estar a la sortida d'una cursa o qualsevol esdeveniment esportiu, és un privilegi. I si ho acabem, doble privilegi.... Hi ha moltes persones que per malaltia o pel que sigui no podem fer-ho.



* Pares, amb nens autistes. Quan acabo una ultra, han sigut unes hores gestionant cansament, patiment.... Però acabo i ja esta. No tinc fills però conec als pares amb nens autistes i sé que per a ells cada dia és una ultra.

* Per què fem això de les ultres?... Si quan acabem ens quedem al llit que no ens podem ni moure de dolor..... Per això mateix, és DOLOR DEL BO..... Penseu que quan patim una lesió, una malaltia, és dolor del dolent, aquest ningú el vol, per tant anem a buscar el DOLOR DEL BO.

* Portar el dorsal. Faig el que faig perquè m'agrada fer-ho. Si en una ultra no m'ho passo bé, no la disfruto, puc arribar a fer-me mal.... la deixo, no passa res. Hi ha molts corred@rs que porten un dorsal tota la seva vida.

Buenu Jaume.... Hem anat amb la Magali, en Mikel, l'Andreu i el que escriu a escoltar-te i ens ha encantat, han sigut 30 minuts que ens han anat molt bé, plens de motivació i com dius sempre: de PURA VIDA.
Gràcies Jaume !! 


"Passió Pels Ultres" compartia audiència amb altres dues importants ponències:
 

"Recordant Filipides" de Xavier Avellana. Sobre Maratons.
"L'Esport La meva Motivació per Viure" de Montse
Nafría. Com superar una malàltia

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'ull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada