LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 6 de gener de 2016

FRED A PUIGDEFROU. 06/01/2016.

Gener 2016. Per fi, arriba el fred d'un hivern calent.
La muntanya em crida i s'hi ha d'anar, com un imant atrau el ferro. 

Foto de J.Gamito i Mikel Martinez

Per fi, quan respirar el primer glop d'aire fred ens crema per dins. L'aire gelat que ens profana la pell i ens cristal·litza els dits. 

Filosofia a part...... El fred o la fred i la sortida matinal d'avui, m'ha fet obrir el calaix de les samarretes màniga llarga, aquella que va tan bé i abriga tant, tot i ser d'un teixit molt fi i vermell amb una paraula estranya "Matxacuca". D'un altre racó apareixen les malles llargues i els mitjons gruixuts, aquells preferits i nous que per ser-ho no ens posem mai. En una cadira he deixat una jaqueta que diu "gore-tex", que ens la traiem a la primera pujada i passegem durant tot l'hivern lligada a la cintura. A la taula una motxilla d'on surt un buff que té moltes temporades i uns guants de "winstopper" amb un forat. Quines ganes de fred que tinc!!!!


I el millor és tornar a casa amb la roba i les vambes brutes de fang i suor, amb les mànigues plenes de mocs i de llàgrimes eixugades pel fred. Mentre a poc a poc et despulles per assaborir una merescuda dutxa d'aigua calenta.... Guay!!!

Buenu, i de la matinal d'avui que puc dir.... UN PUIGDEFROU, tots tenim una muntanya preferida, el primer cim, la primera "núvia", que quan podem hi tornem. I si hi anem amb unes bones amistats, la Maga i en Mikel, la matinal és superior, doncs vius cada moment com si fos el primer dia, sempre sorprenent.


El sol daurat no brilla amb tanta força, doncs un teixit de boira blanca ho impedeix. Travessem pas a pas aquest paisatge en blanc i negre, guanyem alçada i descobrim un cel de "Monet", mentre als nostres peus l'espectacle visual ens fa trontollar el cos. Deixem vibrar tots els sentits, flotem i correm per un mar de núvols.
 Ves per on, ja tornem a filosofar, que hi farem, diuen que escriure les vivències no és bo, no ho sé...... Crec que poder escriure-les i per tant haver-les viscut és una cosa única i que segurament no tornarà a passar.

Joventut Trail de Puigdefrou (La Cellera de Ter)

TRACK WKILOC.
Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada