LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 2 de novembre de 2015

CAT CURSA TORROELLA DE MONTGRÍ. 01/11/2015.

Cat Cursa Trail.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Distància: 21 K. Mitja Marató.
3a cursa de la Lliga Trail Montgri de 3 curses.

Després de l'Ultra de Guara i la UTA 3 Trails, amb 300 kms en menys de 15 dies, encara no sé ben bé el perquè, però m'apunto a fer una mitja de muntanya al costat de motors Formula 1.


Una mitja marató sempre és una cursa molt explosiva per a corredors que  competeixen contra el crono,  i alhora és una cursa molt dura pels aficionats que competim i gaudim  contra nosaltres mateixos a un ritme més lent.

Crònica / Sensacions:
Amb els dorsals de la cursa, en Carles  i el que escriu ens plantem a la sortida. El calaix de sortida esta ple d'amics i coneguts. La Gemma, la Joa, en Loren, l'Oriol, en Juanmi....... Amb la Gemma ens fem i ens fan una pregunta; sou de llarga distància, que coi hi feu aquí??..... Doncs no ho sé !! Intentar superar-nos, per a nosaltres és un gran repte fer 21 Km amb el peu a baix.


El dorsal.... El 94, la suma dels números fa 13, ostia!! No anem bé!!! Poden passar moltes coses pels qui tenim "Manies i Supersticions".

La sortida, anem junts amb en Carles, intentant adaptar-nos al ritme de carrera que en principi és molt alt. Primers 10 Kms combinant pista i corriols. La pista passant per les Dunes i els corriols per l'espectacular Parc Natural del Montgrí Illes Medes.


Ens enfilem per corriol tècnic a la Torre Moratxa, un balcó cap a totes bandes impressionant i privilegiat.
Segon avituallament i el ritme que em portat fins ara passa factura en forma de rampes. Decideixo caminar i gestionar. Li dic a en Carles que tiri endavant, doncs, esta fort, però decideix anar junts, una mentalitat més pròpia dels Ultratails.

FOTOS:


Km 15, recuperat de les rampes, afrontem el desnivell concentrat al final amb dues pujades, a tocar del Castell de Montgrí i passant per Sta. Caterina...... Ara és en Carles qui va tocat de cames però s'en surt prou bé.
Travessem l'arc d'arribada molt merescut i contents.

El Millor:
* El marcatge, impossible perdre's.
* Els voluntaris, molt atents, a tot arreu i sempre animant, un 10.
* Sens dubte la companyia d'en Carles.


El Pitjor:
*La caiguda al "Km 13", coi de número, per sort "xapa i pintura". I les rampes.... La culpa és del núm. de dorsal... Segur.

Web i Resultats de la Cursa. 

TRACK WIKILOC
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada