LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 13 de juliol de 2015

PIC DE L'INFERN "TRAIL-EXPRESS" AMB "CRAKS".12/07/2015.

Pic de l'Infern 2.869 m.
Km: 12,3. Desnivell +: 1.053 m.
Temps Mov: 3:23h. Temps Aturat: 59mits.   
Climatologia: Sol i calor.  de 20º a 30º.
Ruta ideal per a corred@rs de muntanya que busquen un terreny més tècnic i alpí. 


Un "Crack" és una persona que sobresurt per les seves qualitats extraordinàries..... Wikipedia a part, sens dubte Killian Jornet és la màxima expressió com a "Crack" en esports de muntanya.

Però vet aquí que hi ha persones més "normals" que amb la seva essència per superar-se, per la seva actitud positiva,  són senzillament extraordinaris i mereixedors d'aquesta paraula.
Amb l'ascensió al Pic de l'Infern hem tingut la sort de caminar junts amb veritables "cracks".

Pic de l'Infern

Full de Ruta: 
Pistes de Vallter - Coll de la Geganta - Pic Bastiments - Pic Freser - Pic de l'Infern - Tirapits GR 11 - Coll de la Marrana - Ull de Ter.

Aparcament de Vallter, amb les noies i els "cracks" Mikel Martinez, Jordi Gamito i l'Ignasi, corredors amateurs d'Ultra Trail que s'esforcen i lluiten per estar al capdavant de les classificacions, segellem el que serà una ruta alpina, divertida i espectacular.


Amb la Maga i la Carme anem a buscar el Coll de la Geganta per les pistes d'esquí, un paratge poc transitat, solitari, i molt bell. Ens trobem amb en Joan, el conec de fa uns quants anys, tot un exemple de superació personal i que gaudeix al màxim de la vida trescant muntanyes o amb bicicleta...... tot i no tenir braços..... un CRACK.


Damunt el Coll de la Geganta ens ofereix un espectacle visual excepcional, per un costat els estanys de Bacivers i per l'altra el circ d'Ulldeter.

Ens enfilem cap a Pic de Bastiments sense presses tot coneixent i compartint instants de conversa amb la Montse i la Iolanda, dues "cracks"...Que més es pot desitjar, a 2.500 metres d'altitud envoltat de quatre noies super guapes.... és tenir molta sort.

FOTOS:


Mentre carenem apareix un "crack", en Carles que no dubte en ajudar-nos a carenar i grimpar d'una manera ràpida, segura i elegant pel tram més tècnic de la ruta, fent cim al Pic Freser 2.835 m i el Pic de l'Infern 2.869 m, un balcó excepcional cap a totes bandes.

Baixem per cabana de Tirapits i agafem el GR11 fins a coll de la Marrana.
Acabem la volta arribant a les pistes de Vallter pel pla de la Regalèssia.


El millor: Fer un cim, una ruta trail, una escalada..... són petits o grans objectius que assolim sense més, però el que queda, el més important sempre són les persones.... Vells amics i d'altres que espero han passat a ser-ho. 

Tot un privilegi Montse, Iolanda, Jordi Gamito, Ignasi, Mikel Martinez, Joan, Carles... i es clar, les meves "Cracs" de referència, la Carme i la Magali.



Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull

2 comentaris:

  1. Ei crack, m'ha agradat molt llegir la cronica i veure les fotos.
    Una salutacio i fins la propera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crak...CataCrak. Gràcies pel comentari Ignasi.

      Ens hi veiem, i tant que si !!

      Molta sort i a donar-ho tot aquest finde.

      Elimina