LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 27 de desembre de 2014

CURSA DE ST. ESTEVE DE LLAGOSTERA 2014. CRÒNICA, FOTOS I VIDEO.. 26/12/2014.

Dia: 26/12/2014. Lloc: LLagostera. 35a Edició.
Recorreguts: 10 Km i 5 Km. Caminant o corrent.
Inscrits: 1.000. Laura i Maria caminant. Carme i un servidor corrent.
Preu: 7 eu.

Dies de festa, família....... canelons, gambes, pollastre, ànec, torrons, cava, més cava.....

Per sort la cursa de St. Esteve de Llagostera ens ajuda una miqueta a poder-nos cordar els pantalons durant aquests dies de "ultra- resistència" per a la panxa.


Una cursa pionera a la comarca. Trenta- cinc anys son molts anys d'experiències. Punt de trobada de corred@rs amateurs, professionals, els que s'atreveixen per primera vegada a córrer 10 o 5 Kms, pares i mares amb els seus fills/filles, famílies senceres caminant junts..... Tot un referent pels corred@rs dies abans de tancar l'any.

No l'he vist néixer però si créixer, he crescut amb ella durant uns quants anys, corrent i caminant també.

Recordo la meva primera participació al costat de 140 corredors... Aquest any hem estat 1.000 participants, tot un èxit.

El seu èxit és sens dubte  l'essència d'un ambient molt natural, familiar i sa.


La Cursa/Sensacions:

Per a molts corred@rs córrer sense parar durant 10 Kms en menys d'una hora o quaranta minuts pot ser com "bufar i fer ampolles"... per a d'altres és tot un repte en majúscules.

El 2014 m'he atrevit a TONAR A CÓRRER la cursa de St. Esteve desprès de fer-la caminant durant els últims 4 anys per la malaltia. El temps... tant se val. Les emocions no es poden explicar en paraules.

Potser no ho hauria d'haver fet, doncs ara estic pagant un "peatge"...... ja està fet!!... Pagaria mil "peatges" per 50 minuts de pura vida.


El millor: Sens dubte, en Mikel Martinez que no s'ha separat del meu costat ni un moment, sabent que té ànima de corredor pura sang i que podia haver donat dues voltes al circuit.

T'adones de la sort que tens en moments com aquests, quan hi ha persones que li donen valor a l'amistat, et regalen la conversa mentre acompasses la respiració, quan el que compte és que sigui al teu costat, son petits moments plens de matisos.... Gràcies MiKel.

El millor del millor: Gaudir tota la família de la cursa. Uns caminant i els altres corrent.

VIDEO DE L'ARRIBADA:


TRACK WIKILOC.

Salut, Feina i Gràcies per llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada