LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 27 de juliol de 2014

ULTRA TRAIL CATLLARÀS. CRÒNICA I FOTOS. 26/07/2014.

ULTRA TRAIL CATLLARÀS 2014. 2a edició.
Desnivell Positiu: 4.000+.Kms: 55.
Dia i LLoc: 26/07/2014. La Pobla de Lillet.
Temperatura:25 a 30º amb molta humitat.
Dorsals: 316 Pere, 317 Magali i 318 Carme.....212 Mikel./....328 Eva, 327 Maite.
Podis: 3a posició com a equip mixte. Mikel 3a posició com a veterà.

Un dia qualsevol de ja fa més de dos mesos, la Carme em proposa d'inscriuren's com a equip per fer la UT Catllaràs..... Un calfred em sacseja tota la columna, la pell s'eriça, els ulls es tanquen, el cor batega més ràpid i abaixo el cap mentre dins meu apareixen les imatges de l'any passat, una carpeta arxivada en el fons del disc dur.... imatges de dolor, patiment, eufòria, calor, pujades, més pujades i al final la victoria.... la resposta... a Catllaràs... Patiràs!!


En un riu  hi ha peixos que neden a contra corrent intentant fins i tot superar els salts d'aigua, repetint les vegades que calgui per aconseguir l'objectiu, són peixos plens de vida.

Doncs bé, aquí el que escriu, la Carme i la Magali, tres peixos de riu (dos amb faldilla) hem nedat a contra corrent un riu anomenat "Catllaràs" i ple de grans salts d'aigua, l'experiència ha estat extraordinària.

No puc estar més orgullós de la Carme i la Magali, irradien força , no deixen de sorprendre'm, tossudes de mena, son el millor equip.

La Carme, l'Eva i en Gerard de Klassmark

Full de Ruta: 

La Pobla de Lillet - St. Julià de Cerdanyola, Km 13: Sortim amb els primers fils de llum intentant anar a bon ritme fins a St.Julià, doncs el temps de tall és molt agressiu per a nosaltres, arribem amb 30 minuts de marge.


St. Julià de Cerdanyola - Malanyeu, Km19 - La Nou de Berguedà, km 27: Gaudim caminant a les pujades i trotant a les baixades de la Creueta i El Graell de Pujals amb unes vistes espectaculars i un terreny amb grimpades.
Per contra comencem a patir la calor i molt estressats pel temps de tall arribem a la Nou justets, amb 9 minuts de marge. Molt sorprès de veure a l'Eva i la Maite que fan equip i s'han despistat seguint les cintes, però segueixen endavant.


La Nou de Berguedà - Sobrepuny - Castell de l'Areny, Km 37,5: Encarem la part més dura de l'ultra, una pujada de 900 + i 30 º de calor. La Magali que esta més forta  s'avança, mentre la calor + la  pujada son els pitjors enemics per a la Carme,....i jo.... enmig de dues dones buscant l'equilibri perquè la corda no es trenqui.

Assolim el cim i baixem, la Carme pateix d'un turmell i comença a conèixer la duresa de la cursa mentre la ment li comença fallar. Desprès de fer la part tècnica de baixada al riu arribem a Castell de L'Areny amb una hora de marge. La Carme vol plegar, esta esgotada física i mental.... però entre la Magali i jo li tornem a donar aquella "xispa" per seguir endavant.

La Carme a Sobrepuny, abatuda.

Castell de l'Areny - Refugi Ardericó, Km 47 - La Pobla de Lillet, Km 54: Ens queden 17, 5 km i 900+. Per sort el dia es comença a tapar, no fa tanta calor i la Carme com sempre es recupera i es transforma. Arribem a St. Romà de la Clusa molt animats i amb un AV molt complert. Ara és quan ens despertem i comencem a gaudir de la cursa, arribem a l'últim AV, Ardericó, seguim i fins i tot ens permetem el luxe de fer algun "hachazu" avançant a d'altres corredors.



Creuem l'arc d'arribada junts, gaudint intensament del moment abraçats, molt contents amb "gallina de pell" per les emocions i sensacions viscudes, amb la recompensa d'acabar i ser "finisher" d'una ultra trail molt i molt dura.... Com sempre dic, no cal ser un expert en matemàtiques 4.000 + en 54 Km.


El millor: 
* Amb el permís d'en Gerard (el director de cursa) i la meva parella, el millor son  les noies de la rebuda i l'arribada que amb la veterana Cristina fan que tot sigui més dolç i senzill.

* Klassmark és un segell de "Klase". Pels avituallaments, pel marcatge, per la bossa del corredor, per donar 16 hores per acabar-la, tot i els agresius primers temps de tall, per la detallada info dies abans de la cursa sobre tots els detalls, pels voluntar@s....

* L'acollida i complicitat de tot un poble i la seva gent, gràcies Pobla de Lillet. 

* Descobrir un massís impressionant i d'una bellesa extraordinària al costat del Pedraforca i Cadí-Moixeró

FOTOS:

VOLDRIA FELICITAR  a TOTS els corred@rs, en especial a les NOIES i de manera molt especialment a les que conec, la CARME, la MAGALI, la EVA, la MAITE, la PILI, la PILAR..... doncs i perdoneu el que ara vaig a dir, però per acabar la U T Catllaràs s'han de tenir uns "bons ovaris" i molt "ben posats".



 Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Pere, una crònica emocionant.
    La cursa també m'ha quedat arxivada al "disc dur" amb el nom de "la ultra més dura". M'ha encantat.
    El recorregut molt guapo, ben marcat, avituallaments perfectes..
    Amb el teu permís aprofito el teu blog per felicitar als voluntaris i la organització per la feina ben feta, un 10.
    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep!!
      Ja ho pots ben dir, aquestes curses queden grabades
      I sí, la veritat és que només t'has de preocupar de córrer o caminar
      Molts haurien d'aprendre la manera de fer d'aquesta gent
      Salut!!

      Elimina