LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 9 de maig de 2014

COMA DE L'ORRI..VS.. TAGA. 03/05/2014.

Gestionar el temps per fer un entrenament llarg, de qualitat i a la muntanya no és fàcil pels qui tenim família / fil@ls, tots ens hem d'adaptar a uns horaris, donant preferència sempre als fills/filles.


Bet aquí que tenim l'oportunitat per gaudir de tot un dia sencer d'aquest esperit de llibertat que ens ofereix un entrenament a peu per alta muntanya.
Amb la Carme, la Magali i en Mikel decidim anar a Vallter, a on un entrenament pren una categoria superior, a on la qualitat no es mesura en Kms, mes aviat en minuts... hores.

COMA DE l'ORRI: 
La idea  és fer.... el que sigui.
Sortim a peu de la corba a la carretera de Setcases a Vallter, per enfilar-nos per la Coma de l'Orri i disposats a fer el Gra de Fajol..... i molt més.

Mentre pugem la natura ens mostra la donzella blanca, la neu mentre es desfà i l'aigua que brolla amb força per tot arreu, tot un espectacle gratuït. Deixem enrere un camí decorat amb pins d'un verd intens i d'una gran bellesa. La grandiositat de la coma de l'Orri es descobreix davant nostre.
Però la climatologia ens mostra uns senyals que ens diuen que avui no toca, les envestides del fort vent del nord  fan impossible avançar amb seguretat. Ho tenim molt clar, tot i ser intrèpids de mena, sabem el que s'ha de fer quan "ella" ens diu que no.
Baixem i anem a buscar un altre objectiu més generós.... el Taga.
FOTOS ORRI: 


_________
TAGA: 
Amb el permís de la Laura i en Josep Artigas ens endinsem en territori "Tallaferro".
Pot semblar estrany, però hem deixo guiar per en Mikel, un amic perillós que no necessita mapes, ni gps doncs es coneix el camí de cap.... i val a dir que se n'ha sortit prou bé.
Sortim del bressol de l'ultradistància d'alta muntanya... St. Joan de les Abadesses a on qualsevol perfil és la imatge d'una cua de drac. 
Resseguim el recorregut original de l'imponent UT Emmona en els seus primers Kms fins arribar al primer "pepino", el Puig d'Estela. Ens trobem amb en Josep, un gran corredor i espero que un nou amic, inscrit a un somni de "Geants".

Anem crestejant amb la visió espectacular del Taga davant nostre en tot moment.
Asseguts dalt  del cim d'una de les muntanyes més belles per la seva estètica, gaudim d'un mirador cap a la Vall de Núria excepcional. Un cim senzill i salvatge alhora.
Desfem el camí gairebé per on hem vingut.
FOTOS TAGA:


La frase marca de la casa: Per disfrutar amb seny de la natura d'alta muntanya, sabent sempre on són els nostres límits, n'hi ha prou amb unes vambes, un entrepà i una motxilla carregada de vida............ per v i u r e - l a   i sense donar-hi més voltes.

TRACK COMA DE L'ORRI:


TRACK TAGA:
 
P.D:  Cap de setmana en què la muntanya s'ha endut tres vides.....

Per si us pot interessar: Gestió del  Temps a l'entrenament.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada