LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 13 d’abril de 2014

LA MEVA PRIMERA ULTRA. DE MARIA ALSINA. 28/03/2014.

Papa demà vindré amb vosaltres a fer la U T Guilleries Collsacabra
Ho tens clar ??
.....Sí.
Doncs prepara't la roba i la motxilla per a dos dies.


La Maria, la meva filla, amb 16 anys podia haver quedat amb les seves amigues, es podia haver quedat a casa a mirar la tele, podia haver estudiat, podia.........Va  compartir 60 km amb els seus pares i un grup d'amics, no puc estar més orgullós de la Maria,  la seva energia i resistència no deixa de sorprendre'm.
Ara mateix la seva passió és l'aigua i nedar.... Però vaig tindre la sort com a pare de compartir amb ella  l'afició per la muntanya de ben petita,  potser d'aquesta manera l'he ajudat a forjar uns sòlids fonaments plens de valors, esperit, amor a la natura, respecte..... i descobrir les seves passions.

Us deixo amb petita crònica de Maria Alsina:

Els meus pares no es conformen en viure una vida planera,  tenen les seves obligacions però gaudeixen de coses de la vida,  res material, busquen l' esforç i ganes de superar situacions que ara en diuen "xtremes" a través de la llarga distància,  per a mi són un parell de "boijos" del món Ultra.....Però m'agrada molt veure que bé s'ho passen en la seva aventura de caminar i córrer.
Cada any a l'abril organitzen una Ultra Trail per les Guilleries i el Collsacabra amb molt poqueta gent, i aquest any hi he volgut participar.
 Mai hauria dit que faria prop de 60Km, o això pensava. Crec que aquell cap de setmana va ser especial, tenia ganes de caminar, i això no passa sovint. A mi m'agrada més nedar Tot i que mai havia passat dels 30Km, en vaig fer el doble i vaig acabar millor del que esperava.
També va ser en part gràcies a tota la gent que em va acompanyar. No sé què hagués fet sense la seva companyia.


Vaig poder passar un agradable cap de setmana amb els meus pares i l'Anna, la Magali, la Núria, la Mª Carme, l'Enric, en Genís, en Lluís , l'Enric T,  L'Andreu, en Toni i el "Bitxo"... compartint una de les coses que més els hi agrada: caminar. I sembla impossible el que vaig a dir,  però l'any que ve vull repetir.
Gràcies Pili i Andreuet per acompnyar-me fins al Coll (el primer AV) i començar aquesta aventura.

El que més em va agradar va ser veure la casa on hi va viure el bandoler Joan de Serrallonga tot i el seu estat ruïnós. També la casa alberg de St. Joan de Fàbregues a on vàrem passar la nit, un lloc inhòspit i molt acollidor.....i la conversa amb el grup mentre caminàvem.
Maria Alsina.

  Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada