LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 5 de novembre de 2013

TRANSGAVARRES 2013. CRÒNICA I FOTOS. 03/11/2013.

TRANSGAVARRES....Fet.
Dia i Lloc: Palamos- Girona. 3 de novembre 2013.
Desnivell Positiu: 2000mts. Kms: 60.
Dorsals: 57 Carme...47 Pere.
Temps per acabar: 11 hores..... Fet amb 9 hores.
Curses: 10 K, 18 K, 26 K i 60 K.
Organitza: Klassmark.
Temperatura: 14º i 24º .


Va ser a l'octubre, una tarda, desprès d'una curta sobretaula quan li vaig dir a la Carme per fer una cursa elegant, organitzada per una gent de "Klasse"...KlassmarK, en un entorn a tocar de casa però desconegut alhora, el Massís de les Gavarres..... No s'ho va pensar ni un segon.
Travessar les Gavarres d'est a oest..... de Palamos a Girona..... de marina a muntanya.... 60 Kms..... és un repte d'aquells que et possen la "gallina de pell", i sense anar gaire lluny.


Aquest any l'activitat esportiva ens ha donat moltes satisfaccions, hem rebut molt, no cal fer res més..... però els nostres sentits, les nostres emocions i sensacions necessiten alimentar-se per saber qui som i aprendre a viure i valorar el que fem.

Amb el permís del director de cursa i la meva parella.......un  OLE, OLE TU!! molt i molt gran per a les noies de la rebuda i l'arribada de Klassmark, la Gala, la Xell, la Cristina, la Montse...... sou la "xispa" que encén el motor. Dir-vos que aixecar-me en braços ha sigut una de les millors per no dir la millor i més sorprenent dolça arribada que he tingut mai.... Noies agrair-vos i felicitar-vos per aquests moments tan especials, sou SuperWuappas!!


LA CURSA:
Palamos: Arribem al "pati de l'escola" de Palamos, la Carme, en Roberto (el guanyador), el que escriu i 100 corredors més sota l'arc de sortida, i em pregunto que coi hi faig jo aquí, voltat de corredors de 1a divisió.
Coll de la Ganga: Km 15,5. Som caminadors ràpids però gairebé no hem parat de córrer fins al Coll.
Puig d'Arques: Km 21,5. La Carme pateix la calor i rampes musculars. Per sort ens ajuda i molt els ànims d'en Mikel i l'Andreu dalt del Puig,  i la companyia inesperada durant una estona de la Tània i la Magali.
Palanca de Cruïlles: Km 30. Arribem amb el peu a baix, doncs fa baixada.
Montnegre: Km 39. La Carme es va recuperant. El sol deixa pas als núvols, és el millor antidot.
Cruïlla dels Àngels: Km 50. Girona: Baixada espectacular veient Girona en tot moment.
Sense entrar en detalls us diré que la cursa ens ha encantat, ens ha sorprès moltíssim per fer tants de corriols. És el parasís per qui li agradi córrer, córrer i córrer per muntanya.
FOTOS:


El millor: 
* Compartir alguns Kms amb la Magali, la Tània, en Pau Roura i en Joan, uns bons amics.
* Trobar-nos a l'Andreu i en Mikel a Puig d'Arques.
* El primer lloc d'en Roberto Sancho, que a més de ser un bon corredor és molt millor persona. Gràcies per esperar-nos. Felicitar a tota la familía de corredors Matxacuca que hi heu participat i en Manolito de A.C.Xaloc.
* Els avituallaments molt correctes i a on havien d'estar.
* El marcatge un 11 sobre 10.
* Anar a un ritme alt per a nosaltres i arribar prou sencers.

El millor del millor: 
* El podi de la Carme, "la 1a de las viejas" i l'arribada amb el caliu d'aquesta gran família de muntanya MATXACUCA, sens dubte el millor de la cursa, sorprenent i molt emotiva.... no ens ho esperàvem.... Moltes però que moltes GRÀCIES Eva, Laia, Adriana, Magda, Ainara, Anna, JPrix (finisher Tor des Geants), Quico, Roberto, Victor, MiKel......Moments que queden grabats a la retina.


* El detall que marca la diferencia d'una organització en curses de muntanya.... Han esperat l'arribada de la ultima corredora (no l'han fet plegar) tot i  arribar fora de temps i el més important, surt a les classificacions. Felicitats Núria Borrell per ser finisher de la Transgavarres..... i Gerard ......hem trec el barret.
* La semarreta FINISHER, sens dubte.

VIDEO DE L'ARRIBADA:


Curiositat: Aquest post va dedicat a un grup d'amics que un 30 d'octubre del  2011 varem fer la Transgavarres en auto-suficiència  i amb qui va ser l'inici del que ara mateix són unes GRANS AMISTATS. Us deixo l'enllaç: Ultra Transgavarres 2011

Acabo amb un petit rescat d'aquella crònica: Entristeix veure les masies abandonades, abans plenes de vida, i no fa pas massa temps, que el bosc era viu. Carboners, pagesos, llenyataires, calia tenir-lo net i desat. Era el pa de cada dia, el bosc era el"supermercat" per a la dura subsistència diària. Les masies font de queviures, els ramats a més d'engreixar-se mantenien el sotabosc net. La feixuga feina dels carboners i llenyataires feien del bosc un espai amable. Caçadors, boletaires, muntanyencs per ells era un gaudir de brogits i olors que és fruïa com el més normal, sense adonar-se'n.

Felicitats als  Voluntaris i Voluntaries, a KlassmarK i de manera molt especial a en Gerard i l'organització per deixar-nos participar com sempre caminant  / trotant.... CAKO.

El Gps ha fet el boig deixant de grabar a l'inici i cap el final.




Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Perico, ens ho varem passar molt bé.
    Una Trans molt corredora, durilla per a mi, doncs soc més de caminar, però molt satisfeta, m'ha agradat molt.
    Felicitar a tots els corredors i corredores de totes les curses, voluntaris i organització.
    Perico no se't pot deixar sol...que fas amb quatre noies??
    Carme

    ResponElimina
  2. Carmeta.... T'has sortit prou bé.
    Les noies??..... Doncs mentre tu recollies la medalla, jo assaboria l'arribada jijiji....
    Ets la meva campiona, ja ho saps!!

    ResponElimina