LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 17 de novembre de 2013

CAMí EQUIPAT. CARCAIXELLS. VIDEO. 16/11/13.

No és escalada, no és via ferrada, no és boulder.....és un camí equipat.
Camins equipats són aquells camins que per la seva dificultat, s'han instal · lat cordes, cables, passamans .... per ajudar-nos a progressar sense la necessitat d'anar gaire equipats. Però hem de tenir en compte on ens fiquem
A l'hora de fer un cami equipat cal fer una planificació de la sortida i valorar les nostres possibilitats.

 
Us deixo un video grabat ara  fa un temps d'un camí equipat a les agulles centrals dels Carcaixells, al Massís de l'Ardenya.
És d'una dificultat mitjana-alta. S'ha d'estar habituat a grimpar, sinó s'ha d'anar acompanyat de persones expertes o senzillament... no anar-hi.
La responsabilitat en l'ús d'aquestes instal·lacions i en cas d'accident és de cadascú.

VIDEO:



Val a dir que actualment als Carcaixells:
* La via ferrada de les Agulles Rodones esta tancada o prohibida.
* El pont penjant esta tancat o prohibit.
* Les vies d'escalada de la Roca Rodona s'han desequipat i prohibit.

Entenc que de moment caminar, anar a buscar bolets, fer algun camí equipat, córrer pels corriols, passejar...... per l'Ardenya no esta prohibit o potser sí.

Crec que hi hauria d'haver un equilibri i/o regularització entre els diferents col·lectius, els ecologistes, els propietaris i els usuaris per poder gaudir d'aquest paratge únic... podria servir d'exemple positiu la gestió de la via ferrada  Cala del Molí. És una simple opinió d'algú que li agrada la muntanya, la dimensió vertical i ....l'Ardenya.

Quan parlem de prohibicions sempre em ve al cap la Ayn Rand, 1905-1982, filosofa i escriptora estadounidense (d'origen rus). Autora de "La Rebelió de Atlas".

LLibre interessant de la zona: "Vies Ferades,Coves i Indrets de la Costa Brava" de l'Albert Gironès.
Albert, molts de nosaltres que gaudim de l'Ardenya tenim un deute amb tu, gràcies per fer-nos gaudir d'aquell engorjat, d'aquella via ferrada, del sender equipat, d'aquella fondalada, superar aquell traçat impossible......un regal per a la resta de mortals que implica dedicar-hi  temps,  esforç, diners i la teva il.lusió, Gràcies Albert i segur que parlo en nom de molts.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Molt bona aquesta!
    Suposo que hem de tindre en compte el tema de gestions administratives respecte el control d'aquests indrets. A Garraf ens passa el mateix, o bé al Parc del Foix on està controlada l'escalada.
    Cert que el gran nombre i augment de socors tampoc favoreix aquestes pràctiques cada cop en mans de l'inexperiència i com bé dius sota la responsabilitat de cadascú; però aquí també entenc el fet de federar-se o no, etc.
    Qui és amant de la natura la cuida i la facilita pels amants com ell de la muntanya. Això és molt de lloar perquè hom en pugui gaudir.
    I certament, manca aquest equilibri o regularització com vulguem dir-ne.
    Sols resta el seny i entendre les circumstàncies de tot i a tot.
    Moltes gràcies Pere per compartir aquestes contrades!
    Són magnífiques! Eiiii i jo tinc vèrtígen! je je je
    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, per uns, els qui gaudim de la natura i muntanya de vegades falta el seny.... i pels altres.....també.
      Gràcies per passar per aqui Mònica.
      Una abraçada!!

      Elimina