LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 16 de setembre de 2013

TOR DES GEANTS ..... I EN JORDI COSTA. 15/09/12+1.

TOR DES GEANTS.
330Km i 24.000 mts +.
1a Posició: Iker Karrera.
2a Posició: Oscar Perez..........
Jordi Costa "jprix" (St. Feliu de Guíxols). Dorsal: 965. Posició: 200. Temps: 133:00:01 hores.


Diuen que quan acabes aquesta cursa ja no ets la mateixa persona que quan la vas començar. Ara ets un "HOME TOR".
En Jordi és tot un "Home Tor" com a esportista i molt millor com a persona. Un noi que no té ni un pel al cap perquè és molt tossut, "cabezon". Discret, reservat, humil i disciplinat, tant és així que no el busqueu al facebook ni al tweeter......doncs no en té (no saps la sort que tens).
Amb tres anys d'experiència com a corredor de muntanya... Sí, sí, tres anys,  la Tor és la cirereta que s'afegeix a una llista d'Ultres aconseguides molt envejables.
Per a molts inscriure's a la Tor és de boixos, per a d'altres crec que afrontar un repte com la Tor des Geants és.... Somiar amb alguna cosa, atrevir-se a intentar-ho, vèncer aquelles pors imaginaries, fer el cami i ser capaç de trobar aquella força per seguir..... i en el fons disfrutar de l'aventura.

Estem molt contents i orgullosos. Els que et coneixem i sabem com ets ho teníem molt clar, entenen que en curses d'aquesta mena, poden passar moltes coses.

JORDI, LAIA I EVA MOLTES FELICITATS!!!

Amic meu, ja sé que no t'agrada tanta "publicitat"...... ho sento ets el protagonista..... aaahhhh!! i esperem una crònica de la teva aventura.

Magico Tor des Geants, Video:


P.D: És curiós que no fa ni un any, en una terrassa d'un bar, preníem un refresc amb l' Oscar Perez.

Si us ve de gust llegir la crònica d'en Jordi Costa: TOR DES GEANTS, CRÒNICA D'EN JORDI COSTA.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.


8 comentaris:

  1. Molt be,Pere. Aixi que soc el protagonista de la setmana... Com be dius no m'agrada ser el protagonista,prefereix-ho passar sense fer gaire soroll, pero crec que ho tinc merescut, segons diuen es la cursa de muntanya mes dura del mon. Crec que tots els que estimem la muntanya som una mica home/dona Tor. Tampoc soc de fer croniques,com be saps, pero ja m'ho has demanat dos cops,i es posible que sigui util per algu altre, jo en vaig llegir moltes i hem va anar força be. Aixi que potser m'animare i tot. Tambe dir que soc afortunat, tinc sort de tenir molts amics, que literalment hem van bombardejar de misatges i trucades, hem va agradar molt un que deia, que era un gladiador de la muntanya i un molt especial que deia que era un inspirador de somnis. Per ultim recordar que tot aixo no es posible sense la complicitat de la parella.Gracies,Eva, ets la llum que il.lumina el meu cami.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit Jordi, els blocs són uns espais gratuits plens d'informació i que ens ajuden molt i molt a l'hora d'escollir on ficar-nos.
      Els blocs que coneixem son com una família, donem i rebem.
      La sinceritat de les paraules d'un amic que ha fet la Tor no tenen preu, així que si et ve de gust, descansa de cames, agafa un "boli" i entrena els dits.
      I sí els missatges i trucades són importants....prou que ho sabem la Carme, la Magali i un servidor.....sort de les teves trucades Jordi, en moments de baixon.
      Una abraçada "Gladiador de la Muntanya".

      Elimina
  2. Pere! Com sempre sorprenent! I cert, una crònica així val molt la pena. Val la pena per moltes raons, l'experiència, l'admiració i com una cursa així ennobleix molt coronant els reptes i somnis de cadascú. M'agrada la postura d'en Jordi i tot signant com a Anònim. Felicitar-lo per la gesta i que en Pere ens trasmet el rere fons de la persona, ah! i alguna cosa d'admirar...Ni Face ni Tweet...ja pensava que jo era la rara sense wathsapp. Admirable. Felicitats a tots dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mònica.
      Tu si que ets sempre sorprenent!!
      Una abraçada!!

      Elimina
  3. Ostres Pere! M'he emocionat al llegir les teves paraules!! Jordi, és moooolt graaan el que has fet! Jo penso que la gesta es mereix una crònica per poder compartir amb tu alguns dels instants que has viscut en aquesta aventura!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eli i Francesc, no us conec personalment però em teniu embadalit amb les vostres aventures.
      Sóc un seguidor "covers" en una fase de devoció" de les vostres cròniques.
      Gràcies pel comentari

      Elimina
  4. Ah! I felicitats a l'Eva també pel seu treball!! Sense les persones que ens fan costat i ens estimen seria molt més difícil!

    ResponElimina
  5. Eli i Francesc. No se perque pero alguna cosa hem diu que en poc temps tambe viureu la experiencia Tor, esteu mes que capacitats per acabar, sou el tipus d'esportista ideal per fer aquesta aventura, crec que el problema mes gran a superar per vosaltres seria el sorteig. Potser si que fare una cronica , pero ben segur que no estara tan ben feta com les que tu fas. Tambe vaig tenir temps de pensar en vosaltres,133h donen per molt, i recordar el paquet de galetes principe que duies a la motxila a la mitic, ja veus que hem va impresionar. La gent amb barretes i punyetes i tu amb el paquetarro de galetes.

    ResponElimina