LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 11 de setembre de 2013

L'ÚLTIM ..... GUANYA EN ULTRAFONS 11/09/13.

De vegades ser l'últim té premi.
Els que tenim una edat, si mirem pel retrovisor del temps, qui no recorda els dissabtes al mati davant la tele, a la 2, a l'hivern els salts dels esquiadors i a l'estiu les curses d'atletisme..... i  sempre pendents de les classificacions, els primers, els segons i els tercers, però i els últims...

Degut a la malaltia òssia vaig prendre l'important decisió de fer caminant o cako totes les curses, marxes i ultres que abans feia corrent. Això m'ha permès anar més lent, sí, però alhora gaudir, assaborir i aconseguir molts més èxits esportius i personals..... essent moltes vegades l'últim corredor o caminador d'arribar. Com és possible??
Un exemple: Gràcies a ser els últims corredors en arribar a l'Ultra Trail Emmona 2012+1 de 107 Km i 8.000 desnivell positius varem fer dos podis, increible i cert. Varem finalitzar la cursa amb un temps de 33h 55 minuts 59 segons, a 18 hores 55 minuts del guanyador l'Oscar Perez. Veure enllaç, clica aquí.
A més a més ens han fet una entrevista de dues planes al nº 1 de la revista esportiva X SPORTS. de Dissenys BR. Revista d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa.


No estic acostumat a tot aquest enrenou, doncs en cap moment l'he anat a buscar i intento ser més discret. Però ja ho veieu, ser l'últim d'arribar..... és guanyar!!
A ningú li agrada ser l'últim en una cursa, a mi tampoc, però saps que et dic som els últims fent el que volem.


Voldria agrair molt i molt però que molt a l'equip de la revista Xsports, és un privilegi i un orgull estar dins unes pagines d'una revista esportiva compartida amb d'altres histories d'esportistes. Moltes Felicitats i endavant Judit, Jordi i Mònica.

P.D: Feliç Diada 11 de setembre a tots, agrair-vos les vostres felicitacions per les meves 48 primaveres.
Molts ànims i molta força a tots els amics i amigues que aquesta setmana teniu competicions i marxes: Tor des Geants, Matagalls- Montserrat, el Taga, Racons de Bandoler a Sau, Rialp........ GASSSSS!!!! Molts de vosaltres fa dos anys no sabieu ni que eren unes Cascadia o unes Mizuno, això t'omple!!

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull. 

4 comentaris:

  1. Això és una passada! L'altre dia vaig recomanar el teu bloc! Fantàstic Pere i felicitats per l'article que us dediquen, sou els primers i uns número en el número 1 de la revista! Genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes Gràcies Mònica.
      Tu si que ets una passada!!!!

      Elimina