LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 16 de juliol de 2013

L'OLLA DE VALLTER. FOTOS I TRACK. 14/07/13

Lloc: Vallter.
Full de Ruta: Pistes de Vallter - Pic de la Dona - Bacivers - Bastiments - Gra de Fajol.
Tècnica: CaKo, caminar/pals/trotar.
Hem fet la ruta: Magali, Carme i un servidor.


Vallter té un no sé que molt especial, a on senzillament tens la sensació d'estar allunyat d'aquest món.
De vegades per entendre un quadre només cal allunyar-se unes passes, a Vallter entrem dins el quadre.
Quan el paisatge és immensitat, quan costa respirar aquest preuat oxigen, quan no hi ha quilòmetres ni rellotge..... això és vida, és passió.
Som uns privilegiats de poder gaudir de l'alta muntanya al mati i amb dues hores tornar a St. Feliu de Guíxols per gaudir del mar i la platja.


Itinerari: 
Avui sense el dorsal i amb la companyia de dues dones amb majúscules la Magali i la Carme, ens plantem a Vallter per fer.... jo diria l'Olla de Vallter, doncs és una volta preciosa que enllaça els cims més emblemàtics de la Vall i amb només una matinal.
Sortim dels aparcaments de les pistes i ens enfilem per la portella de Mentet fins  al preciós Pic de la Dona 2.704 mts, és una ascensió ideal per als més petits de la casa.
Carenem per camí suau i fressat pel coll de la Geganta i anem a buscar primer l'estany de Bacivers i desprès el pic del mateix nom, Bacivers.


Ara sí carenem a estones per tartera fins a assolir el cim més alt de la regió, Bastiments 2.882 mts, un mirador cap a totes bandes. Coincidim amb dos amics, en Ricard i en Miquel que fan el mateix recorregut a un altre ritme..... ja us atraparem, ja!!
Toca baixar jugant al gat i el ratolí amb la boira doncs quan mirem el nostre objectiu, el coll de la Marrana, aquest esta cobert per la boira i quan hi arribem la boira ha desaparegut.
Gra de Fajol, l'ultim cim i per a mi el més espectacular i emotiu. L'he fet per totes bandes fins i tot escalant.... em crema la sang només de pensar-hi.
Desfem el camí pel coll de la Marrana, i pel refugi Vell arribem a pistes.


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada