LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 19 de juny de 2013

EMMONA ULTRA TRAIL. CRÒNICA I FOTOS. 15/16/06/13.

Falten 2 minuts per les 6:00h del mati, hora de sortida, molts amics i cares conegudes, quins nervis, de sobte un xicot ple d'energia i amb un explícit somriure ens saluda i diu: ESTO HAY QUE ACABARLO, AUNQUE SEA ARRASTRANDONOS, VALE!! SUERTE!!..... és l'Oscar Perez (el guanyador).


Km i desnivell: 107 Km / 8.000 mts +
Lloc i dies: St. Joan de les Abadesses. 15 i 16 de Juny de 2013.
Equip: PerePeterPan " Carme, Magali, Pere.
Dorsals: 21 Carme, 22 Magali, 43 Pere.Temps Total: 33 h 47 minuts.
Tècnica: Cako, caminar/pals.

Dos dies desprès de la cursa, i encara no m'ho puc creure. Si ja és difícil explicar que hem acabat un dels ultres més durs pel desnivell i la distància, molt més difícil és explicar que hem fet dos podis, tot i ser els últims d'arribar.

La Magali, la Carme i un servidor som gent normal, que tenim la nostra feina, família, obligacions, fins i tot anem al metge..... però tenim alguna cosa més.... els somnis que intentem fer realitat  i que ens empenyen a superar-nos, i ho aconseguim gràcies a què "disfrutem" al màxim dins d'aquest esbojarrat món, anomenat U L T R A.


Definir la paraula  E M M O N A :
E :  Exhaust, esgotament físic i mental.
M : Mai més, és el que dius quan acabes.... o no.
M : M a r e  d e  D e u (per no dir una paraulota)..... Que coi estic fent aquí??
O : Odissea molt gran per aconseguir el que ens hem proposat.
N : Nit, al menys una nit, és l'essència de l'ultrafons, superar la foscor.
A : Amplitud en tots els sentits, en l'esgotament, l'alegria, el dolor, l'esforç......

Crònica/sensacions: 
St. Joan de les Abadesses - Puig Estela K 12: Enfilem el primer "pepino" compartint pujada amb d'altres corred@rs, bones sensacions de moment.
Puig Estela  - Pardines: Baixada tècnica  amb la sensació de caminar damunt una catifa de color verd. El sol comença a ser el protagonista.
Pardines - Coll de Tres Pics K 25: Segon "pepino",  la cursa ens convida a descobrir un paissatge d'alta muntanya espectacular. Avituallament molt agraït tot i la calor.
Coll de Tres Pics - La Central K 36: Davallem cap a l'històric refugi de Coma de Vaca. Baixada llarga, molt llarga per camí molt empedrat i travessant el riu Freser fins a La Central. La Magda i en Quico ("capita" del A.E. Matxacuca) fent de voluntaris, no sabeu com ens anima veure amics del poble.
La Central - Núria 41 K: Enfilem un dels paratges més impressionants de la cursa. Una de les pujades més dures pel grup. A la Carme la combinació de calor+pujada no és el que més li agrada, mentre la Magali no té aturador i jo...... jo com l'acordió de "los pajaritos a bailar", ara cap amunt, ara cap avall.

FOTOS EMMONA I PART:


Núria - Fontalba - Corral Blanc - Planoles K 60: La marató acaba a Núria, nosaltres ens avituallem per encarar una marató i mitja. L'avituallament excel·lent i més amb el suport moral de la Mª Carme, família Tuneu i LLuís P que ens van seguint a gairebé tots els C.P.
Fins a Fontalba i Corral Blanc ha estat molt divertit gràcies a la companyia d'un caminador espontani. El caliu dels voluntaris de Corral Blanc extraordinari. La nit ens ve a buscar arribant a Planoles.
Planoles - La Covil - Coll Pan - Campelles K 78: Tram de nit molt dur. Ara sí anem tots tres junts. A mitja pujada el cos envia senyals de "pajara", baixem el ritme, m'hidrato i cap amunt. Les noies tenen treballs per gestionar la son, crec que fins i tot la Magali ha caminat dormida sense saber-ho. Arribem a Campelles amb l'escombra a darrera, una situació molt neguitosa tot i anar amb dues/ tres hores de marge.
Campelles - Ribes de Freser - Taga K 90: Sortim de Campelles amb la primera llum del dia. A Ribes ens espera la Mª Carme, quin suport més gran. Ho necessitem per encarar el temible Taga. La pujada enmig de boscos i vaques és suportable, tot canvia quan desapareixen els arbres, la calor i els últims pendents ens castiga i assolir els 2.040 mts del cim ha costat "Deu i ajuda".
He fet cim abans que elles i mentre les espero, hem passa pel cap d'abandonar, estic exhaust..... però ves per on que arriben tot rient (no les entenc). Penso amb les paraules de l'Oscar.


Taga - St. Amand - St. Joan K 108:  Baixem del Taga cadascú amb el seu patiment / esgotament, amb el dolor als genolls, a l'esquena, els quàdriceps a punt d'esclatar, les ampolles....... Però molt contents i il·lusionats perquè sabem que això s'acaba i ho aconseguirem. Ara és quan toca tirar de cap i ser el millor equip del món.
L'arribada ha estat molt emotiva, amb en Miguel, la Mª Carme, l'equip Xino-Xano Ultraquim i Lluís. Més quan ens han dit que som primers com a equip mixta i la Carme segona veterana.

FOTOS EMMONA II PART:

 

El millor:  El suport moral de la Mª Carme Tuneu & família, sens dubte. Moltes gràcies per tot.
El millor del millor: Amb el permís d'en Miguel.... Crec que m'he enamorat d'aquestes dues bruixes amb qui he fet equip, la Magali i la Carme, La Mare K les Va Pari, que fortes que són.
El Pitjor: El Taga sens dubte, me'n recordaré tota la vida..... i part de l'altre.
Reflexió: Durant la cursa hi ha estones que ho passes molt malament, però creuar l'arc d'arribada et fa passar tots els mals i aquests moments de glòria son teus, únics i inoblidables.
Pels qui no ha pogut ser, no passa res, forma part del joc i estar a la línia de sortida ja és guanyar. Una excusa per tornar-hi. És així de simple.
Curiositat: La suma dels dorsals de la Magali i la Carme 21 i 22, fan el meu dorsal 43.


Felicitar a en Jordi i la Tània per la maratò, a en Miguel Martinez, Jordi Xaus, l'Olga Manko, a tot l'equip Matxacuca i a tots els qui heu participat d'aquesta "animalada".
Felicitar a l'organització  i l'exèrcit de voluntaris, en especial a la gent del C.P de Corral Blanc, un 10. Felicitar la implicació de tot el poble de St. Joan i la seva gent,  que fan possible que l'Emmona sigui una cursa duríssima i extraordinària.
VIDEO D'ARRIBADA:

 CRÒNICA RELACIONADA: 

BLOCS AMICS:
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.




2 comentaris:

  1. Veig el vídeo i encara sento l'emoció de la vostra arribada. Hi ha sensacions que valen, caminar 106 km, un munt d'hores, amb calor i camins que mai acaben, per això, encara que ara pensis que no, ens veiem a la línia de sortida de l'edició del 2014.
    Ara a disfrutar de l'exit aconseguit, us ho heu ben guanyat. ENHORABONA!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Quim i Felicitats per l'éxit juntament amb en Lluís Tuneu, equip Xino-Xano.
      Encara no entenc com és possible que tingueu al vostre curriculum tres Emmonas, Mare de Deu!!
      Això de; ens veiem a la línia de sortida el 2014.......que vols que et digui un disbarat??
      Gràcies Quim per tot, ja saps que una mica teniu la culpa de que participessim a l'Emmona.
      Ens veiem aviat!!

      Elimina