LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 8 de maig de 2013

COMA DE L'ORRI - COLL DE LA MARRANA - COMA DE L'ORRI. 5/05/13.

Lloc: Vallter.
Kms: 14.
Desnivell aprx: 1.000+ / 1000 -.
Els qui tenim fills/família de vegades necessitem  la complicitat d'un amic o dels avis per a poder gestionar i coordinar unes hores per gaudir de la muntanya. És complicat i si és possible bé i si no.... també. (Per si us pot interessar: Gestiò del temps per a l'entrenament 2012).
Formar part d'una família molt activa esportivament, equival a què  tots s'han d'adaptar a uns horaris, donant preferència sempre als fills/filles. Així per exemple mentre uns practiquen natació els altres van a muntanya.
Amb la Carme disposem de poques hores per sortir, entrenar, arribar i aquí no ha passat res.
Tot i així decidim anar a un lloc llunyà a on un entrenament pren una altra dimensió, a on la qualitat no es mesura en quilòmetres, mes aviat en segons... minuts... hores, anem a Vallter.
Per disfrutar i sense dorsal de la natura d'alta muntanya de Vallter, n'hi ha prou amb unes vambes, un entrepà i una motxilla carregada de vida............



Itinerari: 7: 00h del mati, aparquem en una corba de la carretera entre Setcases i Vallter molt coneguda on s'inicien moltes excursions a Coma de l'Orrí. Amb la Carmeta decidim anar pujant durant dues hores i desprès baixar, no tenim més temps
Anem pujant amb la força desmesurada i espectacular del riu Ter al costat esquerra. L'aire és pur i s'ha de respirar i assaborir a poc a poc per no fer-nos mal.
Sense adonar-nos arribem als aparcaments de Vallter. Prenem direcció al Refugi d'Ulldeter. De sobte ens trobem amb la sorpresa inesperada de la neu.
Un cafè i la conversa tranquil·la del guarda d'Ulldeter, qui ens diu que hi ha molta neu arreu.
Sense raquetes, sense grampons, sense polaines..... ho tenim molt clar....cap amunt. 
El dia ha deixat de ser molt fred i tenim a favor que la neu és de bon trepitjar i molt sòlida encara, així que "con vambas i a lo loco" arribem al Coll de la Marrana (2.529 m). La sensació és de gairebé tocar el cel, davant l'explosió visual, t'adonés que és un d'aquells moments fantàstics i màgics que ens ofereix de vegades l'alta muntanya. Bastiments, Gra de Fajol, Freser......Un espectacle.


El rellotge  ens diu que toca baixar, desfem el camí i la neu és més tova, això fa que sovint ens enfonsem.
A l'alçada dels aparcaments de les pistes d'esqui prenem la carretera asfaltada i fins el cotxe, 11:00h del mati.

El millor: Moure'ns entre 1.700mts i 2.500mts per adaptar el cos i ment a l'alçada és un privilegi. I si a més hi ha un metre de neu......
El millor del millor: Reviure que fa un any varem fer la Marxa per la Independència (107 Km) amb sortida a Ulldeter.

P.D:Gràcies Sergi.

TRACK. Clica aqui.


Salut, Feina i gràcies per la visita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada