LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 29 de maig de 2013

2PIKS MITJA MARATÓ DE MUNTANYA. 26/05/13.Crònica i Fotos.

Cursa: 2 PIkS. 21Km. Mitja Marató de Muntanya. 2a edició.
Marxa: 8 Km
Dia i Lloc: 25/05/13. Angles. Guilleries.
Desnivell: .1.019 +.
Temperatura: Entre 5º i 18º.
Temps: Carme i Magali 3:13h. Pere 3:10h.  
Tecnica: CaKo(caminar/correr amb pals).

Tornem a la 2 PIks d'Anglès per segon any, una mitja marató de muntanya ràpida, explosiva, intensa.
Amb la complicitat del temps, havent plogut els darrers dies, el terreny era perfecte per córrer o caminar i suavitzar l'impacte.
Una cursa de muntanya en la seva versió mitja marató és sinònim d'anar amb el peu a baix, competir contra els corredors que t'envolten, no parar als avituallaments, superar el crono, despertar el costat competitiu, veure't al full d'arribada.....

La Carme, la Magali i el que escriu sabem que arribarem dels ultims, llavors que coi hi fem aquí, unes tortugues en una cursa de llebres??.... Doncs fabricar aquella dosi extra d'adrenalina, ser valents i superar les nostres limitacions, de vegades córrer per plaer, fins i tot ens hem permès la gosadia d'avançar algun rival... Competició en estat pur i que de tant en tant ve de gust!!


La cursa: Recollim dorsals per la cursa amb  la Carme i la Magali. La Maria i Mireia s'apunten a la Marxa.
Minuts abans de la sortida, sota l'arc, gairebé puc assenyalar quins seran els guanyadors, moltes samarretes vermelles i companys d'equip de l' A. E. Matxacuca, a destacar dos "Ferraris salvatges" que li donen un plus de categoria a la cursa, l'Oscar Carrasco i en Jordi Gamito, primer i tercer. I com no, l'Enric "El Comandant" una barreja de cotxe de rallye dels 70 / Dragster / Tractor sense control i "vell amic".


Els primers  quilòmetres vaig a un ritme més alt  del normal, doncs hi ha  corredors a davant i a darrera (pot semblar estrany, però és una cosa que no passa sovint per un caminador), baixo el ritme per evitar lesions. Km 6, primeres pujades per assolir Sta. Barbara, 860 metres d'alçada i punt més alt de la cursa. Comença la baixada amb trams tècnics, baixo el  ritme. Avituallament del Km 16.... una veu crida el meu nom, Pereeeee!!! Les noies ja m'han atrapa't, Ksum!! però com és possible!! Baixem junts fins que les bones sensacions tornen a sortir i amb el peu a baix avanço posicions.

Felicitar un any més a voluntaris i organitzadors perquè uns quants hem pogut gaudir del que més ens agrada, córrer per muntanya.
Els obsequis; fuet, caldo Aneto, gominoles, entrepà calent o fred..... tot per 12 eu.



El millor:  Començar la cursa com un nen amb la sensació de nervis el primer dia de cole i acabar els darrers Kms regalant -me un petit plaer que molt poques vegades em permeto.... córrer i competir.

A millorar: Diuen que el marcatge, perdre's és una "p t da", ho sé prou bé....... Jo no m'he perdut i es raro. Amb el temps aprens que quan en una cursa a les cruïlles no hi ha guix o cinta al terra.... doncs és ben fàcil, com a la vida, que de vegades has d'aixecar el cap per veure les cintes que ens indiquen el camí a seguir, doncs amb el cap ben dret i estar ben atent. De ben segur que l'organització haurà pres nota per a properes edicions.

TRACK 2PiKS 2013.

Classificació Dones 


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dimarts, 21 de maig de 2013

MARXA DELS DIPS 2013. CRÒNICA I FOTOS. 18/05/13

3a Marxa dels Dips. 18. 05. 2013.
Lloc i hora:  Pratdip. A les 6:00 h.
Km: 61.
Desnivell: 5.915 Acu. Hi ha gps de corredors on surten 7.000 Acu.
Dorsals: Carme 146 Fet. Pere 147. Fet.
Inscrits: 212. Arribats: 177.
Clima: Entre 9º i 20 º. Fort vent, pluja, fred al mati i calor al migdia.


Feia setmanes que el cos ens demanava de fer alguna cosa més en serio, portem una temporada fent coses i cosetes de 10, 15.... Km, res en contra, ben al contrari, però teníem ganes d'anar una miqueta més enllà i fer més Kms.
A l'agenda esportiva de l'any tots tenim aquelles proves que repetim cada any, llavors hi ha les novetats que anem triant depenen de l'època de l'any i la butxaca.
Quan triem  una cursa o marxa nova, el primer que busquem és que tingui aquell punt d'atracció, aquella xispa que fa que entri per la retina a la primera i aquelles pesssigolles dins teu que et diuen : Ostia!! aquesta pot estar bé!!


Que ens va atraure a inscriuren's a la Marxa dels Dips??
* De primeres el nom.... Dips, és un nom diferent per una marxa. Diu la llegenda que els Dips són una mena de gossos vampirs.
* Per la curiositat que tots portem a dins. Ara que esta tant de moda fer curses i marxes, que tot s'omple, que hi ha llista d'espera, que fins i tot has d'entrar en un sorteig per poder inscriure't en algun lloc...... Els Dips no hi ha molts inscrits.... és curiós, que hi passa aquí, a la gent li fa por el desnivell?.... fa por els Dips?..... fa por el terreny?.....
* El desnivell i la distància, 61 Km i 5.915 D, s'ha d'estar preparat físicament per aquests números i això  ens agrada. És un bon termòmetre per mesurar l'estat de forma física.
* Anar cap el sud. Sempre tirem cap a Pirineu, Lleida, Girona..... anem a veure que ens ofereixen la gent de Tarragona.


Crònica/sensacions: Arribem a Pratdip a les 5:00h del matí, desprès de tres hores de cotxe. Recollim dorsals/targeta amb 9 controls de pas  i ens trobem amb els Tuneu, la Mª Carme i en Lluís amb qui compartirem Kms. Molts corredors a la sortida.
La pretensió és d'acabar sencers, sense pressa, gaudint del desnivell, l'entorn i la companyia.
La marxa consisteix a fer tres "bucles" amb sortida i arribada al poble. Els dos primers "bucles" son els més curts però alhora més explosius i extrems. L'últim "bucle" és més llarg  però més assequible.
Han estat 14 hores i pico gaudint dels impressionats racons verticals de la Serra de Llaberia i la de Güena, tot passant pels controls de pas de Pratdip -Pratdip -Llaberia - Pratdip - Sta. Marina - Vandellòs - Mas Castellnou - La Fou - Llaberia - Font Bullidor - Pratdip.


Hi ha una lletra que defineix aquesta marxa, és la lletra D de Dips.
DURESA i plaer pel terreny molt pedregós, molt tècnic, amb grimpades, camins equipats amb cordes i cables...... Divertit.
DIÀLEG constant del cos i la ment, quan el cos li diu prou i el cap l'enganya per tirar endavant i a l'inrevés.
DESCOBRIR un desnivell xtrem arran de mar en un entorn espectacularment fantàstic, ens ha sorprès molt.

El millor: Avituallaments molt correctes i per treure's el barret, doncs a cada CP hi havia una gràfica de desnivell/Kms fins al proper control, una llista escrita amb els aliments que hi havia i un mapa de la zona i el punt on estàvem situats..... Impressionant, moltes curses i marxes de muntanya haurien de seguir l'exemple.


El millor del millor: Li teniem moltes ganes a una marxa com aquesta i la Dips ens ha fet patir de manera controlada i alhora hem rebut moltes, moltes i moltes bones sensacions.
La frase de la marxa: " SI NO T'ESPAVILES T'AGAFARAN ELS DIPS"...... Doncs no ens han atrapa't  je je je!!
Felicitar a l'organització i voluntaris en especial a les senyores de l'avituallament on jugaven a cartes, super simpàtiques.
Felicitar als primers, als últims, als  que van arribar i als que ho varen intentar però no va poder ser, una excusa per tornar-hi. 

TRACK MARXA DELS DIPS. (Wikiloc sempre descompte Kms, si mireu les fotos n'hi ha una del gps a l'arribada amb els 61 Km clavats).
BLOC CLUB EXC REDDIS.
BLOC AMÍC: 4 POTES.

P.D: En Lluís Tuneu, li ha tocat el dorsal nº 13..... osti, osti, que valent!!..... I que valents nosaltres que hem anat al seu costat i durant 61 Kms, encara no m'ho puc creure, per sort no ha pssat res. Veure: Manies i Supersticions en curses i ultrafons.

En Lluís Tuneu i el 13.








Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.





diumenge, 19 de maig de 2013

PEUS EN LLARGA DISTÀNCIA.1ªPart. 16/05/13.


En curses de llarga distància, marxes de resistència, curses populars...... Sovint preparem el cos per fer front a alguna d'aquestes proves amb una bona alimentació, un bon entrenament, unes bones vambes..... Però i els peus?? Li donem l'atenció que es mereixen??


Els experts diuen que el cos humà i en concret els peus, està adaptat per fer llargues distàncies a peu cada dia i descalç. És el que fèiem ara fa milers d'anys, córrer o caminar per caçar i no ser caçats..... La nostra genètica i estructura física no ha canviat gaire des de llavors, però sí els nostres hàbits.
Els peus són la part del cos que prenen contacte amb el terra, ens mantenen drets, ens equilibren, ens impulsen i ens posen en moviment per córrer, saltar o caminar.

Foto del bloc Juandescalç

Alguns consells per millorar la salut dels nostres peus:
* Eixugar-los bé després de rentar-los, sobretot la zona entre els dits.

* Hidratar els peus diàriament amb cremes especifiques.

* Fer exercici per millorar la circulació.

* Tallar les ungles correctament, intentant que els talls siguin rectes i evitant formes arrodonides per tal d'evitar que es clavin.

* Fer servir les xancletes sempre que estiguem en dutxes publiques.

* Els mitjons que siguin transpirables o de fibres naturals.

* Una alimentació equilibrada contribuirà a millorar la salut dels teus peus.

* Evitar talons alts i punteres estretes.

* Pels qui viuen arran de mar, un passeig de tant en tant per la platja i descalç.


Curiositats:
* Els tarahumara són "el poble que corre", són una tribu d'atletes que no han deixat de córrer tal i com es feia abans, gairebé descalços. Molt coneguts gràcies al llibre "Nascuts per córrer".
* Una quarta part dels ossos del cos estan als peus.
* També dir que hi ha persones que tot el dia i durant tot l'any van descalços i a tot arreu. Diuen és la seva manera de veure, viure i de ser.

Peu d'un corredor Tarahumara.
Font: Aquest post ha estat possible gràcies a la col.laboració de la Gemma del centre de PODOLOGIA NONA.Que us puc dir de la Gemma..... si els angels tenen mans, aquesta noia és un àngel. La sensació dels peus desprès d'una sessió, és la de ser en "Son Goku" flotant damunt d'un "núvol Kingdom".


Anar al podòleg ha ser part de l'entrenament. Abans, per preparar els peus a un esforç, independentment de la distància/durada i després per ajudar a recuperar la salut dels nostres peus i evitar lesions majors.
Això ens permetrà tenir més opcions d'aconseguir un repte.

CRÒNICA RELACIONADA: AMPOLLES O BUTLLOFES. Prevenció. 

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dimecres, 15 de maig de 2013

COSTA BRAVA XTREM RUNNING 5 ed.. FOTOS SORTIDA 2a ETP. 11/05/13.

La casualitat va fer que dissabte desprès del suport amb caiac de l'Iron Guíxols, pogués gaudir en viu  de la sortida al Passeig del Mar de St. Feliu de Guíxols de la segona etapa de la Costa Brava Xtrem Running 2013. Cursa de tres etapes de Blanes a Portbou, amb un total de 135 Km.

Cursa que li tinc un especial "carinyo", doncs hi he participat en la primera i segona edició, (2009 i 2010).
Tot un espectacle veure els corredors /corredores a punt per fer front a 55 Km que no són fàcils, de St. Feliu a Torroella. 
I molt gratificant veure i saludar als directors de l'orquestra, l'incansable família Marina.
Us deixo amb vuit fotos de la sortida de Sant Feliu de Guíxols, una ciutat que sembla que...... No Pot Parar!!



CRÒNICA RELACIONADA: COSTA BRAVA. CRÒNICA D'UNA AMISTAT.. 
Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dilluns, 13 de maig de 2013

IRON GUÍXOLS.2a ediciò. 11/05/13.

La segona edició d'un Ironman Casolà a St. Feliu de Guíxols. 11/05/13.
3,8 Km Natació. Badia de St. Feliu de Guíxols.
180 Km Bicicleta. Vies Verdes St. Feliu - Girona.
42,2 Km Córrer. Vies Verdes St. Feliu - Llagostera.
Box de transició al Kayak Guíxols.
L'Iron Guíxols és un repte personal pensat, produït i el·laborat per l'amic i esportista Ultraquim.

Per segon any l'Ultraquim ha aconseguit realitzar aquest repte personal que com diuen els americans "just do it yourself" (fes-ho tu mateix).
El seu lema: La vida et demostra que és millor ser l'últim dels que fan el que volen, que el número 1 dels que es deixen portar.
Hi ha esportistes que estan sonats, molt sonats o com una cabra. L'Ultraquim podríem dir (amb el teu permís) que és les tres coses juntes. 
Sota l'aparença d'un "tiu raro", d'esperit inquiet,metòdic, sempre ple de reptes i contagiat d'un virus que es diu "No Puc Parar".
Conegut especialista en llarga distància  en les disciplines de nedar, bici i a peu. Col·laborador de la famosa web "triatletas en red" i que alhora gestiona el seu sempre interessant  blog: Ultraquim . net,  amb més de 5.000 visit/mes.

FOTOS:


Quan l'Ultraquim  em va preguntar si podia fer de suport en caiac en la distància de nedar i una miqueta de logística, no ho vaig dubtar ni un segon, ben al contrari ha estat tot un plaer.
Més encara... la Carme, Bernat, Andreu i el que escriu ens hem apuntat a fer l'última distància de l'ironguíxols, la marató. Gaudir i compartir 42,2 Km amb uns amics ha estat molt divertit.
Quim Moltes Felicitats pel repte aconseguit!!

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dimecres, 8 de maig de 2013

COMA DE L'ORRI - COLL DE LA MARRANA - COMA DE L'ORRI. 5/05/13.

Lloc: Vallter.
Kms: 14.
Desnivell aprx: 1.000+ / 1000 -.
Els qui tenim fills/família de vegades necessitem  la complicitat d'un amic o dels avis per a poder gestionar i coordinar unes hores per gaudir de la muntanya. És complicat i si és possible bé i si no.... també. (Per si us pot interessar: Gestiò del temps per a l'entrenament 2012).
Formar part d'una família molt activa esportivament, equival a què  tots s'han d'adaptar a uns horaris, donant preferència sempre als fills/filles. Així per exemple mentre uns practiquen natació els altres van a muntanya.
Amb la Carme disposem de poques hores per sortir, entrenar, arribar i aquí no ha passat res.
Tot i així decidim anar a un lloc llunyà a on un entrenament pren una altra dimensió, a on la qualitat no es mesura en quilòmetres, mes aviat en segons... minuts... hores, anem a Vallter.
Per disfrutar i sense dorsal de la natura d'alta muntanya de Vallter, n'hi ha prou amb unes vambes, un entrepà i una motxilla carregada de vida............



Itinerari: 7: 00h del mati, aparquem en una corba de la carretera entre Setcases i Vallter molt coneguda on s'inicien moltes excursions a Coma de l'Orrí. Amb la Carmeta decidim anar pujant durant dues hores i desprès baixar, no tenim més temps
Anem pujant amb la força desmesurada i espectacular del riu Ter al costat esquerra. L'aire és pur i s'ha de respirar i assaborir a poc a poc per no fer-nos mal.
Sense adonar-nos arribem als aparcaments de Vallter. Prenem direcció al Refugi d'Ulldeter. De sobte ens trobem amb la sorpresa inesperada de la neu.
Un cafè i la conversa tranquil·la del guarda d'Ulldeter, qui ens diu que hi ha molta neu arreu.
Sense raquetes, sense grampons, sense polaines..... ho tenim molt clar....cap amunt. 
El dia ha deixat de ser molt fred i tenim a favor que la neu és de bon trepitjar i molt sòlida encara, així que "con vambas i a lo loco" arribem al Coll de la Marrana (2.529 m). La sensació és de gairebé tocar el cel, davant l'explosió visual, t'adonés que és un d'aquells moments fantàstics i màgics que ens ofereix de vegades l'alta muntanya. Bastiments, Gra de Fajol, Freser......Un espectacle.


El rellotge  ens diu que toca baixar, desfem el camí i la neu és més tova, això fa que sovint ens enfonsem.
A l'alçada dels aparcaments de les pistes d'esqui prenem la carretera asfaltada i fins el cotxe, 11:00h del mati.

El millor: Moure'ns entre 1.700mts i 2.500mts per adaptar el cos i ment a l'alçada és un privilegi. I si a més hi ha un metre de neu......
El millor del millor: Reviure que fa un any varem fer la Marxa per la Independència (107 Km) amb sortida a Ulldeter.

P.D:Gràcies Sergi.

TRACK. Clica aqui.


Salut, Feina i gràcies per la visita.


diumenge, 5 de maig de 2013

8e CAMPUS DE TECNIFICACIÓ. NATACIÓ AMB ALETES. 5/05/13.

Dies: 4 i 5 de Maig.
Lloc: Piscina La Corxera de St. Feliu de Guíxols.


La natació amb monoaleta és un esport minoritari encara a Catalunya. Les meves filles practiquen aquesta disciplina d'aigua des de fa uns quants anys. La Maria ha estat seleccionada un any més per a participar en el Campus. Val a dir que d'aquí en sortirà la selecció catalana per competir al Memorial Roberto Jauregui.2013.
Com a curiositat us diré que cada vegada que surt publicat un escrit sobre natació amb aletes o monoaleta, el 90% de les visites són d'Estats Units i Rússia.
Per tant és tot un orgull que a St. Feliu de Guíxols (Costa Brava) es faci un Campus de Tecnificació sobre aquesta disciplina que té molta afició arreu del món.
Els neda@rs escollits són dels clubs A.E. Bellsport, C.E. Mediterrani, A.C.Xaloc.
La rutina esportiva dels dos dies en que consta el Campus és molt dura, els nedad@rs ho saben, però el fet de saber que han estat seleccionats, fa que estiguin molt il.lusionats....... Tot i que acaben molt cansats.

 Els nedad@rs aprenen:
* Treball en equip
* Més tècnica, resistència i motivació.
* La importància de l'escalfament i tornada a la calma.
Els entrenadors:
* Controlen el nivell de rendiment.
* Analitzen i avaluen la tècnica dels participants.
* Ensenyar a superar-se tant física com psicològicament.
* Formar un equip de competició per a la selecció catalana.
Nedad@ors Monoaleta del Campus
Per a qui encara no sap de què es tracta aquesta especialitat, sempre recupero aquesta mini explicació:  
La natació amb aletes és una especialitat esportiva, molt espectacular degut a les altes velocitats i material que s´utilitza; monoaletes. Hi ha tres disciplines apnea, superfície i escafandre. Durant les competicions poden  arribar a més de12Km/hora. 
La tècnica es molt semblant a l´estil papallona, però sense fer servir braços, els quals s´estenen a continuació dels cos amb les mans juntes, formant una mena de proa, que permet tallar l´aigua i facilita el desplaçament, el dofí és l´animal a imitar, al cos li dones i rep una bona capacitat pulmonar, molt bon ritme de moviment i gran elasticitat. 
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.