LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 22 d’abril de 2013

PUIGDEFROU EXHAUST 2013.Crònica i Fotos 21/04/13.


 La Cursa: Puigdefrou Exhaust de 14 Km.
Desnivell positiu: 1.100.
Lloc: La Cellera de Ter.  Puigdefrou: 843 mts. 
Cursa: Carme i Magali: 3:04h. Pere: 3:00h.
Tècnica: CaKo.
Marxa: Adri, Laura, Maria, Arnau, Pili, Ernest i Angel.



Difícil explicar tantes emocions i bones sensacions...... ho intentarem

Una cursa curta de muntanya pot ser la màxima expressió d'un mati de primavera, per quan vius al 100 x 100, per quan l'oxigen que respires gairebé el pots  tocar, per quan els ulls acaricien un entorn on els silencis buits son plens de sensacions, per quan desitges que els peus et portin a l'arribada perque  senzillament estàs..... E X H A U S T.



Una cursa molt explosiva per a corredors que  competeixen contra el crono,  i una cursa molt dura pels aficionats que competim i gaudim  contra nosaltres mateixos.
Tercera edició d'una cursa en què els organitzadors, "els amics de l'entorn" ens han mimat molt, amb un recorregut preciós i que cada any és diferent, amb una marxa que moltes famílies senceres han gaudit embadalits, amb uns avituallaments molt ben situats, un marcatge molt correcte, els voluntaris molt atents i el més important ha estat el CALIU del poble de la Cellera de Ter, que ens han aplaudit i animat a tots i cadascun dels corred@rs i caminad@rs, tan a la sortida com a l'arribada..... Això no té preu!! Moltes Gràcies de veritat.


Crònica / Sensacions:
Amb els dorsals de la cursa la Magali, la Carme i el que escriu ens plantem a la sortida, mentre la Laura, l'Adri i la Maria es preparen per fer la marxa. El pati esta ple d'amics i coneguts, en Pepe, en Llorenç, l'Enric.....

I la mateixa pregunta de cada any, som de llarga distància, que "coi" hi fem aquí??..... Doncs intentar superar-nos, per a nosaltres és un gran repte fer 14 Km / 1.100 des + / 3:00h, tot i sabent que arribarem els últims.
Els primers  8 Kms hem anat pujant i baixant sense massa complicació per molts  corriols que sorprenentment desconeixia i d'una excepcional bellesa.


De sobte una corda ens indica que entrem a l'infern i "cap amunt". Han estat 3 Kms en què el cos feia un angle de 30º amb el terra, d'anar amb els pals com un animal de quatre potes, 3 Kms fets amb el mateix temps que els anteriors 8 kms inicials, son moments que penses amb qui coi ha dissenyat el recorregut, i que quan ets a dalt li dónes les gràcies al qui l'hagi dissenyat.

La baixada....... La Ostia!! una barreja de descens de barrancs, caiguda lliure, equilibri, patinatge....bessons i quadriceps a tope!!
En nom de la Magali, Carme i el que escriu Felicitar a voluntaris i organitzadors pel vostre caliu i de manera molt especial a en Pepe per deixar-nos participar.

Amb en Pepe

El millor: Gaudir tota la família d'una matinal corrent i caminant per muntanya.
Compartir Kms i arribada amb l'Anna, tot un plaer. Tinc la sort d'arribar sempre molt ben acompanyat.... aquestes dones que ens fan anar de "bòlit".

FOTOS:



El millor del millor:

El privilegi d'estar al costat de corredors com l'Arnau Julià o l'Albert Sarsanedas. 

Veure molta mainada caminant o corrent amb els seus pares i mares.

Els obsequis i sorteigs al final de la cursa.

*CLASSIFICACIONS PUIGDEFROU EXHAUST.

BLOCS AMÍCS:
MARXACUCA CURSES DE MUNTANYA.PUIGDEFROU. 

LLUÍS PUIG I PUIG. Puigdefrou Exhaust.
.
TRACK, CLICA AQUÍ.



Per acabar dir que sóc un enamorat de les Guilleries i li tinc una estimació molt especial a una de les portes d'entrada d'aquest territori salvatge. Puigdefrou ha estat la millor escola per aprendre a córrer, i desprès caminar per muntanya.
Poder participar per tercer any consecutiu a la Puigdefrou Exhaust ha estat un repte molt important i emotiu, doncs li planto cara i li ensenyo les dents a la puta malaltia per tercer any.
Us deixo video de Puigdefrou, el dia que varem fer La Cellera-Puigdefrou-Serrallonga-Sau-Rupit:



P.D: Amb la  Crònica de la Puigdefrou de l'any 2012  el bloc tenia 14.259 visites, ara mateix en té 35.500, són més de 21.000 visites en un any..... Fa por!!. Imagino que hi ha una escletxa per a la qual hi ha gent que li agrada el que expresso tot i que no en sé d'escriure. Agrair a tothom qui en algun moment li dóna un cop d'ull a aquest espai.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

6 comentaris:

  1. Excel.lent post com sempre Pere!!! I d'escriure i expressar el que sents quan vas a muntanya en saps molt!!!! Els que vivim al teu hábitat salvatge visualitzem perfectament tot alló que tu has vist i que has viscut!!!
    Corrent he visitat les Guilleries potser 3-4 vegades, sempre m'he dut la mateixa sorpresa...GUAU!!!! ALLÁ PUJAREM!!!!
    De bon matí, hem vaig "tatuar" a boli, el perfil de la cursa al palmell de la mà, l'havia estat estudiant el dia abans i a priori no hem semblava que tingués res d'EXAHUST, inclús hem vaig permetre la llicència de somiar amb una bona classificación ( un TOP TEN o així!!! ). Aparco, hem giro i veig el gran coloso!!! Peazo muntanya!!! I segur que ens la fan pujar!!! Hem torno a girar i trobo en Sergi Boix ( campió de duatlons i dels les dues edicions de l'Escurçó a Castell d'Aro ):
    - Manel!!! Mirate'l bé, que pica molt!! I no ho sembla!!!
    Bona premonició company, mentres vam córrer (primers 7-8km), encara que lluny del meu objectiu, estava fent una bona cursa,entre els 20 primers, peró va arrivar aquella maleida corda...com bé dius company,de pujada a l'infern!!!!! Mentre caminava, prácticament durant tota l'ascensió, hem mirava el perfil, casi esborrat per la suor, i mig esgarrinxat d'agafar-me a tot alló que hem pogués ajudar a pujar aquelles maleïdes pendents i pensava: On coi estan tants de metres al dibuix, putu ( amb perdó ) desnivell, podíen haver marcat la corda almenys, i així fer-me una idea realista del que m'esperava, per saber que aquell dia anava a patir tant, com crec que ni a la meva primera Guilla havia patit, pero si només té 16 km (ara veient el teu GPS resulta que tot just passa els 14'5)!!!!
    En fi, un cop besada l'estalada i amb un crit de VISCA LA TERRA LLUIRE, hem decideixo a fer els primers passos de baixada, un altre cop tens raó company, alló era barranquisme!!!! Vaig trigar ben poc a saber, que la baixada només hem donaria més patiment, dolor als quádriceps, turmells, esquena, el meu somni top ten, s'havia degradat a: arriva nanu, que prou será!!! 4 km més tard entrava a meta, posició 33, després de perdre casi per complet el control de les meves cames al descens. Cert és que havia estat incubant algun tipus de virus ja feia dies, no vaig poder ni esmorzar, no vaig poder ni estirar, tansols recuperar-me d'aquella aventura viscuda, ara si entenc i confirmo EXHAUST.
    Tot i aixó, diumenge recuperant-me d'aquella pallissa + febre + ves a saber el que el meu cos estava experimentant, valorava negativament la cursa, ahir dilluns, vaig pensar que tot i haver patit m'ho havia passat prou bé!!! Avui llegint el teu post...he intentat fer l'inscripció per l'any proper!!!!! Gràcies Pere per tot el que escrius!!! I gràcies a l'organització i al poble de la Cellera per aquesta gran cursa!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Manel ens has fet riure molt i molt amb el teu comentari. Molt viu i divertit.

      De vegades va bé fer curses que et deixen aquest regust agredolç, doncs ens ensenyen a no subestimar res....ni a ningú.
      I sí, els addictes a aquest esport (MasoKa-Runners), és curiós que quan acabem una marxa o cursa que ens ha fet pati molt, just acabar-la sempre diem "Mai més".... però a l'endemà ja estàs mirant per l'any que ve.

      Manel espero que et recuperis aviat de la febre + pallissa..... potser estàs fent una estirada, ja ja ja ja!!

      Gràcies per passar pel bloc i Felicitats per la posició a la cursa.
      Una abraçada amic meu!!

      Elimina
  2. Molt bona descripció Pere i Manel,i que gaudiciu o petissiu de l'Exhaust, això ens anima a pensar en la quarta ediciò per tornar a mostrar el nostre entorn tal com es i que ja sebem que en Pere se l'estima molt. Gràcies per la difusio que feu.
    Amics de l'entorn

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Becdeju. La quarta edició..... Tingueu pietat!!

      Aquest entorn és un paradís.

      Ens veiem !!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Mira qui parla de MaKines!!

      Gràcies Jordi per passar pel bloc.

      Sempre amb el peu a baix, i tant que si!!

      Elimina