MARXA DEL GARRAF, Crònica i fotos. 11/11/12
18 edició. Marxa del Garraf, caminant o corrent.
Lloc i dia: Gavà, 11 de novembre 2012.
Recorreguts: Un de 45 Kms i un altre de 21Kms.
Temps total: Carme i Pere 8:39h.
Dorsals: Carme 812 i Pere 810.Fem el recorregut larg.
Inscrits totals: 1.500. Inscrits a la Marxa Llarga: 918. Arribats 776.
Temperatura: Ideal, tapat, ni molta fred no molta calor, poqueta pluja.
Una cervessa, un "aquarius" a la terrasseta d'un bar de Gavà, és dissabte nit, ja tenim
els dorsals de la Marxa del Garraf, la samarreta i la bona companya de vuit corredors, seduïts
per la complicitat d'en Jprix (Jordi Costa i la Laia) molt conegut a Gavà.
Les
cares prenen llum en un instant quan a les converses apareixen els
quilòmetres d'aquí o d'allà i els futurs reptes de cadascú.... Ostres!!
em sento molt i molt petit, davant meu en J.C.Escuté (GR92 non-stop),
sóc un desastre pels noms i em sap greu, un noi al meu costat que havia
fet Mont Blancs, l'altre no sé quantes Ultres, l'altre...... Un nivell
molt alt i tots parlant el mateix idioma. Que més podia passar??
I de sobte un silenci contingut, les mirades assenyalant un noi que
avançava lentament cap a nosaltres, llavors algú va dir amb un esclat
d'admiració: és l'Oscar Perez (guanyador de la Tor de Geants 2012 ,330K, 24.000mD+)
Compartir conversa i "aquarius" amb l'Oscar va ser una sorpresa màgica i fascinant que ens va contagiar a tots per la seva tendresa, senzillesa i energia. Aquests moments t'adones que l'Ultrafons o marxes de resistència són alguna cosa més, doncs en molt poques disciplines esportives pots conversar tranquil·lament amb els teus "idols".
 |
| Amb l'Oscar Perez |
La Marxa: Gavà 6 h del mati, una llarga cua de corredors i marxadors a la sortida ens sorprèn i alhora entenem el perquè dues setmanes abans de la prova tancaven
inscripcions.
Compartim primers Kms i conversa amb la Mª Carme i Lluís Tuneu, un dels motius de fer la marxa, això que la Mª Carme duia el dorsal 12+1, que Valenta!!. L'amistat, respecte i admiració que ens uneix amb pare i filla és mutu, crec. I espero que per molts anys!!
Fins AV 1 Campgràs anem tirant a ritme lent doncs es formen molts taps....... paciència. A partir d'aquí decidim amb la Carme tirar a un ritme més alt aprofitant que el camí és més ample i poder avançar sense jugar-se la pell. AV2 Garraf, ens trobem amb en V. Barcenas i en J. Ventura, gran caminador i amb qui compartirem Kms, anècdotes i pluja tot passant per AV3 Collada de Vallgrassa, AV4 Can Carxol i AV5 La Clota, on a partir d'aquí i fins l'arribada augmentem ritme anant darrera d'en Xavier Caros, tot una institució en aquest "mundillo".
El millor: Feia molt temps que no veia uns avituallaments tant esplèndits, donuts, coca, entrepans, "xuxes", codony, melmelades, fruits secs, botifarra, te, xocolata........ Felicitats a organització i voluntaris, ara entenc l'èxit de la marxa.
Reflexió: De sempre anar a muntanya dins el territori català ha estat sinònim
d'anar als Pirineus, Montserrat, Montseny..... Ara mateix tot està canviant
i serralades i massissos, m'atreveixo a dir "oblidats" com Montsant,
Ardenya, Prades, Ports, Garraf.... Volen el protagonisme que els pertoca
i ho aconsegueixen gràcies en part a les marxes, curses i escalada en
muntanya.
Agraïments: Agrair molt especialment a Mati, Eva, Laia i Jordi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada