LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

"LA CABRA TIRA AL MONTE" o CÓRRER PER MUNTANYA. 21/10/2012.


El Trail-Running, l'UltraTrail, Trail-Walk..... O sigui caminar o córrer per la muntanya està de moda. Cada vegada hi ha més corred@rs i curses de muntanya. Fins i tot hi ha molts "runners" corredors habituals d'asfalt, que han substituït els carrers de la ciutat pels corriols de la muntanya, han substituït la samarreta i les malles "Nike" per les de "Salomon".
I és que el bosc, la muntanya té un no sé que especial, una vegada ho has provat i t'agrada, ja estàs captivat, t'enamora i el pitjor o millor de tot és..... que no hi ha antídot.
Sortida d'una UltraTrail
Els nostres pares i avis no entenen això d'anar a córrer, caminar, escalar, fins i tot passejar pel bosc i tornar a casa amb les mans buides, sense portar un cistell de bolets, espàrrecs, pinyes, un conill, llenya per l'hivern... es posen les mans al cap, anar a bosc i tornar sense cap profit, recompensa....... o Sí.
Les sensacions que tens són moltes, en Bruno Puighermanal amic corredor sempre diu: El que pregunta perquè ho fem, no ho pot entendre i el que ho pot entendre, no et pregunta.... ja ho sap. I la Núria R Ciurana amiga corredora desprès d'acabar una cursa de muntanya diu: M'he sentit molt VIVA  i molt ANIMAL. Mai millor dit.

França i Ultra Trail Du Mont Blanc són un punt de referencia a nivell mundial en curses de muntanya, en 10 anys ha experimentat un "boom" essent un dels països on s'organitzen mes de 3000 proves de muntanya a peu.
Aquest "boom" també el tenim a casa nostra, a Catalunya. Amb 10 anys hem passat d'anar a córrer una cursa una vegada al mes per falta de proves, a haver de triar cada setmana a on anar a córrer o caminar.
Hi ha més oferta que demanda, comparativament hi ha més marxes i curses que corred@rs.


Un exemple d'aquest creixement el podem trobar en qualsevol zona geogràfica de Catalunya.
Per exemple si agafem el triangle de St.Feliu de Guíxols- Sta.Cristina d'Aro- Castell d'Aro ens trobem amb les següents curses d'ara fa 10 anys i en l'actualitat:

*Marxes i curses de muntanya a peu amb inici i final o que passen per la zona ara fa 10 anys, al 2002:
-Cursa Popular de Sta. Cristina d'Aro.
-La Milla Urbana. St. Feliu de Guíxols.
-La Nocturna. St. Feliu de Guíxols.
-Marxa dels 20 Kms de Platja d'Aro.
-Ruta de l'Aigua. St. Feliu de Guíxols.


*Marxes i curses de muntanya a peu amb inici i final o que passen per la zona en l'actualitat, al 2014:
A més de les anteriors...
-Costa Brava Xtrem Running. 2a etapa s'inicia a St. Feliu de Guíxols.
-L'Escurçó. Castell d'Aro. Setembre.
-Cronoescalada/Matxolucada. St.Feliu de Guíxols. Agost.
-Marató de l'Ardenya. Amb 10 K, 21K, 42K i 65K. Sta. Cristina d'Aro. Desembre.
-Marató de les Vies Verdes. S'inicia a Girona i arriba a St. Feliu de Guíxols.
-Raid.
-Run Mediterranean Series. Platja d'Aro.
-Sa Guilla. Sta. Cristina d'Aro. Agost.
-St. Silvestre. St. Feliu de Guíxols. Desembre.
-Trailwaker Oxform. Arribada a St. Feliu de Guíxols.
-Transgavarres.  Novembre.
-Oncotrail- Octubre.
-Duatlo Costa Brava. Octubre.
-UT Ardenya 3 Trails. Octubre.
-Ultra Trail 3 Vies Verdes. 140 K. Sortida de Ripoll i arribada a St. Feliu de Guíxols.



Conciència:
De ben segur ens agrada tenir casa nostra ben neta, doncs quan anem al bosc més proper o més llunya és també casa nostra.
El bosc de manera gratuïta ens deixa gaudir plenament del que més ens agrada. Però l' altra cara de la moneda és la brutícia. Corredors, passants de pícnic, excursionistes, boletaires, caçadors, escaladors organitzadors de proves..... La muntanya s'embruta, hi ha camins i corriols que fan pena. La brutícia crida a la brutícia. Hem de prendre més consciència de l'impacte que sense voler generem en l'entorn.

Slut, Feina i Gràcies per la Visita.

2 comentaris:

  1. Hola Pere,
    sóc una lectora freqüent del teu bloc, trobo que és totalment necessari que avui en dia hi hagi aficionats que es dediquin a instruir i transmetre la passió del muntanyisme a aquells qui tenen menys experiència. Em sorprèn l'afició radical que hi ha avui en dia en quant al muntanyisme/excursionisme català, m'ho podries explicar més detalladament?
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Hola "lectora anònima". Perdona per no contestar abans, però aquest post és de l'octubre del 2012 i gairebé he vist el teu comentari avui i per casualitat.
    Gràcies per llegir.
    Aqui un aficionat que li agrada la muntanya també esta molt sorprès de tot plegat i potser la resposta te l'hauria de donar una persona més qualificada.
    Però si que et diré que vivim en una societat plena de canvis i de retruc li ha tocat al muntanyisme / excursionisme.
    Ara si el dilluns a la feina o al facebook no ets capaç d'explicar que has fet una ultra de 100 km (Moltes organitzades per centres excursionistes) o 8 cims de 3.000mts en 12 hores..... sembla ser que no ets ningú.
    L'Efecte "Killian" hi ha ajudat, si tu ho pots fer-ho... jo també.
    La crisi econòmica... Diuen que en temps de crisi sempre hi ha un boom cap als orígens més propers, o sia la muntanya i caminar.
    Per tant als canvis cadascú ens hi adaptem si volem.... o no.
    De tota manera a poc a poc aquesta "afició radical" trobarà l'equilibri.
    "Buenu"!! Espero haver donat resposta a la teva pregunta i si no, sap greu.
    Alhora qui vulgui que digui la seva, el blog és obert
    I molt important és tenir Salut per poder gaudir com un "Killian", un "Peter Pan" o un aficionat del que més ens agrada
    Una abraçada!!

    ResponElimina