LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dijous, 16 d’agost de 2012

SA GUILLA. PROPOSTA PEL 25/08/12. Sta. Cristina d'Aro.

Arriba la quarta edició de la cursa de muntanya Sa Guilla. El 25 d'agost 2012.
Sa Guilla és el proleg d'una gran festa esportiva a Sta. Cristina d'Aro, anomenada Terra d'IndiKetes. Alhora es complementa amb "Es Lluert", competició d'escalada en bloc, "Es Pollastre" i "La Gallina" curses de Btt.
Una de les curses de muntanya de 21 kms que pel recorregut i l'entorn és de les més espectaculars i salvatges de tot Catalunya i...... Arran de mar, Sí, Sí....Al Massís de l'Ardenya.
Gairebé m'atreveixo a dir que és una mitja marató de muntanya d'una qualitat extrema, on es combina el "Trail-Run"/correr per muntanya i les grimpades fàcils per roca i camí equipat. Encara no ho heu provat??

Inscrit a la cursa per quarta vegada, o sigui des del seu inici l'any 2009, i perquè?..... Senzillament conec pam a pam el territori per on passa la cursa, es per dir-ho d'alguna manera un dels meus "feudos d'entrenament". Em té el cor robat.
El primer any com a corredor i els següents i degut a la malaltia, caminant.

La novetat important d'aquest any és que s'ha allargat uns quilòmetres més, al començament de la cursa, per evitar el "tap" que es feia abans d'arribar a la "Capella", punt d'inici de les grimpades.


El recorregut: Sa Guilla es pot dividir en tres parts.

1era: La sortida de Sta. Cristina d'Aro fins al Castell de Solius és molt planer, els corredors poden anar amb el "peu a baix". Del castell anem a buscar la zona d'escalada de Solius, un paradís pels escaladors a nivell internacional, malauradament molt afectat pel foc de fa pocs mesos. Per corriols travessem les famoses dues "pistes d'en Lara" fins arribar als Carcaixells.

2ona: Arribats a la Capella (punt d'inici de les agulles dels Carcaixells). Ara toca respirar fondo i preparar el cos per grimpar, és la part més divertida de la cursa. Això sí, cal dosificar l'esforç. Anem fent les agulles per camí equipat i pont penjant fins el Pas de la Canaleta, baixem i anem a trobar la Roca Rodona o d'en Cama, forta baixada curta, tècnica i en ziga -zaga. Tornem a pujar per la Riera Penyella un corriol d'una gran bellessa.

Video grimpant a l'hivern per l'últim tram de grimpades a la Roca Rodona amb la Carme:




3era: La part final, a on si hem dosificat bé les forces, li podrem demanar aquell plus que tots tenim al cos per anar a tota pastilla. Baixem pels eucaliptus i tornem a pujar de manera constant i cada cop més fort fins a Pedralta, baixem per les "Torres elèctriques", i ara sí per corriols i pista tot baixada fins l'arribada.

Si no m'equivoco el recorregut és aquest, doncs així ho marca el mapa de la cursa, si no és així o es modifica, qui ho decideix es l'organització.
Crec que no esta de més dir-ho: Tant pels corredors que s'inicien en muntanya, com pels qui ja tenim experiència, cal no baixar la guàrdia a les grimpades.
Alhora s'han obert corriols nous, anirem amb compte amb els brucs tallats. Us heu fet mai un tall amb un bruc?

MÉS FOTOS:




Degut a l'important sequera que pateix Catalunya i les continues onades de calor, esperem que no es restringeixi l'accés al Massís de l'Ardenya i desitjant que plogui ben aviat, ens veurem el dia 25 per gaudir d'una cursa que ens deixarà amb la boca oberta.
La Carme i jo la farem a ritme diesel, o sia que el "noi escombra" tindrà amb qui parlar.
Agrair a l'Albert Gironès, qui l'any 1994 va començar a obrir camins i equipar roques. Aquest espectacle el podem gaudir gràcies a ell.

SALUT, FEINA I GRÀCIES PER LA VISITA.


5 comentaris:

  1. El millor de la cursa va ser veure, com m'entres d'altres corredors esperaven torn a la zona dels carcaixells, vosaltres els veu avançar pel pont, un gest si més no de poc respecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per estirar-me les orelles, m'ho ben mereixo.

      Elimina
  2. Al veure el tap que hi havia, el pont era molt temptador... jo també hi vaig passar ;)

    ResponElimina
  3. Jo també vaig passar pel pont,cansat de fer cua en edicions anteriors i veure passar d'altres corredors pel pont dels querqueixells.I si no que els organitzadors hi possin algú alla dalt.Aquest any ho tenia molt clar.
    Al cap i a la fi estem en una cursa, competir, ser els primers. Als triatlhons fins i tot ens donem cops, i passem per sobre dels altres al nedar, ens trepitgem, mosseguem.

    ResponElimina
  4. Passar o no passar pel pont sembla que crea diversitat d'opinió.
    Feta l'acció, hi ha una repercussió... queda la solució.
    Una proposta de solució podria ser: Una normativa més estricta sobre el paper i sobre el terreny, amb punts de controls de pas, material obligatori mínim, normes de seguretat, guia de penalitzacions..... això vol dir més feina per a l'organització.
    Una altra proposta de solució podria ser: Al pont i abans del pont si formen 2 taps, doncs obrir pas alternatiu pel pont (El temps és el mateix tant per sobre el pont com per sota el pont), i voluntaris ajudant als cored@ors que es paralitzen a l'hora de fer les grimpades.... més feina per a l'organització.
    I .... una altre cosa, en aquest bloc s'expliquen històries, experiències, sensacions i s'expresen opinions de manera gratuita. M'agrada que la gent entri i comenti de manera gratuita "para lo bueno y para lo malo", però també m'agrada saber com us dieu, encara que només sigui per saber com dirigirme a la persona que escriu un comentari.... Un gest si més no de poc respecte??

    ResponElimina