LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dijous, 2 d’agost de 2012

PORS. 01/08/12.

Tindre por en situacions de risc, extremes, o fins i tot en la vida quotidiana és completament normal i forma part d'un mateix.
La por és aquell moment en què sens dispara el cor, en què tenim una pujada d'adrenalina davant d'una situació inesperada o esperada. I que una vegada hem superat aquest moment,  busquem o no situacions de por  amb un llistó més alt i per tant millors emocions.
Entrenar i resoldre les pors no és fàcil tant en situacions de la vida esportiva com en la vida diària. I s'aconsegueix afrontant aquestes situacions senzillament...... Sense por. (No és fàcil).


Tots hem tingut i tenim por o molta por en algun moment de la nostre vida:

De petits.... Qui no ha dormit amb el llum obert tota la nit o nits.....

En una via d'escalada, la por d'arribar a la propera reunió en una via molt complicada sense caure.

La incertesa i la por de saber si serem uns bons pares/mares davant el naixement del primer fill/lla.

La por d'afrontar un repte esportiu gran, una Ultra, un Iron, un triatlo, o una cursa de 5 km.....

La por de nedar mar endins.

D'aquí a ben poc haure d'afrontar a una de les pors a la qual molt poca gent  té entrada.
Darrera la taula d'un despatx d'hospital, una metgessa (la meva reumatologa preferida), amb una mirada freda com el gel però amb una veu molt calida, em dirà els resultats de la malaltia que des de fa un parell d'anys s'ha instal·lat al meu cos..... TINC MOLTA POR ALS RESULTATS.
M' ha costat molt acceptar les seqüeles que m'ha deixat aquesta malaltia als ossos,  i m'ha costat molt acceptar la malaltia dins el meu cos, l'osteoporosi.
Tanmateix no he volgut caure en el conformisme i he treballat i lluitat per millorar i recuperar el que ara hem falta..... Massa Ossea. Hauria estat molt fàcil rendirse.
Des de fa dos anys he seguit les instruccions dels especialistes, els metges, amb una disciplina militar..... Excepte en l'apartat on hem van dir que només podia caminar mitja horeta i per terreny pla.Ayayay!!que em renyerant!!

Si els resultats diuen que he millorat o segueix igual, serà un motiu de celebració MAJÚSCUL.
Si pel contrari els resultats diuen que esta guanyant la partida la "puta malaltia".... No em rendiré tot i la ràbia i la impotència del moment. No caure al buit d'aquesta corda fluixa i passaré a l'altre costat.
Intentaré aixecar-me una altra vegada i entrar en cursa. Despertaré  altre cop aquest esperit lluitador que tots portem a dins.
No es pot deixar escapar cap oportunitat per petita que sigui per lluitar, doncs estem plens de vida.
I com sempre dic, del que si estic convençut és de lluitar per a totes les coses bones que han de passar.
Acabar dient que tenen tot el meu suport, afecte.... aquelles persones qui com jo pateixen  una malaltia, anomenades del segle XX o XXI. Tant de bo aquestes quatre ratlles us ajudin en moments de feblessa.
OSTRES!! VEUS, ARA JA NO TINC TANTA POR!!

SALUT, FEINA I GRÀCIES PER FER_HI UN COP D'ULL.


15 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Joaquim..sempre endavant i tant que si!!

      Elimina
  2. T'en sortiràs segur, es una "ultra" més. Molta força

    ResponElimina
  3. Moltissims anims i.....segueix jugant fort!!!!!!

    ResponElimina
  4. Nano!!!tu ,tens una ment molt potenta...estic segur que t'en sortiras...ETS UN CAKO!!!!
    Carlus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carlus. Et vull veure aviat "General", que amb aixo del CaKo s'ha girat molta feina. És massa feina per un "soldat ras".

      Elimina
  5. Jo crec que tu ja saps que la guanyaràs, perquè com t'he dit sempre, tu no tens aturador.
    Enric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric... els aturadors de vegades fallen. A veure.... Ens veiem aviat.

      Elimina
  6. Segueix,com fins ara. Ja no hi ha qui et pari
    jprix

    ResponElimina
  7. Ostres!! M'heu fet eriçar la pell i tot.... Una sort i un privilegi tindre la vostre amistad. Una abraçada a tots MaKiNes!!

    ResponElimina
  8. Viure es creure en alguna cosa i actua conforme la propia convicció. Segueix lluitant, visualitzant que la malaltia es fora i aixó nomès haurà estat una anècdota. Anims !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Núria, pel curt però intens comentari... Molt guapo.Espero coincidir més sovint.
      Ens veiem.

      Elimina