LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 15 de juny de 2012

SERPS I CÓRRER O CAMINAR PER MUNTANYA. 14/06/12.

Amb el permís de la Lidia
Els qui hem passat de l'asfalt a la muntanya o alternem les dues coses alhora, entrenem en dos escenaris diferents.
L'un amb la seguretat dels carrers, la llum artificial a la nit, la gent pels carrers, el no estar sol....... A la muntanya l'entorn ens regala un paisatge diferent cada dia i on per descomptat no estem sols.
Ocells, senglars, insectes, guilles, lluerts, SERPS...... El bosc és casa seva i nosaltres els convidats.

Ara que el dia s'ha allargat, fa més calor, hi ha més llum solar. Les serps surten de les seves habitacions per córrer pels passadissos de casa seva.... El bosc.

M'he animat a escriure aquest post perquè en tres dies consecutius d'entrenament ens hem trobat amb aquets silenciosos rèptils:

Dilluns, en Jordi baixant per un corriol de l'Ardenya litoral, de sobte al mig del corriol, una serp gruixuda, negre, i cos més aviat curt, (segurament un escurçó), desprès de seguir cadascú el seu camí..... En Jordi baixant el corriol i batent el record d'en Killian Jornet en baixades.

Dimarts, la Carme i jo fent un entrenament de pujada, de sobte la Carme s'atura i em pregunta: l'has vist??...
i jo que si he vist?? el que ??..... La serp. Ostia!! Cames ajudeu-me!! Havíem passat per sobre d'ella.

Dimecres, de nit, tot fent els estiraments post entrenament, tinc l'estranya sensació de què no estic sol, a un metre davant meu una serp prima i llarga, totalment quieta.

Mesures preventives alhora d'entrenar per muntanya amb risc de rèptils:

Hem d'evitar llocs poc coneguts i amb una espessa vegetació.

Intentar no anar sols.

Evitar passar per camps d'herba mitja, corriols molt atepeïts...

Evitar introduir les mans en forats d'arbres, caus amb pedres....

Tindre una visio molt neta i amplia en tot moment del corriol o camí per on correm/caminem.

Si ens trobem una serp, no farem moviments ofensius, no ens hi acostarem, no l'agafarem encara que sembli morta.

Mesures en cas de mossegada d'un rèptil:

Intentar tranquil.litzar-nos.

No menjar ni beure. Com a molt beure aigua.

Si podem netejar la ferida amb aigua i sabó, mai amb alcohol, fang...

Treure peces de roba o objectes que comprimeixin la ferida, (mitjons, pulseres...).

Trucar al telefon d'emergencies 112. Urg Médiques 061.

Anar al Centre Mèdic més proper i el més aviat possible.

De totes maneres, de totes les serps que s'arrosseguen pels Països Catalans, hem d'estar alerta nomes d'una, de l'escurçó. De mossegada verinosa, encara que molt rarament fatal, de cos gruixut i curt, cap triangular. Aprofito, doncs a Castell d'Aro es fa la Cursa/Marxa de l'Escurçó, per tindre a l'agenda al setembre.

Per fer-hi un cop d'ull, per als amants dels amfibis i rèptils: Amfibis i Rèptils de les Gavarres i l'Ardenya. 
blog de l'Eudald Pujol.

Curiositat: Diuen que quan somies amb serps o en veus alguna, és un senyal de bona sort...... Per si de cas he anat a buscar loteria. Manies i Supersticions.
Un dels dies en que he passat més por, va ser en una pista a les Guilleries, a vint metres davant meu es va creuar i a tota pastilla un llangardaix o lluert de color verd, que feia mig metre de llarg. Semblava un cocodril. Em vaig quedar sense sang, acollonit....

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada