LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 23 de maig de 2012

37a TRAVESSA DEL MONTSENY, CRÒNICA.20/05/2012.

Travessa del Montseny: Fet
Distància: 47 Km
Desnivell Acumulat: 5.332.
Sortida: Aiguafreda. Arribada: Gualba.
Inscrits: 600. Arribats: 444.
Nº Tarja de Control: 659
Dia: 20/05/2012.

La 37a Marxa del Montseny, realment és una marxa de resistència "pura i dura".
Qui no recorda, quan de petits la nostra mare ens deia: Avui no es pot anar a jugar al carrer...... Perquè plou!!!!
Doncs bé, més de 500 "nens/nenes petits" vàrem anar a Aiguafreda a caminar, córrer..... jugar sota la pluja i la pedra tot travessant el Montseny, per explicar-ho a la mare.

A les 4:30 de la matinada arribem a Aiguafreda  amb els de Manlleu, la Mª Carme i en Lluís Tuneu,  ens trobem amb en J. Ventura, ja hi som tots!!
Son les 5h, plou i plou, donen la sortida i et fa la sensació d'estar en una ultra o cursa de muntanya, per l'equipament molt tècnic dels que hi participen, malles, gore paclites, vambes trail, motxilles minimalistes...... En Lluís i la Mª Carme amb unes "capelines" de les de tota la vida, si senyor!!
Primer objectiu Tagamanent que aconseguim a bon ritme, amb pujada constant per corriols que semblen rierols plens d'aigua i fang, amb la llum dels frontals i sota la pluja que no ens vol deixar.
Veiem despertar el dia humit, fred, emboirat, tot devorant quilometres per l'ondulat, monòton i llarg camí del Pla de la Calma fins a Collformic, 1.145.
Matagalls

Ens avituallem i de sobte para de ploure. A partir d'ara ens acompanyarà en Lluís Pratdesaba. Amb l'alegria d'en Lluís que no para de xerrar i la panxa plena sortim eufòrics cap a Matagalls, fins i tot surt el sol. Al cim la boira no ens deixa gaudir del magnífic espectacle que en dies clars es veu des d'allà dalt.
Fem desnivell de baixada fins St. Marçal passant pel Coll Pregon i unes fagedes que són un regal per a la retina, plenes de colors verds i ocres d'una primavera tan plujosa.
Encarem la part més dura del recorregut pel nou tram de GR5 amb fort desnivell fins a Les Agudes, evitant grimpar pel Castellets, en fasse de regeneració biològica. La pluja ens ve a rebre, pluja, fang, un corriol trenca-cames.... Que més pot passar?.... Doncs una pedregada. La veritat que per un moment vaig pensar: Què caray "fotia" jo allà dalt. Havia pagat perquè em tiressin pedres. Una barreja de sentiments estranys que finalment t'empenyen a tirar endavant.
A tocar Les Agudes

Al control de les Agudes la Mª Carme i jo esperem els Lluïsos que han anat a fer el cim, (era opcional), de sobte ens mirem i no els desitgem moltes coses bones als Lluïsos..... allà aturats esperant-los hem quedat congelats, fa un fred que pela!!... Òstia!! si estem en plena primavera. És el que té la climatologia canviant de la muntanya.
Cap al Turó de l'Home

Crestegem fins el Turó de l'Home, 1707, mentre ens avituallem quedem envoltats d'una espessa boira. Encarem la part final, 16 Km de baixada passant per Santa Fe, tot el camí sota la pluja i una forta pedregada per segona vegada, tot i així descobrim la bellesa del paisatge de gorgs i fagedes típics del Montseny. Enflairem l'arribada i surt el sol.
Arribada a Gualba molt contents, en paraules dels de Manlleu: una aventura fantàstica.

 
El millor:  L'entrenament del desnivell, fred, temporal.... Sensació d'estar dins una rentadora, ara moll... ara sec.... En "Bob Esponja". M'HA ENCANTAT.

El millor del millor:La companyia, sens dubte i agrair la complicitat de la Mª Carme i els Lluïsos per ajudar-me a portar una part del meu material dins les seves motxilles. L'osteoporosi no em deixa portar una motxilla...."encara".
I gràcies Genís per recollir-nos a Gualba.

El Pitjor: Potser la baixada de 16Km del Turó de l'Home a Gualba, es van carregar molt els tibials. Però molt recuperat a hores d'ara.
Per últim "Felicitar" als voluntaris molt especialment, per aguantar sota les carpes el fred, la pluja i la pedra.


Salut i Feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada