LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 15 d’abril de 2012

PUIGDEFROU EXHAUST 2012. 14/04/2012.

Una Pujadeta
La Cursa: 16 Km. Fet

Desnivell positiu: 1.290 mts.

Alçada Puigdefrou: 843m

Lloc: La Cellera de Ter.

Temps per acabar: 3h30¨.

Dorsals: Carme 88, Pere 89.



 En una cursa curta pots arribar cansat.... o esgotat físicament, però si arribes cansat i esgotat al mateix temps vol dir que estàs EXHAUST. Això passa una vegada a l'any i té un nom... la Puigdefrou Exhaust.
No cal dir que els organitzadors, "els amícs de l'entorn",  s'han superat en aquesta 2a edició, dissenyant un recorregut de 2 km més llarg respecte al de l'any passat i que s'han fet notar a les cames. El marcatge impecable. Els voluntaris molt pendents del corredor, un10, 10.
Cursa molllltttt explosiva, rapida, duríssima pel desnivell, en un entorn salvatge impressionant.
Amb la complicitat del temps, havent plogut el dia abans, el terreny era perfecte per córrer o caminar.
Minuts abans de sortir.

Crònica / sensacions:  Recollim els dorsals coincidint amb amics i coneguts, en Llorenç organitzador de l'exitosa Maratrail de Bonmatí, en Pepe de la Puigdefrou, en Pau........ Només per l'ambient de cursa ja et sens motivat.
7 dies desprès de fer 87 Km a Cap de Creus, em pregunto que coi hi faig aquí, amb un dorsal al pit, envoltat de 160 corredors/dores, en una cursa de muntanya curta però que tothom va amb les revolucions molt altes..... la veritat és que NO HO SE. Tinc l'osteoporosi que no hem deixa córrer, però el repte de fer 16 km en 3 hores és molt llaminer i fent Cako és possible. S'ha de viure intensament el present i lluitar pel que ha de passar. Sempre hem d'intentar superar-nos.
L'estratègia és sortir caminant i anar pujant el ritme,  la Carme ha fet bé els deures i a acabat amb molt bones sensacions. Però aquí el que escriu  contagiat per l'eufòria de la sortida amb el "peu a baix". Ha estat com si un Jeep amb motor diesel Perkins anès al darrera d'una  colla de Porches i Ferraris desbocats.  Anar a un ritme més alt del normal, sense fer estiraments,  tard o d'hora has de pagar un peatge.
Així amb molt bones sensacions pujant per Can Torra, la Bessonera, baixant fins a tocar la Cellera, tornar a pujar encarant el desnivell més gran de Puigdefrou..... de sobte els bessons i la planta dels peus s'han quedat clavats, no podia ni caminar. Amb molta paciència he parat, he fet estiraments i he continuat baixant molt el ritme,  "las muñecas de famosa" m'haguessin avançat, beure molta aigua i menjar.  L'objectiu era arribar.
He patit com un burro, de tot s'aprèn i si hagués estat fàcil no hauria assaborit l'arribada tan rica i plena de sensacions com la d'avui.
Felicitar a tots els corredors/dores, als que han fet podi, crec que han estat tres corredors locals, als que han arribat més tard, als últims..... i als que no han arribat, un motiu per tornar-hi l'any vinent. Ànims.


Curiositats:  Del llibre de l'escriptor Xavier Junquera: L'any 1890, el cartògraf i tinent de l'exèrcit Juli Serra va descriure Puigdefrou com : " Aquel cono que en forma de cucurucho vuelta para abajo se descubria desde Anglès y que se denomina en el país el Puig Frau....". Sembla que l'ascensió no va ser fàcil, ja que continua explicant: "Paso a paso conseguimos dominar su cumbre, no sin trabajo ni molestias, pues la cuesta continuada fatigaba mucho a los caballos y apretaba el calor con mucha fuerza...."

La setmana que ve tornem a Puigdefrou per fer la 2a Ultra Cako Guilleries Xtrem de 60Km.

Salut i Feina.

2 comentaris:

  1. Ostres, Pere, veig que tu ets dels que, per recuperar-te d'una marxa, en fas una altra! Tela pujadeta per fer-la ràpid... Felicitats!

    ResponElimina
  2. Ay! Mº Carme. Ja no se de quin grup sóc.I sí, pujadetes, baixadetes i patapaff!! com en Rambo: "No me siento las piernas". Pero molt guapa guapa!!!!. Un bon entreno per el teu pare de cara als Matxos. I gràcies.

    ResponElimina