LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 17 de març de 2012

NAPAF Familiar als Gorgs d'Estiula 11/03/2012.

Moltes vegades quan gaudim intensament d'aquells moments per haver conquerit un cim, escoltar la màgia d'un gorg, endinsar-nos en un bosc antic...... Els que tenim fills/filles, ens inunda un sentiment de tristor i feblesa interior, per no poder compartir aquells moments magics amb els "peques" de la casa.
Una de les coses que més ens omple als pares és poder veure els fills/filles com gaudeixen riuen, corren.... s'ho passen pipa fent una activitat a la natura.

Doncs bé, la culpa d'aquesta caminada la tenen els de Manlleu. La M Carme i en Lluís T. , han fet possible que pares, fills i amics gaudíssim junts d'un dia "completo". Dissenyant un  recorregut circular per uns gorgs glaçats amb un reguitzell de salts d'aigua i grans panoràmiques del Pirineu, per una de les zones que tot just ara es comença a conèixer del Ripollès.

El recorregut: Comencem a l'àrea de pícnic de la Font de Querol amb en Lluís Tuneu fent de "Patfhinder" al davant i la M Carme tancant el grup al darrere. Ens endinsem per un bosc ombrívol fins a trobar el camí que va resseguint a contracorrent el torrent d'Estiula i que de seguida ens porta al primer gorg, el gorg de la Cabana. Anem resseguint el riu i descobrint cada gorg, cadascun amb la seva màgia i espectacularitat pròpia. Trobem el gorg de la Tosca, el de l'Olla, el gorg de la Bauma amb el salt d'aigua gelat, els n@ns s'ho passen pipa trepitjant i jugant amb el glaç.
Per últim trobem els gorgs del Forat i el més gran el del Colomer.
Deixem el fred pels gorgs i anem a buscar tot pujant per una polida i neta pineda l'escalfor del sol i un avituallament improvisat. Ja recuperats anem pujant per un amplí camí fins a la parròquia de St. Feliu d'Estiula, aquí en Victor i en Pau han fet de campaners...... Ostia!! Durant deu minuts la campana no ha parat de sonar... la campana s'ha actualitzat. A St. Feliu el grup es parteix en dos, uns van fins a St. Marc i els altres desfem el camí fins al punt de sortida, la font de Querol, i on preparem el caliu per fer carn a la brasa.

Deu-ni-do el poder de convocatoria dels de Manlleu, no hem estat ni tres ni quatre ni vuit..... hem estat 18 amics, la M Carme, la Tània, la Magali, la Maria, la Carme, en Lluís T, en Lluís P, en Josep V, el Comandant Torra, en MiKel, l'Albert, els "peques" i no tan "peques": l'Adriana, la Laura, la Maria A, la Mar en Víctor, en Pau i en Perepeterpan, i els amics de 4 potes en Bitxo i en Richy.

El millor: Compartir una caminada amb les meves filles, uns amics i fer xefles al voltant d'una taula a cel obert... experiències, nous projectes, tonteries.....
El millor del millor: Desprès d'estar tres setmanes amb les tíbies inflamades, poder caminar amb seny més d'un quilòmetre sense aquell dolor tan agressiu ha estat tot un regal.
Més Fotos:
 




TRACK:


Video robat del Comandant Torra:

Cròniques i Fotos a:   4 potes
                                 Fotobloc d'en Lluís.
Salut i Feina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada