LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 29 de desembre de 2012

PROPOSTES A ST. FELIU DE GUÍXOLS.Pel 31/12/12 i 01/01/13.

Que millor que dir adeu al 2012 caminant o corrent a la St.Silvestre Ganxona, l'últim dia de l'any i rebre l'any nou nedant a la platja de St. Feliu de Guíxols, el primer dia de l'any amb Tothom a l'Aigua.














Els detalls dels dos esdeveniments mai millor explicats per la Carmen Arasa i en J.M. Esteve (organitzadors), a l'entrevista de TV Costa Brava.
CLICA AQUI TV COSTA BRAVA


 Ens hi veiem. Salut, Feina i Gràcies per la visita.


dimecres, 26 de desembre de 2012

33 CURSA DE ST. ESTEVE DE LLAGOSTERA.Fotos i Crònica.26/12/12.

Lloc: LLagostera.
Recorreguts: 10 Km i 5 Km.
Inscrits: Uns 995.
Preu 6 eu.

Trenta-tres anys son molts anys per a una cursa pionera i veterana a la comarca. Tot un referent pels corred@rs dies abans de tancar l'any.
Hi he participat uns quants anyets i espero poder participar-hi molts més, no l'he vist néixer però si créixer, amb gairebé 150 corredors en les primeres edicions en què hi vaig participar, fins els 995 inscrits d'aquest any.
El motiu del seu èxit és sens dubte  l'essència d'una cursa "familiar" amb un ambient molt natural i sa, tot i l'augment progressiu de participants.
Amb l'encert de poder triar dos recorreguts, un de 5 Kms  per a tota la família i el clàssic de 10 Km pels corredors mes ràpids, pels qui volen baixar d'una hora o senzillament caminant. Per uns i pels altres la finalitat és gaudir i compartir quilòmetres, botifarra i sensacions amb amics i família.

Aquest any ha estat especial, la Carme i jo hi hem participat caminant amb els meus nebots, el meu germà, les meves filles i un munt d'amics.


Més fotos  de:
CARLOS SANCHEZ.

Web Cursa de St. Esteve de Llagostera.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dilluns, 17 de desembre de 2012

ELS OSSOS,TENEN VIDA I MENGEN. 16/12/12.

No sé si estic prou capacitat per escriure  un post sobre els ossos i com millorar la seva qualitat evitant malalties silencioses com l'osteoporosi...... No sóc metge, però puc parlar en 1a persona d'aquest tema, doncs pateixo i lluito en veu alta una "p..t..a" malaltia als ossos des de fa prop de 3 anys, fins i tot el nom és lleig, "osteoporosi".
Qui no ha escoltat de ben petits i a l'hora de dinar aquelles famoses frases de la mare com; "menja més pastanagues que va bé per a la vista", o "acaba't la llet que va bé pels ossos", o "si vols ser més fort, acaba't els espinacs", com en Popeye!!.....Les dites populars tenen molta raó.
L'osteoporosi és una mancança de la massa o densitat dels ossos afavorint el seu trencament o deformació. Els ossos es renoven cada 5 anys però amb l'edat la renovació és més complicada.
És molt important que durant l'etapa de creixement omplim el "magatzem" ossi de calci i minerals amb una bona dieta rica amb calci, alhora  intentarem  mantindré aquesta dieta al llarg de la nostra vida.
Però en períodes en què el cos necessita anar a buscar calci/minerals al "magatzem", aquest calci ja no es recupera.
Anem al "magatzem", per exemple amb una dieta pobre amb calci/minerals, les dones en períodes de lactància, amb la menopausa..... Els esportistes i en especial els de mitja i llarga distància fent esforços físics importants, el cos va a buscar minerals i calci allà on sap que els trobarà, als ossos, llavors és important enriquir la dieta diària i si en prenem més del compte no passa res, doncs l'eliminem.
  
QUE MENGEN ELS OSSOS??:
Mes d'una vegada hem pregunten, que menjo per fer front a uns 60 o 100Km i amb la osteoporisi a sobre. Doncs igual que tothom, però li dono molta importància als aliments rics amb el que necessito per guanyar aquest pols.

* Verdures (col, bròquil, espinacs, naps...), sèsam, ametlles, alfals, fruita (taronja, poma..), aliments rics en calci, el 98% del  calci el tenim als ossos.

* Ous, fetge, peix blau..... aliments rics en fosfor.

* Aigua, marisc, té... aliments rics en fluor.

* Fruits secs, llegums.... aliments rics en magnesi.

* En curses he introduit les "almejas" o cloïsses i l'aigua de coco.

* Tant si es té un cos sa com si no, s'haurien de prendre vitamines i minerals "extra" abans, durant i desprès d'un esforç físic important.

* I molt important, és prendre el sol cada dia una miqueta per la vitamina D, que ajuda a l'absorció dels minerals.


Tanmateix a nivell personal  m'esta ajudant molt i molt el moviment, dins de les meves possibilitats. Crec que és molt més important l'impacte (moderat) dels ossos en moviment que la seva dieta. L'os amb l'impacte es protegeix i li permet estar constantment "viu". El CaKo (caminar/corer/pals) és una activitat molt encertada per moure tot l'esquelet. El moviment i l'alimentació són dos grans pilars.



Reflexió: Una gran veritat, és quan diuen que no pots controlar les coses que et passaran a la vida, però si pots decidir com afrontar-les. I els esportistes sabem que el sacrifici, la superació, la motivació, la lluita i el treball formen part de la nostra vida.
Potser demà no hem podré posar de peus a terra, no ho sé.... de moment intentem fer el que a un més li agrada a traves de l'activitat física i "disfrutar" de la vida, trobar la felicitat en aquest caos és el millor repte.
Apali!! Ja ho sabeu!! A cuidar aquest "Xassís" que només en tenim un.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

diumenge, 9 de desembre de 2012

MARATÓ DE L'ARDENYA 8/12/12. FOTOS D'UN VOLUNTARI.

3a Marató de l'Ardenya. 8/12/12.
De Voluntaris al AV 5.
Aquest any participem a la 3a edició de la Marató de l'Ardenya, no com a corredors, sino com a voluntaris, esperem haver estat a l'alçada, i crec que parlo en nom de tots els voluntaris i equip técnic.
Són les 6h de la tarda al Pavelló d'Esports de Sta Cristina d'Aro i la Marató de l'Ardenya o MdA 2012 s'ha tancat, encara queda feina per fer com a voluntari. Mentre anem recollint cadires, netejant taules, endreçant caixes, gots, material.....És molt gratificant veure a alguns corredors asseguts amb la mirada perduda, pots percebre el que estan pensant.... el seu cos dominat per la fatiga i assaborint el moment, reviuen tots els moments que unes hores abans han viscut, tenen un munt de sensacions que és molt difícil d'arxivar al seu disc dur, "a la seva ment" en un moment.

Gratificant com a voluntaris escoltar comentaris dels corred@rs com; "l'entorn és increïble", "el recorregut estava molt ben marcat", "he patit molt però m'ho he passat molt bé", "la gent dels AV han estat molt atents", "arribar al mar, ha sigut una passada"....... Alhora hi ha comentaris que no son tan ben rebuts, però ajuden si més no, a millorar per a properes edicions.
La "meva" Carme, la Susi i l'Olga Manko estan netejant bandejàs, plats.... els dono un cop de mà, en un moment es connecta aquell fil imperceptible entre els quatre, essent una situació inoblidable. És d'admirar l'Olga, que desprès de córrer i acabar la cursa llarga (63K), allà estava ella ajudant a netejar plats. A més de ser una molt bona corredora és molt millor persona, i una "parlanxina", super encantadora i simpàtica.
La Carme, l'Olga i la Susi
Un dels motius de l'èxit d'una cursa i concretament de la Marató de l'Ardenya, és degut a què els organitzadors i voluntaris estem tant o més motivats que els corredors, i alhora que gairebé tot l'equip tècnic i voluntari som corredors i familiars de corredors, molt il.lusionats per l'esdeveniment.
Voluntaris/Esportistes del AV5
El millor: Aportar el meu petit granet de sorra juntament amb el millor equip de voluntaris, la Laura, la Mar, la Maria, la Julia, la Magali, la Tània i la Carme a l'avituallament i control de pas Nº 5 de la Marató i  63 K. Poder ajudar a què molts corred@rs aconsegueixin el seu somni o repte, és molt enriquidor. Estar a l'altre costat de la cursa, veure i viure les emocions dels corred@rs és fantàstic. Formar part de "TOT" l'equip de voluntaris i organitzadors del A.E. Matxacuca és meravellós.
En Lluís Tuneu
El millor del millor: Veure arribar al nostre AV 5 a corredors i caminadors amics, en especial en Lluís Tuneu, tot una sorpresa, "el més gran caminador de la historia i l'univers mundial", potser m'he passat una miqueta, buenu!! mireu el seu curriculum clica aquí. l'Enric Torra "El Comandant", 91 a la classificació de la Marató, amb 50 i pico anys, no cal dir res més. En Jordi el meu germà, lluitant a la de 63K, en Miguel "MKatxis la mar"....la proxima te vienes conmigo. En Joan (papi Marató), col.leccionista de maratons d'asfalt, que coi hi fas aquí Joan??.... i molts i molts més amics.

FOTOS DE CORREDORS ARRIBANT A L'AV 5 DE LA 63K:


FOTOS DE CORREDORS ARRIBANT A L'AV 5 DE LA 42 K MARATÓ (1):


FOTOS DE CORREDORS ARRIBANT A L'AV 5 DE LA 42 K MARATÓ (2):


Reflexió: Arribar a un punt de control o avituallament és un motiu d'alegria pel corredor, doncs a part d'avituallar-te et permet donar un pas més en el teu camí cap a l'arribada.
Aquest any és la quarta vegada que col·laboro com a voluntari en un esdeveniment esportiu i us puc ben assegurar que és tant o més esgotador que fer la cursa. Estar en un punt enmig del no res esperant els corredors, amb fred, coordinant que tot funcioni...... És llavors quan t'adones de la importància dels AV o PC i les persones que de manera voluntària estan darrera de la taula... Només cal un somriure o un "Gràcies" per part teva i el voluntari se sent sobradament recompensat d'estar allà.
Als Estats Units per poder participar en algunes curses, al teu curriculum no has d'acreditar haver acabat un munt d'ultres i obtenir punts o entrar en sorteigs absurds....... Però si que has d'acreditar, que has participat com a voluntari o col. laborador en algun esdeveniment esportiu.
Felicitar als organitzadors, voluntaris i corredors per fer possible una cada vegada més important MARATÓ a l'ARDENYA.

CRONIQUES RELACIONADES:
Entrenament i videos per la Marató de l'Ardenya.

CLASSIFICACIONS. Marato Ardenya Matxacuca.

BLOCS AMICS:
Curses de Muntanya Matxacuca
Marató de l'Ardenya Esport i Felicitat de Unamicames.
PapiMarató


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.







dimarts, 4 de desembre de 2012

6 HORES DE CALELLA, 2/12/12. CRÒNICA I FOTOS.

Cursa: 6 hores de Calella. XIII edició.
Dia: 2/12/2012.
Lloc: Passeig Martim de Calella de la Costa.
Recorregut: Un circuit de 3 Kms.
Hora: De 9h del mati a 3 h de la tarda. Total s'han de fer 6 hores.
Carme: Dorsal 36 ha fet 42,600Km, caminant.
Pere: Dorsal 37 ha fet 46 Km, CaKo, Caminar/correr.
Tercer any que hi participo.


Quan li expliques a algú que aniràs a una cursa i durant 6 hores estaràs donant voltes en un circuit de 3 Kms, el primer que et diu és que estàs sonat i desprès que pot ser molt dur.
I sí, és de "sonats", però minuts abans de la sortida si mires al teu voltant, t'adones que hi ha 50 "sonats" més com tu, buscant aquella "dosí" d'energia extraordinària, és llavors quan palpes a l'aire que no estàs tan sol.
I sí, és dur..... però no tant, doncs per exemple: No vas carregat amb una motxilla.
Tens un avituallament liquid/solid cada vegada que fas una volta, o sigui cada 3 Km.
Pots, si ets capaç de seguir el seu ritme, conversar i córrer amb els que van primers i amb l'últim.
El circuit és al passeig del mar un diumenge al mati, en tot moment estàs molt ben acompanyat i distret, a més no et pots perdre.
I el més important és saber quants quilòmetres o voltes ets capaç de fer en 6 hores, un repte físic però també mental.

 
La cursa: l'estratègia era fer l'anada de 1,5 Km caminant i la tornada de1,5 Km trotant o corrents, però a la segona volta el cos feia el que volia i el cap li deia al cos que corres o camines per sensacions, res de normes i estratègies, i així he anat de menys a més amb molt bones sensacions. Amb 5 hores he fet la marató, llavors he assaborit i expremut intensament la ultima hora.
Tota la meva admiració per a la Carme, que tot i patir una lesió a les costelles ara fa una setmana, allà estava ella com una jabata acabant les 6 hores amb 42,6Km i només caminant. 3a femina.
El corredor que ha fet més voltes ha estat en Raul Angulo amb 74,800 Km en 6 hores.

El millor: Compartir 6 hores de pura energia amb una cinquantena de corredors, molts d'ells del món Ultra  vinguts d'arreu de la península, en especial en Paco Robles.... qui no coneix en Paco?? un mestre de la llarga distància, i en Joan Compte, ho sento Joan t'ha toca't, el teu nom per a mi és sinònim d'Spartathlon, escoltar-te és gaudir d'una "master -class" plena d'emocions, sensacions i generositat sobre la llarga distància i en concret de la Spartathlon (245 Km 34h). Veure la seva crònica.


Felicitats i moltes gràcies Núria Ruiz i Joan, a les noies del control de pas que són super simpàtiques, els dos noiets de l'avituallament on no hi faltava mai de res, el fotògraf de la cursa, a tots els voluntaris i com no a tots els corred@rs amb qui hem gaudit d'aquesta gran festa.
Tornem a casa desprès del caliu al voltant d'una taula, amb un diploma, una copa, una bossa plena d'obsequis i contagiats de felicitat.
Ahhigg!! I per acabar una tonteria per als supersticiosos, he sobreviscut a l'edició nº 12+1 o 13 per a alguns, i no m'ha passat res a la volta nº 12+1 o 13 i fins i tot m'he creuat moltes vegades amb el noi que duia el dorsal nº 13 o 12+1......i he sobreviscut. Veure manies i supersticions en curses i ultrafons.

Salut, Feina i Gràcies per la vostra visita.



dimecres, 28 de novembre de 2012

3a MARATÓ DE L'ARDENYA, ENTRENAMENT i VIDEOS. 25/11/12.

Quan s'acosta una prova una miqueta important per a nosaltres....... sempre intentem afinar el cos al màxim, entrenar distàncies i perfils semblants als de la cursa, és molt important adaptar-nos al tipus de terreny que ens trobarem, provar i treballar ritmes, material .....

L'Enric
En Miguel










L'Enric esta inscrit a la Marató de l'Ardenya, per tant aquest diumenge, tocava fer una tirada llarga i que millor que fer part del recorregut de la marató, dit i fet!!
Tot un plaer compartir entrenament CaKo amb l'Enric i alguns quilòmetres amb la Carme, la Tània i en Miguel que esta inscrit a la cursa llarga, l'Ultra -Marató de l'Ardenya.
Us deixo amb uns videos de l'entrenament per l'Ardenya, no som corred@rs / caminad@rs professionals.....però "buenu" aqui estem.
Els videos són de l'Enric "El Comandant Torra". Són curtets, d'un minut de durada +/-.

Primer video: Després de la sortida ens trobem amb la primera pujada per les Carboneres i anem a buscar el Montclar tot fent l'últim Carcaixell, l'Aresta.


Segon video: Important encreuament on es divideix la marató 42 Km de l'Ultra -Marató o Marató i Mitja 63 Km.


Tercer video: Creu d'en Barraquer.... Entrem a l'infern. Els de la Marató i els de l'Ultra coincideixen en aquest punt.


Quart video: Baixada pel corriol dels molinets, una vegada a baix, encara ens queden dues pujades amb les seves baixades, a Pedralta i la "Tita Negra", Eucaliptus i l'arribada.


Molta i molta sort als corredors que participareu a la Marató de l'Ardenya tant si esteu inscrits a la de 10 K, la de 20 K, la de 42 K o la de 63 K, i sobretot que el principal objectiu sigui córrer i passar-ho bé tot gaudint d'un entorn impressionant.

Enric, moltes gràcies pels videos, Carme, Tània, Miguel gràcies per la companyia, tot un plaer compartir Kms amb vosaltres.



Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.



divendres, 23 de novembre de 2012

3a. MARATÓ DE L'ARDENYA. PROPOSTA PEL 8/12/12.

ARDENYA
Proposta: Marató de L'Ardenya.
Lloc: Sta Cristina d'Aro.
Dia: 8 de desembre de 2012.

Ens veiem a l'Ardenya?? o ja t'has inscrit a l'Ardenya?? o que tremoli l'Ardenya!!.... La marató de l'Ardenya no necessita propaganda, a les darreres curses/marxes en que hem participat, la marató estava en boca de molts addictes a córrer per muntanya i és sens dubte un dels últims reptes de l'any per a molts corred@rs, tancant així l'agenda esportiva anual.
En tres anys s'ha situat al punt de mira de molts corred@rs amants de la muntanya, essent la marató d'hivern per excel·lencia i punt de referència a la provincia de Girona, Costa Brava.
Un esdeveniment que s'adapta i innova any rere any, així ho demostra aquest any amb la novetat d'un recorregut de 65Km, adaptant-se a la demanda dels cada vegada més habituals a la llarga distància.

Pas per l'Aresta
Perquè fer la Marató de l'Ardenya:
* Per l'oportunitat de descobrir racons en un entorn espectacular tant a prop i lluny alhora. Racons que molts de nosaltres hem trigat anys a descobrir.

* Pels obsequis als participants en les diferents modalitats de cursa.

* Perquè l'organització i voluntaris estem tant o més motivats que els corredors.

* Per la conferéncia de la Núria Picas (Campiona de Skygames i Ultra T ISF 2012) i la Núria Serra de Vitae , el 7 de desmbre a les 19:00h.

* Per l'aportació de 1 eu per a cada inscripció a benefici de la Marató de TV3.

* Perquè ens ofereix la possibilitat  de triar 4 curses de diferents recorreguts:
10Km o marcha popular: Pels corredors que lluiten contra el crono en distàncies curtes o pels qui els agrada caminar tot gaudint de l'entorn, o sigui caminant o corrent.
20 Km  mitja marató: per a corredors explosius i exigents vers si mateixos que busquen trobar-se a la primera plana de la classificació. Amb una pujada molt tècnica fins al Montclar. 



42 KM Marató de Muntanya: Per a corredors que volen provar que hi ha més enllà dels 20 Km i d'altres que col·leccionen aquesta mítica distància. Trobareu més info, detalls i com afrontar el recorregut al post d'ara fa un any: Proposta,Tastet Marató de l'Ardenya 2011, Clica aquí.

65 KM Ultra-Marató o Marató i Mitja: Pels més atrevits i que busquen aquell punt de superació personal.
"Petits Secrets" d'aquesta Ultra; Dosificar-nos per a no estrallar-nos contra una paret, doncs es pot córrer i córrer molt i molt d'una manera comode fins al Km 30...... Però compte que passem del cel a l'infern. Canyet Km 30 +/-, primer aperitiu del que ens espera, forta pujada i corriol suau fins a Parc Aventura. A partir d'aquí la cursa és transforma en una "espatlla de drac", amb desnivells curts però importants. L'Ardenya ens convida a descobrir la part més bella però més pura, dura i salvatge. Especial atenció al corriol de baixada dels Molinets i pujada per Roca Verdera.
S'ha introduït una miqueta de semi-autosuficiència a la Ultra-Marató, això vol dir que els avituallaments hi seran igual, però més separats, així ens auto-obligarem a no ser "tacaños" i portar a sobre el material mínim obligatori que ens demana l'organització. Especial  atenció també  als temps de tall.

Canyet, Sí  els ultres passareu per aquí, el tram més guapo!!

Aquest any la Carme i el que escriu participarem a la Marató de l'Ardenya.....però no com a corredors sinó com a voluntaris en un punt de control, així és que us estarem vigilant...je je je!!
El 21 d'octubre 2012, amb la Carme varem fer el recorregut de l'Ultra- Marató, molt  t r a n q u i l.l a m e n t  i gaudint de tot.....sobretot de collir bolets. TRACK. 65Km Ardenya.

Més info a la Web del A.E. MATXACUCA MARATÓ de L'ARDENYA.


A Roca Verdera amb molta humitat.

Reflexió: Per acabar voldria dir que el fet d'inscriure'ns en una cursa de muntanya, acceptem de manera voluntària que ens veiem capaços de fer la distància escollida i ens trobem en bon estat de salut i forma física. Moltes vegades els horaris i les distàncies estan calculats per fer-les caminant/caKo a ritme molt ràpid sense cap més problema. Però de vegades el corredor no és capaç d'acabar la prova, per problemes físics, per la climatologia, per la duresa del terreny.... essent el corredor el responsable de la seva retirada.
Hem de saber a on ens fiquem per no tindre un ensurt i ser un problema per l'organització.

A tots els participants, que tingueu una molt i molt bona cursa i sobretot.... estareu unes hores o tot el dia per la muntanya, o sigui que a passar-ho bé i "d i s f r u t a r" de tot. L'important és  assaborir cada instant, cada minut, cada pas, el somriure d'un voluntari, la mirada de complicitat d'un amic, el soroll de l'aigua, les carícies de les branques al passar, el batec del cor accelerat......que no pas cap altre cosa.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.








diumenge, 18 de novembre de 2012

24 MARXA DE PLATJA D'ARO 18/11/12. Crònica i fotos.

24 ed. Marxa de Platja D'Aro caminant o corrent.
Dia i lloc: 18 de novembre de 2012. Pavelló de Platja d'Aro.
Organitza: Costa Brava Raid.
Distància: 20 Km
Temps: 2: 25h
Tècnica: CaKo, caminar/correr/amb pals.


Crònica/sensacions: La meva "mitja taronja", la Carme i amb qui compartim reptes esportius m'ha dit que avui anava a buscar bolets.... Guaiiiii!! Camp per córrer!!!! Libre!!!!!
Doncs el que escriu ha anat amb dos amics de "marxa" a Platja d'Aro, per qui no ho sap aquest poble és conegut internacionalment pel seu comerç de dia i ambient de nit, pubs, discoteques...."Viva la Fiesta".
Amb la Núria i en Jaume hem tingut la festa de les "samarretes mullades" amb la pluja que ens ha atrapat al Km 7.... hem begut molt..... vull dir molta aigua als avituallaments, i hem escoltat i ballat durant 20 quilòmetres bona música.... aquella música que molta gent no escolta i molt poca gent pot entendre.


La Marxa/Cursa: Molt bon ambient de corredors a la sortida i bona part de A.E. Matxacuca, sortim del pavelló d'esports i anem a buscar el Passeig del Mar, Cavall Bernat, ens enfilem fins a St.Marc i baixada cap a Castell d'Aro on la pluja ens ve a buscar i ja no ens deixarà. Agafem un tram de carril- bici fins a S'Agaro, de sobte ens trobem amb el mar que esta exultant, la Costa Brava en el seu estat més salvatge, resseguim l'espectacular camí de Ronda fins la cala Sa Conca, a on cada imatge és un regal per la retina. Entrem al Port d'Aro i travessem el Ridaura per encarar el Passeig del Mar i l'arribada.

El millor: La nostàlgia ha estat la culpable que avui estigués sota l'arc de sortida d'aquesta marxa/cursa. L'any 2005 aquesta marxa es va deixar de fer, fins que l'any passat la gent de Costa Brava Raid l'ha van tornar a recuperar.
Bé, fins al 2004 i en edicions anteriors hi vaig participar com a corredor, llavors hi havia una marxa de 10 Km i una de 20 Km, la gran majoria d'inscrits feien els10 Kms i nomes uns quants fèiem els 20 Kms, ara és a l'inrevés.
Felicitar: a l'organització i voluntaris per treure la pols d'aquest tresor al cor de la Costa Brava i posar al dia una Marxa que es donava per perduda.
FOTOS: 



Potser per a properes edicions.... a veure tot a anat molt bé, avituallaments correctes i allà on havien d'estar, creu roja a punt, marcatge perfecte..... però per l'ambient que es respirava amb molts corredors de trail, s'ha trobat a faltar algun corriol o trialera. Entenc i sé la feina que comporta dissenyar un recorregut, doncs cada any participo en l'organització de l'Ultra CaKo Guilleries Extrem a Guillleries i dos Trails a l'Ardenya, a més de participar i organitzar en la logística de la Ultra 3 Vies Verdes de 140 Kms. Proves totalment anàrquiques. I repeteixo felicitats a Costa Brava Raid i voluntaris.
Amb la Núria i en Jaume
Gràcies pero que moltes gràcies Núria i Jaume per compartir el cami amb el que escriu..... camina, de tant en tant trota, tira fotos i gaudeix de tot..... com diuen Pura Vida!!!!


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dimarts, 13 de novembre de 2012

MARXA DEL GARRAF, Crònica i fotos. 11/11/12

18 edició. Marxa del Garraf, caminant o corrent.
Lloc i dia: Gavà, 11 de novembre 2012.
Recorreguts: Un de 45 Kms i un altre de 21Kms.
Temps total: Carme i Pere 8:39h.
Dorsals: Carme 812 i Pere 810.Fem el recorregut larg.
Inscrits totals: 1.500. Inscrits a la Marxa Llarga: 918. Arribats 776.
Temperatura: Ideal, tapat, ni molta fred no molta calor, poqueta pluja.

Una cervessa, un "aquarius" a la terrasseta d'un bar de Gavà, és dissabte nit, ja tenim els dorsals de la Marxa del Garraf, la samarreta i la bona companya de vuit corredors, seduïts per la complicitat d'en Jprix (Jordi Costa i la Laia) molt conegut a Gavà.
Les cares prenen llum en un instant quan a les converses apareixen els quilòmetres d'aquí o d'allà i els futurs reptes de cadascú.... Ostres!! em sento molt i molt petit, davant meu en J.C.Escuté (GR92 non-stop), sóc un desastre pels noms i em sap greu, un noi al meu costat que havia fet Mont Blancs, l'altre no sé quantes Ultres, l'altre...... Un nivell molt alt i tots parlant el mateix idioma. Que més podia passar??
I de sobte un silenci contingut, les mirades assenyalant un noi que avançava lentament cap a nosaltres, llavors algú va dir amb un esclat d'admiració: és l'Oscar Perez (guanyador de la Tor de Geants 2012 ,330K, 24.000mD+)
Compartir conversa i "aquarius" amb l'Oscar va ser una sorpresa màgica i fascinant que ens va contagiar a tots per la seva tendresa, senzillesa i energia. Aquests moments t'adones que l'Ultrafons o marxes de resistència són alguna cosa més, doncs en molt poques disciplines esportives pots conversar tranquil·lament amb els teus "idols".
Amb l'Oscar Perez
La Marxa: Gavà 6 h del mati, una llarga cua de corredors i marxadors a la sortida ens sorprèn i alhora entenem el perquè dues setmanes abans de la prova tancaven inscripcions.
Compartim primers Kms i conversa amb la Mª Carme i Lluís Tuneu, un dels motius de fer la marxa, això que la Mª Carme duia el dorsal 12+1, que Valenta!!. L'amistat, respecte i admiració que ens uneix amb pare i filla és mutu, crec. I espero que per molts anys!!

Fins AV 1 Campgràs anem tirant a ritme lent doncs es formen molts taps....... paciència. A partir d'aquí decidim amb la Carme tirar a un ritme més alt aprofitant que el camí és més ample i poder avançar sense jugar-se la pell. AV2 Garraf, ens trobem amb en V. Barcenas i en J. Ventura, gran caminador i amb qui compartirem Kms, anècdotes i pluja tot passant per AV3 Collada de Vallgrassa, AV4 Can Carxol i AV5 La Clota, on a partir d'aquí i fins l'arribada augmentem ritme anant darrera d'en Xavier Caros, tot una institució en aquest "mundillo".
FOTOS:
 

El millor: Feia molt temps que no veia uns avituallaments tant esplèndits, donuts, coca, entrepans, "xuxes", codony, melmelades, fruits secs, botifarra, te, xocolata........ Felicitats a organització i voluntaris, ara entenc l'èxit de la marxa. 

Reflexió: De sempre anar a muntanya dins el territori català ha estat sinònim d'anar als Pirineus, Montserrat, Montseny..... Ara mateix tot està canviant i serralades i massissos, m'atreveixo a dir "oblidats" com Montsant, Ardenya, Prades, Ports, Garraf.... Volen el protagonisme que els pertoca i ho aconsegueixen gràcies en part a les marxes, curses i escalada en muntanya.

Agraïments: Agrair molt especialment a Mati, Eva, Laia i Jordi.



T. RACK

SALUT, FEINA I GRÀCIES PER LA VISITA.


diumenge, 4 de novembre de 2012

MARXA DELS TRAGINERS. CRÒNICA I FOTOS. 04/11/2012.

9a Marxa dels Traginers.
Lloc: Can Pere Tia, prop de Palamós.
Dia i hora: 4 de Novembre 2012 a les 8h.
Recorreguts: Un de 16 Kms i un de 7 Kms. Pel Massís de les Gavarres més litoral.
Nº de control: Carme 15, Pere14. Temps: Carme 2:24h, Pere 2:14h.


Desprès d'un mes d'octubre molt intens amb la UTGS 98 Km i el tastet de la Marató i Mitja de l'Ardenya 65 Km, aquesta última per lliure, doncs la cursa es celebrarà el proper 8 de desembre i segurament hi estarem col.laborant.... Bé, diuen que el cos necessita descansar de cinc a sis setmanes per recuperar-se d'una Ultra o Marxa de Resistència i tornar a estar a punt, i hi estic totalment d'acord.

Amb la Carme tot i no estar recuperats, teníem al punt de mira la Transgavarres 55 Km, però llavors ens van parlar molt bé de la Marxa dels Traginers a Palamós de 16 Km. No ens ho hem pensat ni dues vegades. Coincideix amb dia i algun tram del recorregut amb la TransGavarres.



Crònica/sensacions: Arribem amb el cotxe al punt d'inici de la marxa i no podia creure el que estava veient, cotxes aparcats a banda i banda de carretera, un pàrking preparat a tope de cotxes, un exercit de corredors i caminadors amunt i avall, tots amb presses, uns que ja sortien, d'altres esperen la sortida oficial a les 8 h del matí..... La Carme i el que escriu ens mirem i en un instant ens hem omplert de vida en veure aquesta "Festa". Diuen que anar a una festa és passar-ho bé, disfrutar, conèixer gent.....

Els Primers Corredors
Passar-ho bé/disfrutar: Sortim caminant junts amb la Carme, però avui tinc bones sensacions i ella o percep, 17 kms davant meu i l'oportunitat de deixar anar una miqueta la "petita bestia" que tots portem a dins, "camp per córrer", han estat unes sensacions boníssimes.Gràcies Carme.

A l'arribada
Conèixer gent: El recorregut ha estat increïble, aquestes marxes ens donen l'oportunitat de conèixer camins i corriols de pas antics acabats de desemboscar, que fins i tot molts locals desconeixien.
Enmig d'aquest meravellós recorregut d'alzines, pins i roures de bosc mediterrani,  he compartit quilòmetres amb en Joaquin, un corredor local i veterà que amb seixanta i pico anys no ha parat de córrer, un lluitador, un "run-gentleman".... Fèiem una parella estranya, ell corria al seu ritme, jo trotant i caminant amb pals, un "placer conocerte Joaquin".

Amb en Joaquin
El millor:  La Marxa dels Traginers és un 11 sobre 10, una marxa que sap lligar dos punts de vista diferents de fer quilòmetres a peu, els corred@rs intentant baixar els números del seu crono i els caminad@rs gaudint de l'entorn, les sensacions, amics....

Que més es pot demanar per 6 euros: Recorregut marcat, 5 avituallaments, entrepà calent o fred a l'arribada, samarreta o buff....

MÉS FOTOS:

Felicitar a organització i voluntaris, realment una marxa que ens ha sorprès.

TRACK:



Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

ASCENCIÓ AL COMABONA I PETIT HOMENATGE A TERESA FARRIOL. 27/10/12.



Ni el fort vent de tramuntana ni la baixada de temperatures han estat excuses perquè un grup de trenta bons amics i amigues, arribats d'arreu de Catalunya ens plantéssim als peus del Pedraforca o Refugi d'Estassen per compartir una "emotiva" ascensió de tardor al Comabona.

És la segona vegada que convidat per la Núria R. Ciurana i en Fran Izquierdo trepitjo el Parc Natural Cadí- Moixeró, i la veritat és que m'ha encantat.

La matinal ha tingut una dualitat, la pujada al Comabona i el senzill però molt, molt emotiu petit homenatge a Teresa Farriol.




El recorregut:  Com sempre el detall "made in Fran" de presentar un per un els que participem de la caminada.

Doncs senzillament hem sortit del pàrquing d'Estassen 1.668 m, per la pista del Pedraforca al Collell, gaudint d'una explosió de colors, la natura a la tardor ens mostra una bellesa sorprenent, semblen paisatges trets de les millors escoles de pintura.

De sobte ens enfilem fins al Pas dels Gosolans 2.426 m, deixem enrere el bosc i carenem per terreny més pedregós i a estones suau fins al cim del Comabona. El fred i el fort vent de tramuntana ens diu que no som gaire ben rebuts aquí, però que caram!! tots hem fet cim i tot i la fred estem molt contents.

La baixada la fem gairebé pel mateix lloc.


Homenatge: Per qui no ho sàpiga, el dissabte 29 de setembre d'enguany i durant l'Ultra Cavalls de Vent la corredora veterana Teresa Farriol va perdre la vida. No explicaré els motius i detalls del perque, com..... Ja s'ha parlat molt. I tant de bo ara mateix no hagués d'escriure sobre això.

 La caminada coincideix al Pas dels Gosolans, punt on la Teresa ens va deixar. Per aquest motiu l'hi hem escrit el seu nom amb pedres, 3A (nom abreviat en què era coneguda la Teresa).

 Moment molt emotiu amb la presencia del fill i cunyat de la Teresa. Amb unes paraules de Rosa Amoros i en Fran.

Personalment no coneixia la Teresa, però pel que diu tothom qui la coneixia, era una persona disposada sempre a ajudar, aconsellar, amable i amb un esperit de superació molt alt.

Voldria fer extensible aquest petit homenatge també, per a en Joan V que ens va deixar amb 14 anys en una marxa de mort sobtada, el dia 30 de setembre 2012. Amic de la meva filla.

El fill de la Teresa


El millor:

Els que portem uns anyets en  "Llarga Distància" sabem que hi ha cares i noms coneguts, que hem coincidit en alguna cursa encara que mai ens hem dit res, som coneguts però desconeguts.

Bé, doncs aquest fil imperceptible  fa que de vegades dos desconeguts siguin menys desconeguts del que podem ser, m'ha passat amb la Carme Campoy, amb qui hem coincidit en alguna cursa per Lleida, ha estat tot un luxe parlar amb tu Carme,  i amb en Josep Massaguer, qui es que no coneix a en "Massa"??. Per a mi són persones que estan en una altre divisió i els admiro.

FOTOS:



Reflexió:

Moltes vegades no podem evitar viure el moment que ens toca..... però, sí podem decidir com el volem viure'l.

Hi ha paraules que són més que lletres.. Una d'aquestes és la Màgia... ens hem d'omplir d'aquesta paraula per descobrir que pots arribar a qualsevol lloc.

TRACK:



Per si hi ha algun comentari o foto no desitjat, només m'ho heu de dir.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

"LA CABRA TIRA AL MONTE" o CÓRRER PER MUNTANYA. 21/10/2012.


El Trail-Running, l'UltraTrail, Trail-Walk..... O sigui caminar o córrer per la muntanya està de moda. Cada vegada hi ha més corred@rs i curses de muntanya. Fins i tot hi ha molts "runners" corredors habituals d'asfalt, que han substituït els carrers de la ciutat pels corriols de la muntanya, han substituït la samarreta i les malles "Nike" per les de "Salomon".
I és que el bosc, la muntanya té un no sé que especial, una vegada ho has provat i t'agrada, ja estàs captivat, t'enamora i el pitjor o millor de tot és..... que no hi ha antídot.
Sortida d'una UltraTrail
Els nostres pares i avis no entenen això d'anar a córrer, caminar, escalar, fins i tot passejar pel bosc i tornar a casa amb les mans buides, sense portar un cistell de bolets, espàrrecs, pinyes, un conill, llenya per l'hivern... es posen les mans al cap, anar a bosc i tornar sense cap profit, recompensa....... o Sí.
Les sensacions que tens són moltes, en Bruno Puighermanal amic corredor sempre diu: El que pregunta perquè ho fem, no ho pot entendre i el que ho pot entendre, no et pregunta.... ja ho sap. I la Núria R Ciurana amiga corredora desprès d'acabar una cursa de muntanya diu: M'he sentit molt VIVA  i molt ANIMAL. Mai millor dit.

França i Ultra Trail Du Mont Blanc són un punt de referencia a nivell mundial en curses de muntanya, en 10 anys ha experimentat un "boom" essent un dels països on s'organitzen mes de 3000 proves de muntanya a peu.
Aquest "boom" també el tenim a casa nostra, a Catalunya. Amb 10 anys hem passat d'anar a córrer una cursa una vegada al mes per falta de proves, a haver de triar cada setmana a on anar a córrer o caminar.
Hi ha més oferta que demanda, comparativament hi ha més marxes i curses que corred@rs.


Un exemple d'aquest creixement el podem trobar en qualsevol zona geogràfica de Catalunya.
Per exemple si agafem el triangle de St.Feliu de Guíxols- Sta.Cristina d'Aro- Castell d'Aro ens trobem amb les següents curses d'ara fa 10 anys i en l'actualitat:

*Marxes i curses de muntanya a peu amb inici i final o que passen per la zona ara fa 10 anys, al 2002:
-Cursa Popular de Sta. Cristina d'Aro.
-La Milla Urbana. St. Feliu de Guíxols.
-La Nocturna. St. Feliu de Guíxols.
-Marxa dels 20 Kms de Platja d'Aro.
-Ruta de l'Aigua. St. Feliu de Guíxols.


*Marxes i curses de muntanya a peu amb inici i final o que passen per la zona en l'actualitat, al 2014:
A més de les anteriors...
-Costa Brava Xtrem Running. 2a etapa s'inicia a St. Feliu de Guíxols.
-L'Escurçó. Castell d'Aro. Setembre.
-Cronoescalada/Matxolucada. St.Feliu de Guíxols. Agost.
-Marató de l'Ardenya. Amb 10 K, 21K, 42K i 65K. Sta. Cristina d'Aro. Desembre.
-Marató de les Vies Verdes. S'inicia a Girona i arriba a St. Feliu de Guíxols.
-Raid.
-Run Mediterranean Series. Platja d'Aro.
-Sa Guilla. Sta. Cristina d'Aro. Agost.
-St. Silvestre. St. Feliu de Guíxols. Desembre.
-Trailwaker Oxform. Arribada a St. Feliu de Guíxols.
-Transgavarres.  Novembre.
-Oncotrail- Octubre.
-Duatlo Costa Brava. Octubre.
-UT Ardenya 3 Trails. Octubre.
-Ultra Trail 3 Vies Verdes. 140 K. Sortida de Ripoll i arribada a St. Feliu de Guíxols.



Conciència:
De ben segur ens agrada tenir casa nostra ben neta, doncs quan anem al bosc més proper o més llunya és també casa nostra.
El bosc de manera gratuïta ens deixa gaudir plenament del que més ens agrada. Però l' altra cara de la moneda és la brutícia. Corredors, passants de pícnic, excursionistes, boletaires, caçadors, escaladors organitzadors de proves..... La muntanya s'embruta, hi ha camins i corriols que fan pena. La brutícia crida a la brutícia. Hem de prendre més consciència de l'impacte que sense voler generem en l'entorn.

Slut, Feina i Gràcies per la Visita.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

FRONTALS: NAO I MYO RXP DE PETZL. 15/10/12.

Els dies s'escurcen i la foscor de la nit guanya temps a la llum del dia.
Pels qui per feina i família hem d'entrenar a partir de les 20: 00h o 21: 00h de la nit, necessitem un bon frontal.
N A O
Amb el MYO RXP hem gastat moltes i moltes piles i hores d'entrenament nocturn, ara toca el torn del NAO. Doncs bet aquí els desavantatges i avantatges des del punt de vista d'un practicant de marxes i alguna cursa de muntanya curta o llarga distància, un esportista del "monton".

MYO RXP

MYO RXP:
A favor:
*Funciona amb tres piles, no t'has de preocupar de carrregar cap bateria. Amb 6 piles tens la llum garantida per tota una nit.
*140 lumens i dos modus de llum, localitzat i difuminat.
*Un frontal amb molt bona qualitat/preu.

En contra:
*La 1a generació del RXP (els primers) tenen el problema que deixen de funcionar el dia que més el necesites. El motiu és el trencament interior del cable que entra dins el capçal. A la 2a generació el cable ja esta reforçat.
2a generació Myo (entrada cable reforçat)
1a generació Myo (entrada  cable No reforçat)










NAO:
A favor:
*De 98 a 350 lúmens.
*Té un "mode" anomenat "reactive" que s'ajusta automàticament a la llum que necessites.
*Té un "mode" constant amb dos nivells de llum constants.
*És molt intuïtiu de fer servir i gairebé ni el notes que el portes posat.
*Possibilitat de funcionar amb 2 piles si ens quedem sense bateria.
*Un frontal que per anar amb bateria  és molt lleuger. Preu 140 a 150 eu

En contra:
*Si  tens el frontal Nao en mode "reactiu" i estàs corrent amb d'altres corredors, el Nao pot detectar la llum dels altres i automàticament baixar la intensitat de la llum.
*A tenir en compte pels qui fan ultres i maxes de nit, que l'autonomia de la bateria en mode "reactiu" al nivell màxim és de 4: 40h i el nivell econòmic és de 8: 00h.


Conclusió:  
El Myo RXP és un molt bon frontal per 75 o 80 eu.
El Nao és un frontal més "pijoteru". Personalment m'agrada que un frontal faci molta llum i el Nao és ideal per a entrenaments curts de 2 a 3 hores amb la seva màxima potencia de 250 a 300 lúmens. Pel contrari si el volem per tota una nit hem de dosificar i reduir la potencia de llum, tant  amb el mode reactiu com constant i anar amb 100 lúmens.... O bé portar un altre bateria de recanvi.

Més info a www.petzl.com.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.
 

dijous, 11 d’octubre de 2012

IV ULTRA TRAIL GUARA SOMONTANO. CRÒNICA. 6 i 7 /10/12.

4a Ultra Trail Guara Somontano, 6 i 7 d'octubre 2012.
Lloc i hora: Alquezar, Sierra de Guara. 8:30h Ultra. 9h Trail.
Distància:  Ultra: 98Km. Trail: 38Km.
Desnivell positiu: 4.500 mts.
Temps per acabar: Ultra: 24h. Trail: 10h.
Dorsal i temps: Carme, dorsal 44, temps 21:40h. Pere, dorsal 7,temps 21:40h.
Tècnica: CaKo, Caminar/trotar amb pals.
Inscrits: Ultra: 194. Arribats: 124.
               Trail: 245.  Arribats: 218.

 
Primer de tot voldria felicitar, estendre la ma i abraçar amb força a aquesta, si m'ho permeteu, "família de muntanya". Un grupet d'amics de St. Feliu de Guíxols que ens hem contagiat d'aquest mon Ultra i Trail, gent que nomes mirant-nos a la cara.... transmeten vida.....Eva Corral i la Làia, Fina Pulgarin, Carme Carmona, Magali Pol, Víctor Martínez, Pau Tirado, Jordi Costa "Jprix", Joan Pi, Miguel Martínez i Manel Tirado.
I el suport moral de la Magda Lupiañez, Laia, l'amic i "rival" de curses, el "Gran Jefe" d'A. E. Matxacuca en Quico Amador. Compartint un cap de setmana fent el que ens agrada, caminar o córrer i en un entorn màgic com és l'impressionant Sierra de Guara.
Vaig participar a la primera UTGS l'any 2009 amb 91 Kms en autosuficiència, nomes hi havia aigua als avituallaments, una de les millors Ultra que he fet mai, per no dir la millor. 
Suposo que de tant parlar de Guara, la meva companya, la Carme es va marcar com a objectiu fer la Ultra aquest any, i jo darrera d'ella, ja ho diuen.... "Tiran mas dos tetas que dos carretas".









La Cursa: Alquezar: 8: 30h del dissabte sortim a jugar al gran pati de l'escola (la Sierra de Guara) amb un munt d'amics/amigues amb la música de "el ultimo mohicano" i la tensió queda enrere. Pugem i baixem per corriols i pistes fins a Asque (8,6 Km) i tornem a Alquezar (14,4 Km) per les "pasarelas", aquí ens atrapen els primers corredors de la Trail que han sortit a les 9 h.
Sortim d'Alquezar i compartim recorregut amb la Fina, l'Eva, Joan i Jordi que van guanyant ritme i ens deixen enrere. Mes tard compartim kms amb en Manel Tirado, un "Totem" de la Llarga distància fent la Trail amb el seu fill en Pau i en Víctor, els dos "benjamines" de la cursa i la Magali. Arribem a La Viña (26 Km), punt estratègic, doncs se separen l'Ultra de la Trail.
Ens avituallem  i encarem cap a les Almunias, però hi ha una cosa que hem preocupa i és que no recordo si he fitxat al CP, davant el dubte i desprès de fer un quilometre torno a la Viña per fixar. Arribem a les Almunias (34 Km) amb la imatge d'un noi amb els peus destrossats, doncs portava unes "fivefingers" als peus en un terreny que tot es pedra.
Rodellar CP 5 i 44,1 Km, a costat arribar fins aquí per la calor i el desnivell, que ha passat factura a molts corredors que decidien deixar la cursa. Ens avituallem i anem a fer un entrepà de truita, cola i cafè en un bar (un consell d'en Manel molt encertat), estem molt sencers físicament i de cocu, tot i que hem baixat ritme (5Km/h).


Fins a Letosa (54,1Km) tenim l'oportunitat de veure l'espectacular Barranc de Mascún, un regal per la retina. És de nit i arribem a Las Bellostas (61,3Km), la nostra vitalitat contrasta amb la tristesa d'un escenari amb molts corredors que abandonen.
Una voluntària ens guia 500mts enmig de la foscor i ens anima, son una passada aquesta gent. Arribar a Pedro Buil i Sevil (79,8Km) ha estat el més dur, no per cansament, no per la nit...... Hi ha moltes i moltes pedres en aquest camí, donava la sensació d'esser en Mario Bross a dins d'un joc de la PlayStation.


Olorem l'arribada i gairebé ni parem a Radiquero, (93,1 Km). La simpatia de les voluntàries i la xocolata no es paga amb diners.
I finalment l'arribada a Alquezar, 98 Kms, 21: 40h amb moltes emocions, cansament, entusiasme, eufòria, llàgrimes.... I el que fa que aquesta Ultra sigui alguna cosa més...... En Kike, Javi i l'Arcadi rebent-nos  amb els braços oberts.


El millor: Ha estat veure la protagonista de la cursa, la Carme amb la satisfacció de fer realitat el seu gran repte, el seu gran somni i compartir-lo. I a sobre fent podi, 3ª Veterana.
Pot semblar "insultant" el que ara vaig a dir, però és la veritat,  desprès de fer 98Km per muntanya hem arribat molt sencers i sense tindre el síndrome de caminar com robots el dia desprès. Suposo que el fet de fer dos entrenaments setmanals de 14 Kms i de nit, mes un de 30 Km als 15 dies i sobretot sense obsessionar-nos.... a donat bon resultat.
A millorar: Per a mi tot ha estat molt correcte, però sembla que es va publicitar molt de solid als avituallaments que a l'hora de la veritat no hi eren. Sense ànim d'ofendre a ningú, jo també vaig abandonar temps era temps en una cursa per falta de "gasolina" als CP..... Senzillament vaig APRENDRE que per fer una Ultra, encara que et diguin que hi haurà pollastre a l'ast amb patates i bistec al roquefort, un s'ha de portar el menjar a sobre per fer 100Km, per si de cas.

Curiositats:
Vambes: HoKa.
Motxila/Cinturó: Carme: Motxila Salomon. Pere:Cinturo Decatlhon "Tunejat".
Menjar que portem a sobre cadascu: Surtit de 10 barretes, 8 mini entrepans de pernil, Sals minerals, datils, jalea real 5 sticks, un Monster (beguda energetica pel final). Sempre aigua.
Frontals: Carme: Mio RXP Petzl. Pere: NAO Petzl (cedit per Aresta).
Pals o bastons: Carme: Patfhinder. Pere: Black Diamond Ultra Distance.Tots dos de carbono.



Agraiments: La Carme y el que escriu només ens cal una paraula...... GRÀCIES Javi, Kike, Arcadi, Santi, LLeida Extrem, Voluntarios/Voluntarias,  nuestras mas sinceras felicitaciones y agradecimientos por habernos hecho disfrutar de unos dias por la Sierra de Guara....espectacular.
Animos que seguro el año que viene nos dareis mas y mejor. Un Abrazo!!

CRÒNICA RELACIONADA: FOTOS I TRACK UTGS 2012.
CLASSIFICACIONS 2012.

Salut, Feina i Gràcies per la visita.