LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 29 de novembre de 2011

NAPAF A OSOR , GUILLERIES. 27/Nov/2011

Em creia que ho havia fet tot a muntanya.... o gairebé tot, que equivocat que estava!  A la NAPAF Reventa Frikis d'Osor preparada per en Lluís Vila Prat, 15 Cakos hem après a anar d'un punt a un altre del bosc en LÍNIA RECTA, sense corriols, sense pistes, sense camins.... Grimpant, travessant rieres, descobrint salts d'aigua espectaculars...7 hores assaborint cada segon i n t e n s a m e n t. Ara sé com pensen els senglars....Eh!! Torra!!
En Vila Prat ens va avisar ja dos mesos abans, que seria una napaf molt dura, que aniríem pel mig del bosc, que entraríem en boscos en estat pur, veuríem salts d'aigua gairebé mai visitats, els dos cims mes alts de les Guilleries...... I no ens ha fallat!  Lluís Vila Prat és sinònim de senzibilització amb l'entorn, de compartir el que coneix..... I també cal dir-ho, una mica salvatge!!

Qué és una NAPAF (No Apta Per A Frikis): És una Kedada CaKo(caminar/correr/pals) anàrquica (sense normes) però organitzada, en autosuficiència. El recorregut sol ser d'un grau de dificultat alt i amb desnivells importants, grimpades, ritmes alts......! és important dir que cadascú hi participa sota la seva responsabilitat.

St Miquel de Solterra o de les Formigues
Fitxa: Lloc :               Osor, Centre de Guilleries.
           Km:                 26.620
           Desnivell:         Positiu 1.250 / Negatiu 1280
           Temps:             7:40 h Total  /   6 h moving. 70% Fora camins.
           Temperatura:    4º i 14º. Sol.
           Asistents:         15

Recorregut: Són les 8h del matí i sortím d'Osor per pista a buscar la Roca de Cercenedes (951 m), espectacular balcó cap a totes bandes. A partir d'aquí pel mig del bosc i amb forta pujada fins a St. Miquel de Solterra o de les Formigues (1202 m), que és la muntanya més alta de la zona.
Ens avituallem i tirem cap avall, en línia recta i pel mig de les bardisses, anem a buscar amb fortíssima baixada la carretera d'Osor a St Hilari Sacalm, aquí i per tema temps/family ens deixen 5 Cakos.
Travessant la Riera d'Osor
Quedem 9 Cakos pensant que no hi podia haver res més "heavy" del que havíem fet fins ara.... Innocents! Baixem cap avall, travessem  la riera d'Osor..... Òstia!! que freda l'aigua!! I el corrent quasi s'emporta el "Bitxo", el gos dels Tuneu. Pugem i després forta baixada esgarrapant el terra...... I de sobte la part més súper guapa de la Napaf, dos salts d'aigua que et deixen sense respiració, un regal de la natura més salvatge... No hi ha paraules.

Anem pujant i baixant tot resseguint la riera, pel mig de faigs, roures i castanyers amos d'aquesta zona més obaga. Entre nosaltres regne  silenci,  com si aquest bosc verge ens estigués observant. Mentre ens barallem amb les bardisses i el soroll de trepitjar la fullaraca. Feia temps que no m'ho passava tan bé, i crec que parlo en nom de tots. La sensació és com si fóssim els protagonistes de la pel.lícula "Apocalipto", mentre era perseguit pels indígenes pel mig de la jungla.

Impressionant
Deixem la riera i amb forta pujada anem a buscar una pista. Tenim la muntanya de St. Benet  (1149m) davant nostre, però decidim no fer-la per temps. Així doncs tirem cap avall fins arribar a Osor.
Fer el cim de St. Benet serà l'excusa perfecta per tornar a les Guilleries. Aixo sí en plan FriKi, je je je!!!!

Protagonistes: Lluís Vila Prat (Patfhinder) amb un altre company. En Fran Izquierdo  amb un altre company. En Sando, l'Óscar Carrasco i els seus pares ( em trec el barret per als pares de l'Óscar: 72 anys i un estat de forma física envejable), en Josep Ventura, el comandant Torra, en Lluís i la Maria Carme Tuneu (els de Manlleu), el "Bitxo", la Carme (my wife) i jo. Tot un plaer compartir una Napaf amb vosaltres, i Gràcies a TOTS.

Recuperant

El millor:  TOTTTTTTT, no hi ha paraules per expressar un dia tan extraordinari. Per entendre un dia com avui res millor que llegir la crònica de la Maria Carme Tuneu.
Reflexions: Guilleries per a mi, és un territori on hi trobo l'experiència d'estar en un lloc tal com era fa molts segles enrere, Guilleries és un lloc que no per ser proper és més conegut. Fa olor a temps passat.

I com no, el millor avituallament en acabar, al Restaurant El Cor de les Guilleries, amb l'Albert i l'Olga. Una passada de macos aquesta parelleta!
Videos del Comandant Torra, Gracies Comandant.




El Bitxo
SALUT I FEINA.

dijous, 24 de novembre de 2011

2 MARATÓ DE L'ARDENYA, PROPOSTA, TASTET I FOTOS 20/11/2011

20 / Novembre / 2011. Un dels entrenaments previs a una cursa, és la possibilitat de trepitjar el terreny i fer el recorregut per on passarà la prova uns dies abans.

Ardenya
La Tània i la Carme tenen una "espina clavada" des de fa un any amb la Marató de l'Ardenya 2010, varen completar els 43 Km fora de temps. A partir d'aquell mateix dia tenen molt clar que l'objectiu per aquest any és tornar-hi i baixar el temps, per això primer han fabricat un fonament..... que es diu motivació, estan molt motivades, i segon han hagut de fer els deures.... això es diu entrenament, els motors estan preparats.
Són a la recta final, comença el compte enrere, i un dels últims entrenaments de volum, qualitat  i veure com respon el físic, ha estat fer el recorregut de la Marató.

La Tania i la Carme a l'Aresta
Recorregut: Són les 7 h del mati, la Tània, la Carme , Ultraquim i jo, comencem a 2,5 Km de la sortida del poliesportiu de Sta. Cristina. Les fortes plujes dels últims dies han fet pujar molt el cabdal del riu que hauríem de travessar al començament.

L'entrenament és de caminar/córrer CaKo. Anem a buscar el Pas de la Miloca , Km 5 de la cursa, ens hem separat d'en Quim, doncs fa 6 mesos que va aparcar les vambes per lesiò, i ens trobarem més endavant. Aquesta part del recorregut té dues grimpades molt i molt fàcils, una és per fer l'ultim carcaixell a l'Aresta i l'altre al Montclar. Però no s'ha de baixar la guàrdia, tot i que la roca és molt adherent i a la pedra hi pots llegir els graons i on posar les mans en tot moment.

Baixada molt xula per corriol fins a agafar la pista d'en "Lara", (ens trobem amb en Quim) tenim per endavant uns 12 Km per córrer passant per St.Baldiri, cap al coll de la Trencada, d'aquí a fer la famosa "V".
Altre cop tornem al coll de la Trencada i cap a la Creu d'en Barraquer....... Fins aquí ens hem  hagut de dosificar, perquè a partir d'ara entrem com a convidats a l'Ardenya més salvatge, primitiva, pura i dura; 20 Km o la segona part de la cursa! Ben segur que ens sortirà "l'último mohicano" que tots portem a dins, es súper guaaapa!!.
Fem tres pujades i baixades fortes, passem per sobre Pedralta, Puig de les Cols, Roca Verdera, la Riera dels Molinets, Pedralta...... Un Regal de l'Ardenya.

Entrenem o ........cacem bolets??

Per què fer la Marató de l'Ardenya ?
Doncs per tres motius:
El primer és per l'entorn i recorregut..... Fantàstic, amb un desnivell important però assequible.

El segon és pels corredors que hi participem, que tots som importants, però si ens fixem a la llista d'inscrits hi ha persones que tenen un "catxe"o "prestigi" en aquest mundillo que li dóna categoria a la marató, (sense menysprear ningú, tot el contrari) i m'agradaria posar-hi a tothom,  per exemple la gent del GR92, Paco Robles&company...... Fran Izquierdo, Andreu Just, MiKel Martínez, Roberto Sancho, Oscar Carrasco, Jordi Xaus........ Tània Torné, Carme Carmona, Anna Buxó........i moltíssims corred@rs més.
I per acabar el tercer motiu, dir que tot això és gràcies al cap visible de l'organitzaciò i del club Matxacuca, en Quico Amador i el seu equip, que han fet i estant fent una feina molt ben feta amb la marató. Només en dos anys ja està en el punt de mira de molts corredors. Han sabut fer més gran el club Matxacuca i col.locar  l'equip de corredors de muntanya, a primera línia.

Fitxa d'entrenament: Hem fet 37,5 Km amb desnivell + de 1.510mts, amb 7h: 30, amb dues parades importants per avituallar-nos. Gracies a l'Albert, moltíssimes gràcies per tot Albert. Ah! I dintre d'aquest temps hem fet 3 kilos d'ous de reig i escarlets vermells.

Tania, Carme i Ultraquim
El millor: Les sensacions de l'entrenament, la companyia i .......els Ous de Reig i tant que sí!!!!!

La Temperatura: Tapat a estones amb sol i no ha plogut,15º SÚPER!!

Personalment seré a la sortida el dia de la cursa, amb el permís de la p t a malaltia..... O potser no, doncs últimament estic constantment molt als límits del que em deixa fer, per tant si puc fer caKo (caminar/correr) super bé..... Sinó caminaré. No importa si arribo fora de temps o no arribo, molt més important és per a mi assaborir cada instant, cada minut, cada pas........que no pas cap altre cosa.


Cròniques Relacionades: 1ª Marató de L'Ardenya 2010

Salut , Feina i Molt Bona Cursa per Tothom.

dissabte, 19 de novembre de 2011

MONTSENY SURPRISE 2011, 12+1/Novembre/2011

Viladrau desde Matagalls
Són les 7h del matí i estem a Viladrau."Els de Manlleu" ens han convidat a fer una travessa sorpresa per al Montseny. Organitzar una travessa no és feina fàcil, buscar el recorregut.... Anar a veure com estan els corriols....Lligar avituallaments.... Horaris i Kms.... L' èxit esta en els petits detalls, i això la Maria Carme i Lluís Tuneu, amb la complicitat d'en Genís, Germans Pratdesaba,  la Maria i el Bitxo, o sia "els de Manlleu" amb molta cura i moltes ganes ens han preparat un recorregut fantàstic. Tal com si fossin nens petits davant d'un examen de matemàtiques, la nota ha estat molt alta, es mereixen un10,10. I com no, amb la molt bona companya d' en Josep Ventura, un MaKi CaKo  que esta a totes.
Avituallament d'en Lluís
El Montseny el tenim tant a prop i són poques les vegades que n' hem gaudit. L'objectiu principal de la caminada ha estat fer el Matagalls.
El recorregut ha estat una ruta circular de Viladrau cap a Font des Llops amb forta pujada a Coll Pregon per fer cim de Matagalls. Aquí en Lluís Tuneu ens ha sorprès, doncs com si fos en "Doraemon", s'ha tret no de la panxa.... de la motxilla, l'esmorzar per a 9 persones. Mig emboirat hem tingut la sort de gaudir d'aquest impressionant balco a totes bandes. Ja havent alleugerit la motxilla d'en Lluís baixem cap a Collformic, tot això és el "feudo" de la Maria, s'ho coneix pam a pam. La pluja de tardor ens empapa i ja no ens deixara, enmig d'un esclat d'olors i colors humits a bosc, són escenes de pintura d'escola olotina.
A Collformic segon avituallament amb en Genís de voluntari, no ens ha faltat de res, GRACIES GENÍS!.Ja de tornada, anem baixant cap a St. Segimon, l' Erola i Viladrau.  Ens hem guanyat un bon dinar a l'Hostal Bofill, ummmmm!! boníssim!!
Be, la travessa / caminada no ens ha agradat....ENS HA ENCANTAT..... TOT, l'entorn, la pluja, el dinar i sobretot la companya.
Per acabar, GRACIES M. Carme i Lluís Tuneu i bitxo (el gosset) per la caminada, no tothom pot dir que ha compartit marxes i caminades amb els Tuneu, pare i filla de Manlleu, i per molts anys ho podem fer. La M. Carme és una noieta que sota l'aparença de no haver trencat mai un plat, je je jer!! una vegada agafa el seu ritme és com la bici de l'Amstrong, no hi ha qui la pari. I el seu pare, a mi em motiva molt, es tracta d'un home de 62 anys (amb el teu permís Lluís), sembla que ha sortit de casa seva a passejar el "Bitxo" fins a la cantonada, amb la seva capellina i el paraigua...... pero a molta gent de 20...30... 40 o 50 anys, els hi agradaria poder dir el que ha fet en Lluís durant aquest any 2011 i encara no s'ha acabat, esteu asseguts? Curriculum d'en Lluís Tuneu:
En LLuís
24 h Muntanya Olot
Ultra Guilleries Xtrem Cako 63 Km
CaKo o Rebentes Sils 140Km
24 h Cap de Creus 83 Km
TRAILWALKER 100Km
Circular Pantà d'Oliana
MATAGALLS- MONTSERRAT
TrenKaKames 82 Km
Marxa Garraf 45 Km........ Tot aixo, mes curses de 10Km, marxes de 20 i 30 Kms i cims com Pedraforca, Puigmal, Canigo, Carlit, Montcalm.......I traveses a mar obert. I el Bitxo (el gosset) a moltes marxes també hi ha participat, és el Killian caní. Em trec el barret!!!! Lluís algú ho havia de dir. Felicitats i Salut.
Han estat uns 24 Kms, amb un desnivell + de 1.300mts.
Salut i Feina.

dilluns, 14 de novembre de 2011

MANIES I SUPERSTICIONS en curses, ultrafons..... 12+1/11/2011

Sempre em recordo de què quan era petit, entrant a dins el cotxe amb les meves tietes, abans de posar-nos en marxa, es feien el senyal de la creu..... Manies o supersticions?

És com si aquesta creença en alguna cosa que no podem veure ( però amb un poder sobre nosaltres) pensem que ens donara bona sort o malastrugança, depenent de l'acció que realitzem, i llavors ens marca uns hàbits en la nostra manera d'actuar.


Dia 12+1

De totes les cultures hem heretat supersticions, sobretot dels grecs i romans. Teofrast al segle IV aC ja va escriure un llibre sobre les manies de l'època.


Personalment no tinc massa manies, però sí alguna de positiva com ara "tocar una ferradura", "tocar fusta"..... De negatives, doncs el número 13,  potser perquè vinc del món del motor, i aquest dígit  en moltes competicions de cotxes no hi és.


Hi ha una marca italiana (Ferrari) de cotxes que va fabricar una sèrie especial de 22 cotxes, i del número 12 salta al 14, el cotxe nº 13 no hi és. A molts hospitals i edificis no existeix aquest número.
Tot i així no em considero un "TrisKadeKafobic" fòbia al número en concret, tot queda en fer riure als amics.


La Ferradura

Curiositat: Estant inscrit en una cursa de 200 Kms, la suma dels 4 números del meu dorsal sumaven tretze, una setmana abans de la cursa vaig tenir uns forts dolors a l'esquena.El dia de la cursa, em vaig quedar a 20 kms de l'arribada, va ser l'inici de la malaltia que ara estic lluitant....... Crec que les coses passen perquè han de passar i un dígit no deixa de ser un número més.


Vambes grogues
Diuen que el cervell humà funciona de forma supersticiosa. 
Segur que tots tenim alguna petita mania positiva/negativa a l'hora de fer una cursa. Com:
.
* Tens un buff especial?

* Quan donen la sortida, surts amb el peu dret?

* Un penjoll, braçalet, amulet especial que sempre portes a sobre?

* Passes per sota d'una escala?

* "Toques fusta"?

* T'anirà malament la cursa si se't creua un gat negre?

* Evites el color groc?

* Unes tisores obertes a la taula d'inscrpcions... les tanques?

* Portes una samarreta del revés?

* Toques les cintes del recorregut dos cops?

* Correries amb el dorsal nº 13 ?

*No acabaríem mai de tantes que n'hi ha.

Per acabar dir que si en una marxa o cursa em donen el dorsal 13, en un dia 13, i es creua un gat negre davant d'un cotxe groc...... Intentaré canviar de dorsal, em tiraré sal...... I desprès potser hi participaré, ja ja ja ja!!

Us convido a dir si teniu alguna superstició/mania i el perquè, a l'apartat de comentaris.
Salut i Feina.

Us deixo amb un vídeo de la pel.licula "Mejor Imposible" amb en Jack Nicholson carregat de manies.



Salut i Feina.

dijous, 10 de novembre de 2011

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA 2011, Publicat per en Manel Tirado.

Crònica d'en Manel Tirado i Mikel Martinez.
6/ 11/ 2011. Visca la pluja, visca el mal temps!!! Visca la Cursa de Muntanya de Girona!!
Amb el teu permís Pere, en Mikel i en  Manel(que sóc jo) hem tornat a córrer amb el nom del nostre Club: "PEREPETERPAN". Amb quatre "bojos"més que  haguessin participat amb el nom del Club, hauríem fet podí!!!....Algun dia .....
De la cursa només  puc dir que si en PeterPan n'hagués escollit alguna per participar, segur que hauria estat aquesta. Molts participants varen poder reviure la seva infantesa,varem ser PeterPans per unes hores, i ara amb aquesta crònica sabreu perquè:

En Mikel(esquerra) baixant per un corriol....o és un rierol??
Animat per en Mikel a ultima hora ens inscrivíem a la I Cursa de Muntanya de Girona. Es d'aquelles curses que per la mala pinta que feia el temps, el cos et demanava de quedar-te a casa, però en el fons sabies que córrer sota la pluja podria ser una gran aventura. I així va ser  aquest diumenge 6 de novembre 2011, amb un mal temps imprssionant (pluja, aigua, pluja i més aigua),però en Mikel i Manel ens vàrem presentar a la sortida.


A la sortida les més de 500 persones que hi havia uns fent 11Kms i els altres 23Kms, no sabien com guarir-se de la pluja, sota els tendals i els arbres tot era ple de corredors.
Tothom es preguntava què seria millor calçar-se , si màniga llarga, pantaló llarg, impermeable, vambes gore-tex...... A mi el tema material no em preocupa.....continuo amb les meves forcaz 50 de 14 eu i màniga curta a tope  igual que en Mikel. 



Donen el tret de sortida i tothom a córrer desesperats cap a una de les millors curses que he tingut el plaer de participar. Va ser increïble. Al principi tots miravem de no trepitjar les basses i caminar per on menys fang hi havia. Per sort pujant al Castell de St. Miquel queia tanta aigua que el camí no relliscaves, doncs el fang havia marxat. Una altre cosa será a l'ultima baixada, la dels Angels.



La pujada a St. Miquel tot eren flors i violes sota una gran i descomunal pluja però amb bona temperatura. Tothom teníem molt clar que el temps ja no canviaria, i a St. Miquel havíem de decidir si fer el recorregut curt o llarg. Per sort, vaig triar el llarg, i a partir d'aqui igual que en una "peli" d'acció va començar la gran aventura. Baixada del Castell molt tècnica i fantàstica. 


A partir d'aquí passant de trepitjar el lloc més sec, a "saco" amb les basses. Tal com píntava el camí era millor ficar el peu dins les basses o rierols que intentar passar per la fullaraca o el fang. Rierols que baixaven plens d'aigua de les Gavarres, en alguns trams l'aigua arribava fins a la cintura.



El recorregut en molts trams coincidia amb el curs fluvial,(l'organització quan va planificar el recorregut, potser pensava que seria sec). Ara imagineu el que va ser aixó durant metres i metres caminant per dins l'aigua, BUAFFFF!! BESTIAL!!! 



A partir d'aquest punt tenies la sensació d'haver retrocedit en el temps, doncs estic segur que l'aventura que estàvem vivint tots els participants ens va traslladar a reviure flashos de l'infantesa, doncs varem fer el que molts no havíem fet ni de petits.....anar corrents, saltant a tope per rierols, pel fang, caient a terra i aixecant-se plens de fullaraca....ajudant als companys i rien quan aquests tornaven a caure. I veies que en comptes d'aixecar-se ràpidament s'esplaiaven a dins l'aigua (què més donava ja) el que no feia tanta gràcia és quan es treien els MP3,i 34, mòbils, càmeres i d'altres estris electrònics fets malbé per l'aigua i fang. Per sort sense cap lesió important per a cap corredor.


A falta de dos quilòmetres per arribar als Àngels hi ha un tram de 50 metres en el qual ens creuem amb els corredors que van al davant i justament allà( es dóna una circumstància que ni en la més remota coincidència doncs jo vaig pel quilòmetre 12+1 i ell ja va per  el 17 aproximadament. TREMEND!!


Doncs res, a la baixada dels Àngels em poso els auriculars i a tope fins a Sant Daniel amb OFFSPRING!!
Mikel com sempre fora de tota previsióqueda el número 74 amb 2:30, increïble!! I a més sabent que ha tingut un greu problema baixant que l' ha fet aturar més de tres vegades i sortir de la cursa per endinsar-se al bosc.
Ha estat una mala jugada. A ell l' esforç bestial li afecta a l'estómac, a d' altres els fa vomitar i a d' altres, com a mi, se'ns enrampen les cames. Si no hagués estat per això potser hauria baixat 15".




Val a dir que a la sortida a en MIKEL li he presentat alguns companys meus que fan anys que corren i que tenen bones marques...Tal ha estat el cas de TONI CUESTA i PEP BLANCO, uns bons col·legues i bons corredors que fa pocs mesos que han canviat les curses d' asfalt  per les de muntanya. 

Van fer un extraordinari temps i van anar una estona amb en MIKEL. Tots tres unes autèntiques màquines.

També vaig poder coincidir amb un gran col·lega dels meus inicis fa moltíssims anys en curses de muntanya:l' IÑAKI MARISCAL. Com a bon basc és una bèstia tremenda a l' igual que en JOAN GARCIA. Són dos col·legues amb els quals vaig participar a la segona i última edició dels 100quilòmetres de Banyoles( Pioners de les ultres,fa més d' una dècada). Tots tres vàrem anar en conjunt, fins a la mala pasada de l' Iñaki als Àngels a on, al igual que en Mikel, l' estómac li va jugar una mala pasada havent d' aturar-se força estona.
Particularment pensava que el meu últim temps estaria més enllà de les 03:45 hores i m'ha sorprès haver fet 02:59". No entrava en les meves previsions...penso....que quant més dura la història més em motivo.


En resum, cursa super recomanable per a l'any vinent. Això sí! jo només participaré si les condicions meteorològiques pinten com les d'aquesta edició o pitjor.
És una sort organitzar una cursa com aquesta. Com a organitzador ets sabedor que la cursa ha passat la prova de foc del mal temps i que aquesta circumstància meteoroloògica l' ha fet insuperablement atractiva. Aixó ha de motivar els organitzadors. Fent-los sabedors que a partir d' ara, faci el temps que faci la cursa es podrà dur a terme, coma mínim amb la participació dels bojos que hem tingut la gran sort(pel temps) de participar en aquesta primera edició.

Manel i Mikel junts en una altre cursa.


Després de curses com aquesta te n'adones que si no fas el que pretens és per la teva pròpia decisió, no pas per la teva limitació,doncs estic veient que pocs límits tenim els que ens plantegem aquestes rucades. Rucades fantàstiques i que només poden gaudir les persones que seguim PEREPETERPAN, que som simples participants i que només pretenem dos reptes: el primer per damunt de tot es el de disfrutar de la cursa, segon ser partícip de l' aventura i acabar dignament encara que sigui fora de la cursa o fora de temps...Però això si, acabant dignament i ficant-ne una més al cabàs.
Crònica de: MIKEL MARTINEZ i MANEL TIRADO

dimarts, 1 de novembre de 2011

TRANSGAVARRES 2011. Girona-Palamos. 53Km 30/10/2011

30 de octubre 2011.
Gavarres des de Puig d'Arques
En un bosc es bifurcaren dos camins, i jo......jo vaig agafar el menys transitat, això marca la diferència (R. Lee). Els MaKis CaKos de Sils son d'aquest tipus de gent que marquen la diferència, compartim la mateixa filosofia, amb ells parlem el mateix idioma. Gaudir de l'entorn fent esport, produint i el·laborant els nostres propis reptes personals !és una passada!. Sóc un nomada que va per lliure, però de tant en tant necessites compartir experiències amb d'altres nomadas..."anarquistes".
St. Mateu de Montnegre
Tinc un amic, el mestre del Cako en Karlus Vila de Sils, que no pare quiet i em va convidar a fer l'Ultra Transgavarra, prova totalment anàrquica caminant/cako/corrent. No m'ho vaig pensar ni mig segon, a mes li vaig dir a la Carme, que seria un bon entrenament per ella,  tinguen al punt de mira la marató de l'Ardenya, l'any passat la va acabar fora de temps, però la va acabar.
Travessar el massís de les Gavarres d'oest a est, de Girona a Palamos, de muntanya a marina.... 53 Kms..... és un repte d'aquells que et possen la pell erizada.

5: 30 h de la nit, a un Km del Monestir de St. Pere de Galligants de Girona ens trobem amb una colla de 9 bons amics, és negre nit i travessem la silenciosa vall de St. Daniel, amb forta pujada i agafant drecera arribem per sota els Àngels, prenem direcció cap a St. Mateu de Montnegre, mentre el cel va canviant de color, s'aclareix, a poc a poc, la gran esfera va apareixent a l'horitzó. Fem parada a St. Mateu per esmorzar, (era molt coneguda la Maria de Can Valls de Montnegre que abans de la guerra, anava dos dies per setmana a Girona a peu a vendre recuits).

Anem tirant fins a Santa Pellaia, agafant pistes i corriols fins al Coll de Llumeneres, ara si baixem i pujem un comal per anar a buscar St. Cebrià de Lledo (els Metges) lloc molt acollidor i balcó impressionant cap a la Bisbal i Montgrí. Estem a mig camí i ens avituallem d'aigua, molt necessària per afrontar la segona part de l'aventura. Ja refets enmig de boscos d'alzines, roures, pins, castanyers.... bosc característic de la mediterrania en el seu esplendor a la tardor, anem a buscar el punt més alt del llom carener, el Puig Gavarra 536m, i el segon, el Puig d'Arques 535m, amb una torre de fusta i estris meteorològics. Amb un dia clar com el d'avui la vista panoràmica és impressionant pels quatre costats.
Arribada
Molt animats i amb bones sensacions fem front la part més dura del recorregut amb forts tobogans fins a coll de la Ganga,St. Cebrià dels Alls, a tocar Puig Cargol, i ja baixant fins al Castell de Vila-Roma, ara sí enflairant l'aire a sal marina, arribem sense adonar-nos a Vall-llobrega, Palamos, increïble. I el premi: carn a la brasa i una cervesa, viure la vida.

Ens ha agradat molt, molt, moltissím compartir aquesta Ultra amb gent de tots els nivells, un grup d'amics "anàrquics" gaudint d'un intens paissatge, un diumenge de tardor.
Gracies: Karlus, Xavi, "Comandant Torra", Francesc, Josep, Ignasi i l'incombustible Josep Ventura.
I com no felicitar en "special" a en Josep i l'Ignasi per acabar dignament la seva 1ª Ultra, em trec el barret cakos!!
Enllaços, mes info, fotos , videos a Maki Cako. i TRACK



Reflexions: Entristeix veure les masies abandonades, abans plenes de vida, i no fa pas massa temps, que el bosc era viu. Carboners, pagesos, llenyataires, calia tenir-lo net i desat. Era el pa de cada dia, el bosc era el"supermercat" per a la dura subsistència diària. Les masies font de queviures, els ramats a més d'engreixar-se mantenien el sotabosc net. La feixuga feina dels carboners i llenyataires feien del bosc un espai amable. Caçadors, boletaires, muntanyencs per ells era un gaudir de brogits i olors que és fruïa com el més normal, sense adonar-se'n.
Curiositats: Cens del Comte de Floridablanca (1787)
St. Mateu de Montnegre         Homes 42        Dones 40
Santa Pellaia                           Homes 59        Dones 77
St. Cebrià de Lledó                Homes 72        Dones 78
St. Cebrià dels Alls                 Homes 41        Dones 43
Llocs per on hem passat i excepte a St. Cebrià de Lledó,(els Metges), no hi havia ningú.
SALUT I MOLTA FEINA