LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 12 de juny de 2011

IV SORTIDA CAKO AL CASTELL DE SOLIUS 30 Maig 2011

Doncs no m´havia oblidat pas, el dilluns 30 de Maig a les 8:45 nit, varem ser una bona colla a la sortida Cako pels voltants de Solius, que cóm diria en Carlus, la "Delegació del Baix Empordà" fins i tot va "reconquerir" el Castell de Solius. 
Entrada al castell

Varem tastar la tècnica de passar de caminar a córrer i córrer a caminar amb pals, com fer servir els pals davant els obstacles naturals d´aquest encisador entorn......Aprenent sempre aprenent.
Sembla que les urbanitzacions properes han aturat la invasió d´aquest lloc tant fantàstic. Situat en un turó que sobresurt entre el verd dels arbres i un munt de parets enderrocades. Entrem per una paret fortificada en molt bon estat, pugem per uns escalons picats a la roca, podem veure dues sitjes on hi guardaven l´aigua, i des de el cim es té una privilegiada vista de la Vall d´Aro, Massís de l´Ardenya, ....una joia que data del segle XI.
El castell
Parlant de Cako dir que tot buscant informació per fer una xerrada sobre la tècnica, vaig contactar amb en Sergi Piquer, corredor i company, que un dia va decidir viure el seu somni....... la  Marathon Des Sables, 
Un noi que no dubte ni un moment en ajudar-te i compartir el que ha après del desert. A en Sergi li vaig preguntar si va fer servir els pals a la Marató Des Sables, i amb el seu permís, aquí va un trosset ric i valuós del que hem va dir:

Doncs si, efectivament vaig fer servir els pals, hi ha molt muntanyenc a Des Sables i és gent acostumada a moure´s amb pals.
En SERGI PIQUER
Allí hi havien veritables professionals dels pals, pensa que jo anant a trote cochinero i sense pals, és a dir 8Km hora podia avançar a gent que portava pals però els avançava molt a poc a poc, entenen que la gent amb pals anaven a 7km hora.

Hi ha una anècdota d´un company de jaima, i és que a la 4ª etapa de l´any passat 80Km, un japonès li volia comprar els pals per 300eu.

D´altra banda jo personalment vaig haver de deixar un pal a un francès d´uns 50anys, que s´estava recolzant amb un troç de fusta que havia trobat, i et puc assegurar que des de que li vaig deixar ens vam fer amics fins al final de la cursa.

Escales picades a la roca
Es fascinant, molt i molt agraït Sergi de tot cor, com també vull agrair a tota la gent que s´apunta a les sortides Cako....Gràcies.
Fent escalada
 Les fotos són del Castell i el seu entorn.

Salut i molta feina.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada