LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 26 d’abril de 2010

CBXR2010 Selva Martima/Challenge/Xtrem. Març 2010.


Despres de començar divendres la Selva Maritima, de Blanes a Tossa, ahir dissabte seguir amb la Challenge de St. Feliu de Guixols a Pals.
Avui just  sortir de Cadaques i amb els ulls plorosos he hagut de dir que no podia seguir, el motiu el dolor a les vertebres dorsals, que porto arrastrant des de la cursa de Bonmati.
Tot i aixi he corregut molt bé i m´ho he pasat molt bé amb aquests 75Km+/-. Pero avui ha estat posar-me la motxila i començar a pujar unes escales, quan de seguida he notat el dolor punxagut i constant a cada pas, i  d´aquells que no volem desapareixer, ha estat una decissió important i crec que encertada: podia seguir i arribar a Portbou, pero de quina manera???? o parar i així ara mateix poder controlar el dolor amb tranquilitat, sabia que podia passar i sabia quina era la decisió  si passava, encara no entenc com he pogut fer tants Kms.

Una de les curses més guapes de l´any i que més ilusiò  tens per anar-hi per la gent, organitzacio, entorn....
L´organitzaciò de lo millor , super atents, desprenen energia , molt ben cuidats, i aquest any amb tants corredors quina feinada que heu tingut, FELICITAR-VOS per tot i gracies.

Avui he estat a la part dels no finishers, i la veritat és que vull FELICITAR A TOTS AQUELLS CORREDORS que no hem sigut finishers, pel motiu que sigui, cansament, dolor, rampes, lesions,"pajaras" fisiques o mentals, perque el més DUR de una cursa és EL MOMENT en que decideixes parar.
Avui he vist  tots els corredors amb qui no ens fixem mai, tots som  molt valents perque estem allà , amb els nostres Kms fets(35K,40K,50K...)amb el nostre dolor personal , amb silenci i respecte pels qui van arribant, és molt dur moralment.
A tots els corredors que avui no hem estrenat una semarreta blanca ha estat perque el nostre objectiu no era aquest , el nostre objectiu ha estat arribar a ón hem arribat i apendre a ser més forts de cara a nous reptes. ANIMS!!
Ara toca buscar l´equilibri d´aquest cos que falla, i descansar .També buscar l´equilibri mental.
És curiós,  la suma dels numeros del meu dorsal , donen un nº que no m´agrada,12+1.
FELICITAR a en Quim, l´Andreu i family , una abraçada molt i molt forta de tot cor pel vostre exit personal i a gaudir- lo plenament. I tant que si!!!
Gracies Laura i Carme per estar ón sempre esteu, al costat. Maria enhorabona pels teus 8.000mts de piscina, a recuperar. El pare més feliç del món.
Salut, salut i feina.

dilluns, 5 d’abril de 2010

6ª MARXA DE RESISTENCIA 24h CAP DE CREUS 2010..

3 i 4 d'abril de 2010. Arribem a Llança en Quim, la Carme i jo,  ens trobem amb l´Andreu, tots molt carregats d´energia , estic tremolant, no se si de fred o dels nervis.
Tret de sortida, L´Andreu i en Quim surten corrent, la Carme i jo caminant, anem a fer front  un repte de 80Km, amb un desnivell positiu de 2.900metres en menys de 24 hores.

Sortim de la platja del Port resseguint cami de Ronda anem a buscar el Puig d´Esquer, baixem acompanyats amb d´altres participants cap a Coll de Portes i a Llança on trobem el 4rt control i macarrons.

Sortim de Llança cap a Coll Perer amb companya de Joan , Santi i la Carme (organitzadora de Rupit-Taradell) cap al Monestir de St Pere de Roda, ha estat la segona pujadeta i molt forta, ens enfilem al Castell de St.Salvador, d´aqui al Coll de St. Genis s´ha de carenajar,  la Carme esta una mica tocada de genolls i jo de l´esquena, tot i aixi proba superada, al 7e cotrol ens diuen que ja han abandonat 16  participants.

Anem tirant per pista amb forta baixada a buscar la Cala Joncols, d´aqui a Cadaques hem hagut d´endivinar ón eren les marques a seguir,  a Cadaques 10e control ón sopem, ens hem entretingut molt temps aquí.


Sortim de Cadaques comença a fer- se de nit i ens retrobem amb els de Rupit, caminem junts fins al Cap de Creus, direcciò a St . Baldiri , en un encreuament ón s´havien perdut les marques, ens hem ajuntat un grup de 12 ,totalment perduts, providencialment a trucat en Quim que m´ha dit que ens haviem passat la marca.

Molt cansats hem anat tirant fins a Port de la Selva, la part més dura de la prova, comença a ploure aigua-neu, fort vent de tramuntana, molta fred fins a Llança.


Felicitar a la Carme per la seva força física i mental , en cap moment se li ha passat pel cap d´abandonar, la seva 1a marxa de llarga distancia en menys de 20 hores.
La part a millorar d´aquesta marxa és que tot i la molt bona voluntat dels voluntaris ,als avituallaments haurien de ser una mica més esplendits, més fruita, bocatas, begudes.
L´esquena m´ha deixat acabar la prova , pero amb algun toc d´alerta..   Estem contents , pero cansats.
Per explicar com és de dura la marxa, dir que d´uns 183 participants , una cinquantena s´han retirat.

Salut i Feina.