LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 26 d’abril de 2010

CBXR2010 Selva Martima/Challenge/Xtrem. Març 2010.


Despres de començar divendres la Selva Maritima, de Blanes a Tossa, ahir dissabte seguir amb la Challenge de St. Feliu de Guixols a Pals.

Avui just  sortir de Cadaques i amb els ulls plorosos he hagut de dir que no podia seguir, el motiu el dolor a les vertebres dorsals, que porto arrastrant des de la cursa de Bonmati.

Tot i aixi he corregut molt bé i m´ho he pasat molt bé amb aquests 75Km+/-. Pero avui ha estat posar-me la motxila i començar a pujar unes escales, quan de seguida he notat el dolor punxagut i constant a cada pas, i  d´aquells que no volem desapareixer, ha estat una decissió important i crec que encertada.


Una de les curses més guapes de l´any i que més ilusiò  tens per anar-hi per la gent, organitzacio, entorn....
L´organitzaciò de lo millor , super atents, desprenen energia , molt ben cuidats, i aquest any amb tants corredors quina feinada que heu tingut, FELICITAR-VOS per tot i gracies.

Avui he estat a la part dels no finishers, i la veritat és que vull FELICITAR A TOTS AQUELLS CORREDORS que no hem sigut finishers, pel motiu que sigui, cansament, dolor, rampes, lesions,"pajaras" fisiques o mentals, perque el més DUR de una cursa és EL MOMENT en que decideixes parar.

Avui he vist  tots els corredors amb qui no ens fixem mai, tots som  molt valents perque estem allà , amb els nostres Kms fets(35K,40K,50K...)amb el nostre dolor personal , amb silenci i respecte pels qui van arribant, és molt dur moralment.

A tots els corredors que avui no hem estrenat una semarreta blanca ha estat perque el nostre objectiu no era aquest , el nostre objectiu ha estat arribar a ón hem arribat i apendre a ser més forts de cara a nous reptes.

Ara toca buscar l´equilibri d´aquest cos que falla, i descansar .També buscar l´equilibri mental.
És curiós,  la suma dels numeros del meu dorsal , donen un nº que no m´agrada,12+1.

FELICITAR a en Quim, l´Andreu i family , una abraçada molt i molt forta de tot cor pel vostre exit personal i a gaudir- lo plenament. I tant que si!!!

Gracies Laura i Carme per estar ón sempre esteu, al costat. Maria enhorabona pels teus 8.000mts de piscina, a recuperar. El pare més feliç del món.

Salut, salut i feina.

3 comentaris:

  1. Ep noi!!!

    El que si et puc dir es que sense tu no hagues arribat al final el segon dia, anava supertocat i de no haber anat amb tu hagues parat. Ho se, no consola gaire pero com diuen els anglesos "La felicitat es troba al cami"


    Vinga, anims que la samarreta tampo era tant maca... Si vols la meva, te la envio rapidamente!

    Una abracada

    ResponElimina
  2. Per cert, vaig comentar-li al meu germa el teu problema de l'esquena i em va dir que t'hauria de veure un osteopata...

    :)

    ResponElimina
  3. Gracies Ivan, m´has pujat molt i molt la moral, i felicitar-te CracK, vaig correr molt comode al teu costat el 2º dia.Aquest dijous vaig a fer una resonancia i una emiografia.
    A cuidar la family que tens un nen molt guapo.
    Gracies, no m´ho esperava.

    ResponElimina